Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bucle
Tecnologia
En un sistema automàtic, circuit o camí per on circula el senyal d’entrada, a partir del comparador fins a la sortida i des d’aquesta cap al comparador.
De fet això pressuposa un camí tancat per aquest senyal i per tant que el sistema funcioni amb retroacció, però hi ha sistemes sense retroacció, que poden ésser estudiats teòricament com a casos particulars És per això que hom parla de bucle tancat o bucle de retroacció en el cas dels sistemes amb retroacció i de bucle obert en els sistemes sense retroacció
Joseph Bramah
Tecnologia
Tècnic anglès.
És autor de nombroses invencions i millores en els camps més diversos bombes hidràuliques, extintors d’incendis, una màquina distribuïdora de cervesa per a bars, el vàter primera patent el 1788, una màquina per a imprimir talons bancaris 1806, etc Es plantejà teòricament i pràcticament els problemes inherents a la producció en cadena i fou dels primers a proposar l’hèlix com a propulsor dels vaixells de vapor
polispast
A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta…
cicle
Tecnologia
Sèrie d’operacions efectuades pels gasos operants al cilindre i que es repeteixen periòdicament.
Al cicle de quatre temps , hom hi distingeix les fases següents admissió, compressió, explosió i escapament Teòricament, l' admissió comença en obrir-se la vàlvula d’admissió amb el pistó al PMS punt mort superior i s’acaba al PMI punt mort inferior En aquest punt comença la compressió de la mescla, i amb la vàlvula d’admissió tancada el pistó puja fins al PMS Llavors té lloc l' explosió , i els gasos s’expandeixen empenyent el pistó cap al PMI tot seguit s’obre la vàlvula d' escapament , i el pistó, aprofitant l’impuls, puja cap al PMS expulsant fora del cilindre els gasos…
potència indicada
Tecnologia
Potència deduïda teòricament del diagrama del cicle real del motor, l’àrea del qual representa el treball realitzat pels gasos dins el cilindre durant un cicle.
La potència indicada, anomenada també potència nominal , és la potència desenvolupada pel fluid en el cilindre i és la suma de la potència efectiva més la potència absorbida per les resistències passives
fletxa
Tecnologia
Distància entre el punt de la màxima deformació d’una biga sotmesa a flexió i el lloc que ocuparia teòricament el mateix punt si no hi hagués deformació.
dessalatge
Diferents processos de dessalatge de l’aigua: a) per congelació; b) per destil·lació múltiple; c) per electrodiàlisi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procés d’obtenció d’aigua potable a partir d’aigua que, per la concentració de sals, no és apta per a usos industrials o domèstics.
El dessalatge és necessari quan l’extracció intensiva d’aigua en les zones properes a la mar provoca el descens del nivell freàtic i, doncs, la infiltració de l’aigua de la mar a la capa freàtica, amb el consegüent augment de la salinitat També cal procedir al dessalatge quan manca totalment l’aigua potable, sobretot arran de mar, on és més fàcil l’emplaçament de la població Teòricament, l’energia necessària per a separar una part del dissolvent de la dissolució és independent del mètode emprat i només depèn de la diferència de concentracions entre la dissolució inicial i la…
motor hidràulic
Física
Tecnologia
Màquina hidràulica destinada a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups les turbines turbina i els motors volumètrics Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic , consistent essencialment en un èmbol o pistó , fixat a una tija coaxial que transmet l’esforç, i que pot lliscar, empès per la pressió del líquid, al llarg d…
rendiment
Tecnologia
Relació de proporcionalitat, directa o inversa, establerta entre l’efecte útil obtingut en una màquina, en un mecanisme, en una instal·lació, etc, i l’energia consumida per a obtenir-lo, entre l’efecte obtingut realment i el calculat teòricament, eventualment en condicions ideals, etc.
El rendiment, sempre inferior a la unitat a causa del fet que en qualsevol sistema sempre hi ha resistències que impliquen pèrdues d’energia, sol tenir uns valors límits per a cada tipus de motor, de màquina, etc, i així, el rendiment de les màquines de vapor sol oscillar entre el 10 i el 15%, el dels motors d’encesa per guspira entre el 20 i el 30%, el dels motors dièsel entre el 30 i el 40%, el dels motors elèctrics entre el 80 i el 90%, etc
assecatge
Tecnologia
Operació que consisteix a separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.
Per a l’estudi de tota operació d’assecatge cal considerar que per a efectuar l’assecatge d’un producte cal fornir-li l’energia tèrmica necessària per a la vaporització del líquid quantitat que és calculable per un balanç tèrmic entre el producte que cal assecar i l’agent calefactor que l’assecament d’un producte sòlid humit només és possible quan la fugacitat del líquid que reté és superior a la del producte en la fase de gas, o sigui quan la pressió de vapor del líquid és superior a la pressió parcial del producte en la fase de gas condició termodinàmica de desequilibri que permet de…