Resultats de la cerca

L’adob a l’alumini permet d’obtenir pells blanques, de tacte fi i suau, però té el gros desavantatge d’ésser fortament hidrolitzable, molt poc resistent a l’acció de l’aigua més que un adob veritable, ha d’ésser considerat un pseudoadob Una sal d’alumini natural, l' alum de Roca , és la substància mineral que de més antic fou utilitzada per a l’adob de les pells L’adob amb alum fou emprat pels aluders i pellissers i els seus ingredients eren, a més de l’alum, farina, rovell d’ou, sal i aigua Les pells obtingudes eren blanques, amb el tacte suau característic de l’adob a l’alumini, adequat…

El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’…

El dessalatge és necessari quan l’extracció intensiva d’aigua en les zones properes a la mar provoca el descens del nivell freàtic i, doncs, la infiltració de l’aigua de la mar a la capa freàtica, amb el consegüent augment de la salinitat També cal procedir al dessalatge quan manca totalment l’aigua potable, sobretot arran de mar, on és més fàcil l’emplaçament de la població Teòricament, l’energia necessària per a separar una part del dissolvent de la dissolució és independent del mètode emprat i només depèn de la diferència de concentracions entre la dissolució inicial i la dissolució final…

Els més importants són les sals bàsiques del crom adob al crom Són utilitzats també l’adob al zirconi , l’adob amb algunes sals bàsiques de l’alumini adob a l' alumini , l’adob al ferro , l’adob al silici , l’adob als polifosfats i l’adob a l' alum actualment poc emprat

Es pot produir directament bany d’aire, bany de sals —en el cas que el transmissor sigui una mescla de sals, generalment alcalines, en estat líquid—, etc o indirectament quan entre el transmissor i la substància a escalfar hi ha un altre recipient bany d’oli, bany maria si el mitjà transmissor és l’aigua, bany de sorra , etc El bany pot ésser també emprat per a mantenir a una determinada temperatura certes reaccions 8 bany de glaç, bany de neu carbònica

Té com a objectiu conferir-los una microestructura amb perlita fina que permeti treballar-los posteriorment en fred Consisteix a sotmetre els filferros a austenització i a refredar-los posteriorment de manera escalonada submergint-los en un bany de plom o de sals a una temperatura entre 450 i 550 ºC El patentatge s’aplica a filferros d’acer d’un diàmetre entre 5 i 15 cm i amb un contingut de carboni entre 0,35% i el 0,8% El bany de plom, a causa de la seva toxicitat, actualment s’ha substituït gairebé arreu per un bany de sals

Aquesta mena d’adob dóna un cuir d’un blanc inalterable per la llum, de molt gruix, amb la particularitat d’omplir les parts més buides de la pell És semblant a l’adob al crom quant al fonament del procés, i varien les condicions de basicitat dels banys, però el cuir adobat al zirconi té un tacte més encarcarat que l’adobat al crom Per aquest motiu, i perquè les sals de zirconi són molt més cares que les de crom, no són utilitzades com a agents únics d’adob, sinó combinades amb les sals de crom en adobs que donen un color més clar que el crom pur i un tacte més suau, o com a…

És de les sals simples de cobalt III més estables Emprat com a agent de fluoració en la indústria dels derivats fluorats

Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es precipiten al fons algunes de les impureses…

Hom l’obté per l’acció de l’àcid nítric sobre el plom i és emprat en la preparació d’altres sals, com a mordent, oxidant, en la preparació d’explosius i com a pigment