Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
potència fiscal
Tecnologia
Potència determinada per aplicació d’una fórmula convencional, diferent segons els estats, en la qual apareixen, lligats per diferents paràmetres, els valors del diàmetre del cilindre, de la cursa del pistó i del nombre de cilindres del motor.
El seu interès és oficial amb finalitat administrativa, i és anomenada també potència d’homologació
potència instantània
Tecnologia
Potència màxima que un motor pot desenvolupar, durant un període de temps relativament breu, a causa d’una sobrealimentació momentània.
És superior a la potència fiscal i té un interès especial en els motors d’aviació en l’esforç de l’envol
màquina electroestàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electroestàtica i destinada generalment a treballar com a generador electroestàtic d’alta tensió.
Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867, de tipus hidroelèctric, i…
relació senyal/soroll
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Quocient de la potència del senyal i la del soroll existent en la banda de freqüències ocupada per l’esmentat senyal.
Constitueix una mesura quantitativa de la qualitat d’un sistema de comunicació En un receptor, la relació senyal/soroll depèn de les potències del senyal i del soroll copsats, però també del soroll introduït pel mateix receptor, i de la millora obtinguda per la desmodulació, segons el tipus de modulació emprat Així, cal una relació de 10 dB perquè un senyal d’audició sigui intelligible, o bé 40 dB per a una bona imatge de televisió Per això, un dels paràmetres descriptius d’un quadripol amplificador, filtre, mesclador, etc que té més interès per a l’avaluació global del sistema és el factor…
Dennis MacAlistair Ritchie

Dennis MacAlistair Ritchie
Tecnologia
Enginyer electrònic nord-americà.
Fill d’un enginyer dels Laboratoris Bell, es graduà en física a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1968 Compaginà aquests estudis amb l’interès pels ordinadors i la informàtica, aleshores en els inicis, en els quals es convertí en un expert, cosa que li permeté treballar al MIT com a programador L’any 1967 s’incorporà als Laboratoris Bell, on amb Kenneth Thompson i altres dissenyà el sistema operatiu UNIX, que representà una fita en la simplificació i l’accessibilitat en l’ús dels ordinadors personals Ritchie fou també un dels principals artífexs del llenguatge de programació C , que…
resposta temporal
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema, descripció temporal de la resposta que és conseqüència de l’aplicació d’una causa interna, caracteritzada per l’energia emmagatzemada en les condicions inicials.
La resposta forçada condicions inicials nulles pot ésser obtinguda per convolució del senyal i la resposta impulsional o per la transformada de Laplace o Fourier inversa del producte de la funció de sistema i la transformada de l’excitació La resposta lliure excitació nulla en els sistemes estables tendeix a zero En els sistemes lineals superposició la resposta en el cas general és igual a la suma de la lliure i la forçada Hom hi pot identificar una part que és suma de components de forma dependent exclusivament de les característiques del sistema pols En els…
control digital
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Control en temps real de sistemes dinàmics en el qual el controlador
o corrector és instrumentat per mitjà d’un ordinador.
El seu ús és més estès en servomecanismes, pilots automàtics, refineries i sistemes de transport públic això és a causa, d’una banda, de llur velocitat i precisió intrínseques i, de l’altra, de la millora en la fiabilitat i el preu dels ordinadors L’adveniment dels microprocessadors ha donat una empenta definitiva a l’ús del control digital que hom pot trobar avui en els automòbils, els aparells electrodomèstics i els jocs electrònics Els trets característics d’aquest tipus de control són la versatilitat poden executar tasques variades, a més de les de control la flexibilitat poden canviar…
màquina d’escriure

Màquina d’escriure Olivetti MP1 (1949)
Tecnologia
Aparell que permet d’imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
Consta generalment d’un teclat que serveix per a accionar els caràcters d’impremta , el cilindre del carro fix o mòbil portador del paper, la cinta tintada entre el caràcter i el paper, el joc de caràcters en relleu suportat per barres, bola o roda, i uns mecanismes auxiliars espaiador, regulador de marges, tabulador , etc La primera màquina d’escriure que presentava un cert interès pràctic fou construïda el 1867 per l’impressor nord-americà Christopher L Sholes Aquest model, dotat de barres portatipus independents, interessà la casa Remington —aleshores constructora d’armes—, que el 1873 en…
motor hidràulic
Física
Tecnologia
Màquina hidràulica destinada a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups les turbines turbina i els motors volumètrics Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic , consistent essencialment en un èmbol o pistó , fixat a una tija coaxial que transmet l’esforç, i que pot lliscar, empès per la pressió del líquid, al llarg d…
màquina elèctrica

Màquina eleèctrica asíncrona
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina capaç de transformar l’energia elèctrica en mecànica (motor), o a l’inrevés (generador).
O bé l’energia elèctrica d’unes característiques determinades en una altra de característiques diferents com és el cas dels transformadors , dels convertidors o dels rectificadors Pròpiament, en tota màquina elèctrica hi ha sempre una part fixa, anomenada estator , i una part que gira, anomenada rotor però hom sol incloure dins l’estudi de les màquines el transformador i d’altres, i aleshores parla de màquines estàtiques , per oposició a les primeres, que són anomenades màquines rotatives El primer tipus de màquina elèctrica ideat fou la màquina electroestàtica , però actualment les…