Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
mecànica racional
Tecnologia
Nom donat tradicionalment a la mecànica teòrica clàssica, per oposició a la mecànica aplicada
.
La mecànica racional constituí, ja cap a la fi del s XVII, la primera gran teoria física de la història que era conforme amb l’exigència moderna, és a dir, que partia de l’enunciat dels seus postulats fonamentals, seguidament hi invertia el màxim de relacions matemàtiques i, després, es desenvolupava deductivament amb tota la rigor d’una teoria matemàtica Només dues altres teories físiques que aparegueren a mitjan s XIX són dignes de fer costat a la mecànica racional la termodinàmica i la teoria electromagnètica de Maxwell Aquest llarg regne en solitari de la mecànica racional explica, en…
encavallada

encavallada metàl·lica (a dalt) i de fusta (a baix)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Artifici format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga metra.
L’encavallada ha anat evolucionant tot complicant-se, per tal de resoldre el problema constructiu de cobrir naus amples Tradicionalment, les encavallades eren de fusta, però actualment solen ésser de ferro o de formigó
termometria
Tecnologia
Tècnica que desenvolupa i utilitza els aparells i mètodes necessaris per tal de mesurar les temperatures dels medis i cossos materials d’una manera objectiva, prescindint de la sensació fisiològica subjectiva.
Els aparells emprats en termometria són el termòmetre, el termoparell, el piròmetre i la termistància amb totes llurs variants Els mètodes, basats en el principi zero de la termodinàmica, a més de consistir en una normativa que garanteix la perfecció de la mesura, tenen com a suport els punts fixos de l’escala internacional pràctica de temperatures termòmetre Tradicionalment hom ha anomenat pirometria la part de la termometria que s’ocupa de la mesura de temperatures elevades respecte a l’ambiental
segelladora
Tecnologia
Dit de la substància que té la propietat d’estanquitzar les juntures sobre les quals s’aplica.
Poden adherir-se sobre diversos materials quan són aplicades en estat pastós i, en endurir-se, resten estables davant dels agents atmosfèrics, repelleixen l’aigua i conserven prou flexibilitat perquè les dilatacions diferencials dels materials que segellen, amb els canvis de temperatura, no arribin a desenganxar-les o a esquerdar-les Entre les més habituals hi ha el màstic, tradicionalment emprat pels vidriers, que, com més va més, va essent substituït per una sèrie d’elastòmers sintètics a base de silicona Tenen un ampli ventall d’aplicacions en la construcció muntatge de vidres…
aram

Gerres d’aram
© Fototeca.cat
Tecnologia
Coure batut, laminat o forjat en forma de xapa, perfil, canonada o fil metàl·lic.
Emprat des de temps prehistòrics en monedes, recobriments, estris, fils, revestiments del buc de vaixells de fusta, claus, fils, etc, fou un dels primers productes metàllics d’ús industrial, especialment quan hom necessitava un metall resistent a la corrosió, que presentés una certa resistència mecànica i que fos fàcil de treballar Assolí un gran ús en la fabricació de bescanviadors de calor, calderes, autoclaus, etc, i, especialment en les indústries cervesera i de l’alcohol, fou considerat com el material més adequat En l’actualitat ha estat substituït en gran part per l’acer inoxidable…
espardenya

Espardenyes de cànem típiques de pagès
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial a la…
biomassa
Ecologia
Tecnologia
Massa total de la matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema.
En general, el màxim de biomassa es troba en els ecosistemes més estructurats, corresponents a condicions ecològiques molt estables des de temps antic, com és ara les selves tropicals o els esculls de coralls de les mars càlides En aquests ecosistemes madurs, la biomassa es manté sensiblement constant, amb una despesa d’energia productivitat relativament petita En els biòtops de condicions fluctuants conreus, aigües sotmeses a assecament periòdic, etc, la biomassa és relativament més baixa, i la despesa d’energia més gran La biomassa pot ésser convertida en energia segons dues tècniques…
moble
moble Cadira dissenyada per Antoni Gaudí per a la casa Batlló
© Fototeca.cat
Art
Tecnologia
Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.
Aquest equip seguirà, doncs, la destinació de l’immoble així, hi ha mobles per a edificis d’habitacle mobles de la llar, per a edificis de treball mobles de laboratori, de despatx, d’oficina i per a edificis que responen a necessitats temporals concretes o a conveniències ocasionals mobles per a esglésies, hospitals, escoles, etc Essencialment utilitari, el moble ha adoptat, a través del temps i en dependència de les seves funcions, les formes més diverses, i en la seva construcció hom s’ha servit dels materials més heterogenis, el més comú dels quals ha estat, però, la fusta de roure, pi,…
pell
Tecnologia
Pell d’un animal separada del cos, especialment la no adobada d’animals petits, com ara els conills, les ovelles, les cabres, els rèptils, els porcs i els ocells, o d’animals grossos que no han arribat a la maduresa, com ara els vedells i els poltres, i l’adobada d’animals petits destinada a ésser emprada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria.
Les altres pells són anomenades cuir Les indústries de la pell gaudeixen d’una sòlida tradició als Països Catalans, com a complement de les tèxtils El riu Anoia s’havia distingit des del s XIV en aquesta especialització, que apareix com a capdavantera del país almenys des de la segona meitat del XVIII La màxima expansió industrial de la blanqueria igualadina fou assolida el 1926 amb 250 empreses i 3 000 treballadors La manufactura més generalitzada era la sola de sabata, la qual regulava el mercat espanyol Al principi del s XX, però, l’empresa artesana havia restat greument…
mecànica
Tecnologia
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.
Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…