Resultats de la cerca

Aquest procediment permet d’aprofitar les qualitats dels dos tipus de forn utilitzats En les acereries és freqüent l’associació d’un convertidor Bessemer i un forn Siemens-Martin, amb la qual cosa hom combina la rapidesa d’aquell amb la capacitat de desfosforació, perfecte control i qualitat d’acer d’aquest També és utilitzada la combinació d’un convertidor Thomas i un forn elèctric àcid, combinant també la rapidesa d’aquell amb el perfecte control de qualitat i composició d’aquest

En el fresatge, la ferralla és arrencada per les dents de la fresa combinant el moviment de rotació de l’eina amb el d’avanç de la peça mecanitzada El fresatge pot ésser perifèric o frontal , segons que l’eix de la fresa sigui parallel o perpendicular a la superfície que hom treballa Per la rapidesa del seu treball el fresatge ha substituït en molts casos la llimadura, sobretot en les fabricacions en sèrie En els treballs en sèrie, i quan la potència de la màquina ho permet, hom efectua, per mitjà d’un “tren de freses”, el fresatge simultani de diverses peces muntades en parallel

El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’adob al crom…

El tremp millora notablement les qualitats mecàniques del metall en augmentar-ne el límit d’elasticitat, la resistència a la ruptura per tracció i la duresa Hom distingeix en aquest tractament dues fases fonamentals, en la primera de les quals s’esdevé una modificació de l’estructura interna del metall, a causa de la calor, a temperatures de prop dels 800°C per als acers, que en millora la duresa i la flexibilitat Si el refredament fos lent, s’esdevindria una nova modificació de l’estructura interna que li faria perdre les qualitats obtingudes La segona fase és el refredament ràpid, obtingut…

Hom munta els elements dits prefabricats en el lloc on efectua la construcció, amb la qual cosa hom sol obtenir un estalvi considerable de temps i de cost En arquitectura, hom tendeix més i més a servir-se d’aquest sistema Entre les primeres experiències, en ferro colat i acer, a la fi del s XVIII i durant tot el s XIX, cal subratllar la construcció del Crystal Palace, a Londres 1851, de JPaxton, la Sala de Màquines de l’Exposició Universal de París del 1889, de Dutert i Contamin, i les diverses experiències de GEiffel Seguiren els projectes d’habitatges i cases realitzats a l’Erkbund, al…

El cuir o pell pot ésser tenyit amb diferents matèries colorants, però hom sol emprar actualment colorants sintètics —els anomenats també d’anilina — de caràcter iònic, l’afinitat dels quals amb el cuir depèn en gran manera del tipus d’adob i dels eventuals tractaments a què ha estat sotmès després de l’adob i abans del tenyit Els procediments de tintura més emprats són en bombo, en pastera, a pistola i a la taula o al raspall La tintura en bombo és la més corrent per a cuirs i pells de tota mena amb adob mineral o vegetal Les pells i el bany de colorant entren en contacte a l’interior d’uns…

Constitueix un cos coherent de coneixements que fa de pont entre l’abstracció matemàtica i la realitat física i els principis del qual són aplicables a àmbits tan diversos com l’enginyeria, l’economia i la biologia Pot ésser subdividida en dues grans parts teoria clàssica i teoria moderna Dins la solució del problema del control, hom pot distingir diverses fases modelació o formulació matemàtica del sistema o planta que cal controlar, dels senyals que l’afecten entrades, sortides i pertorbacions, i de l’objectiu de control criteri de qualitat avaluació , o aplicació dels mètodes d’anàlisi per…

Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…