Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
sobirana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Brabant del segle XVII d’un pes de 10 grams.
Sota el domini austríac adoptà el nom de sobirana de Flandes o sobirà L’emissió, limitada primer als Països Baixos austríacs, fou estesa a tot l’Imperi
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or de castella, introduïda per Carles V (1535) dins les encunyacions per a l’expedició a Tunis, batuda per primera vegada a Barcelona i més tard a diverses seques castellanes, amb un pes de 3,35 grams i llei de 916 mil·lèsimes.
Com a conseqüència, Castella s’apartà del sistema del ducat i adoptà l’escut com a unitat monetària per a l’or, amb la sèrie de múltiples
Charles Augustus Lindbergh

Charles Lindbergh
Aeronàutica
Pilot nord-americà.
Feu el primer vol directe Nova York - París, el 20 de maig de 1927, en 33 hores i mitja, amb l’avió Ryan NYP “Spirit of St Louis”, i el narrà en el llibre The Spirit of St Louis 1953, que aconseguí el premi Pulitzer El rapte i l’assassinat del seu fill de dos anys, el 1932, tingueren un gran ressò, fins al punt de fer modificar la legislació d’alguns estats dels EUA Durant la Segona Guerra Mundial adoptà una actitud de no-intervenció contra Alemanya i acceptà una condecoració de H Göring, cosa que fou molt discutida als EUA
tàler
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda d’argent característica dels països germànics (Joachimstaler Guldengroschen), batuda per primera vegada per l’arxiduc Segimon del Tirol el 1484, amb un valor de 60 Kreuzer
.
El nom li venia de les mines de Sankt Joachimsthal Bohèmia, d’on era extret el metall Als s XVI-XVII tingué una gran difusió, i fou imitat a nombrosos països, on el mot adoptà formes especials dòlar, daalder, talari, tala, tallero , etc El tàler alemany Reichstaler pesava 18,519 g l’austríac, anomenat també Maria-Theresien-Taler , en pesava 28,0668 actualment encara serveix de moneda comercial en algunes zones africanes, sobretot a Etiòpia i a Eritrea A Alemanya, amb la introducció del marc 1871, subsistí encara un quant temps fins el 1908 amb un valor de tres marcs Del 1908 al…
Clickair

Aeronau de Clickair
© Clickair
Aeronàutica
Companyia d’aviació creada l’abril de 2006 i operativa des de l’octubre, filial d’Iberia Líneas Aéreas de España SA.
Concebuda per a cobrir el segment de baix cost, en l’accionariat inicial hi participaren, a parts iguals, la mateixa Iberia, la cadena hotelera Iberostar, el grup empresarial Nefinsa, la constructora ACS i la societat de capital de risc Quercus del Grup Agrolimen, les quals constituïren la societat Catair, dedicada a gestionar la companyia Opera principalment des de l’ aeroport de Barcelona , i la major part de les seves rutes provenen de la cessió d’Iberia Utilitza avions Airbus A320, la majoria també procedents d’Iberia El 2008, a banda d’El Prat on és la primera línia aèria…
moneda barcelonesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona, pròpia del comtat de Barcelona i, des del s XIII, del Principat de Catalunya.
Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura…
Dassault Aviation
Aeronàutica
Companyia aeronàutica francesa creada el 1929.
Fou fundada per Marcel Bloch Marcel Dassault com a Société des Avions Marcel Bloch MB El 1947 canvià el nom pel de Avions Marcel Dassault Amb l’adquisició de Breguet esdevingué Avions Marcel Dassault-Breguet Aviation AMD-BA fins el 1990, que adoptà el nom actual El 1931 entrà en servei el trimotor MB 120, amb capacitat per a 10 passatgers Aquest mateix any la companyia s’establí a Boulogne, als afores de París, on construí i assajà nombrosos prototips per a l’aviació civil i militar, entre d’altres els bombarders MB 200 i MB 210 Després de la Segona Guerra Mundial incorporà els primers…
as
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat base del sistema monetari romà, per a les sèries de coure o de bronze; comprenia dotze unces, com la lliura.
El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de 341 g, i més…
segell
Numismàtica i sigil·lografia
Empremta, marca estampada o impresa amb un segell.
Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica,…
moneda mallorquina
Anvers i revers d’un sou mallorquí del 1812
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de Mallorca, pròpia de l’illa de Mallorca (i, també de les de Menorca i Eivissa).
El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca El 1310 fou…