Resultats de la cerca

A la dècada dels noranta, el bon funcionament de satèllits i sondes exigia que el centre de control terrestre de la missió els observés contínuament i els donés instruccions Per tal que fossin més independents de la Terra i resultessin alhora més barats i fiables, es dissenyaren els programes Deep Space, per a missions planetàries, i l’Earth Observing, per a missions orbitals al voltant de la Terra L’any 2000, es reorientaren els objectius del programa New Millenium, i les sèries Deep Space canviaren el nom pel de Space Technology Del programa New Millenium, a l’octubre del 1998 es llançà la…

Llançada al febrer del 1996, al juny del 1997 sobrevolà i fotografià el petit planeta Mathilde 253, però al desembre del 1998 fracassà en un primer intent de posar-se en òrbita entorn del petit planeta 433 Eros, d’uns 41 km de llarg i 15 d’ample Finalment, al febrer del 2000, la NEAR fou collocada en òrbita, primer a una altura de 327 km posteriorment, s’aproximà fins a 100 km, i finalment a 6 km de la superfície L’estabilitat d’aquestes òrbites és baixa, a causa del feble camp gravitatori uns 5 mm/s2 i la seva forma irregular Durant el temps que estigué en òrbita al voltant de 433 Eros envià…

La primera versió de proves fou el X-30 i l’han de seguir el X-33 i el X-34 Té per objectiu desenvolupar tecnologia aeroespacial que es pugui emprar per a construir naus amb capacitat d’enlairar-se com un avió i arribar fins a òrbites baixes, i desenvolupar tecnologia utilitzable en vols espacials prolongats El resultat són els vehicles de la sèrie X Entre els darrers models es troba l’X-38, un vehicle de reentrada d’emergència També hi ha l’X-43 o Hiper-X, un vehicle pensat per a dur a terme vols hipersònics, alimentat amb un tanc d’hidrogen líquid l’oxigen l’obté directament…

És format per diversos programes de la NASA i altres agències i les dades són proporcionades per satèllits de teledetecció i meteorològics, els vols dels transbordadors i mesures a estacions terrestres

Llançat, després de diversos ajornaments, a l’abril del 1997 per un coet americà Pegasus , està situat en una òrbita a 600 km d’altura i la seva vida útil es preveu de dos anys Pesa 200 kg, incloent-hi l’instrumental Estudia el comportament de líquids en microgravetat, la radiació ultraviolada difosa del medi interestellar galàctic i les radiacions gamma de baixa energia En el projecte participa la Universitat de València

La recerca a la planta pilot, installada a la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigida per Francesc Gòdia, estudia la forma de reproduir cicles semblants als que es donen a la Terra Així, hom investiga el creixement d’algues en microgravetat i l’aprofitament de les deixalles orgàniques dels astronautes Aquestes passarien per diferents reactors on es descompondrien en diversos gasos i en nitrats, i aquests darrers servirien d’adob per a les algues

Després de transmetre'n unes quantes imatges, se'n perdé el contacte

La Mars Global Surveyor 1 , llançada al novembre del 1996, arribà a Mart l’11 de setembre de 1997 La seva òrbita al voltant del planeta tenia per objectiu cartografiar la superfície marciana, amb una resolució d’1,4 m i per a fer-ho, la disposava d’una càmera, un magnetòmetre, un reflectòmetre d’electrons i un altímetre làser La nau formava part d’un projecte comú del qual també participava la sonda d’observació russa Mars 96 —llançada a l’espai el 16 de novembre de 1996, i que patí la fallada dels motors i les restes de la qual caigueren al Pacífic Sud— i el mòdul de prospecció Mars…

El seu llançament va tenir lloc al setembre del 1997 El 31 de juliol de 1999, s’estavellà, tal com estava previst, a 5 000 km/h contra un cràter proper al pol sud de la Lluna Tot i que inicialment la NASA confirmà —amb l’anàlisi del núvol de pols que aixecà— l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit, al mes d’octubre l’agència nord-americana anuncià oficialment que aquesta operació no havia permès provar que hi pogués haver aigua en estat sòlid en algunes àrees de la Lluna Es tractava d’una nau de baix cost —63 milions de dòlars—, d’1,35…

Consistia en una xarxa de satèllits units digitalment que permetia transmetre arreu del món veu, documents escrits i dades Inicià les seves activitats al novembre del 1998, però al cap d’un any l’empresa féu fallida ja que només assolí un total de 55000 abonats Al desembre del 2000, un grup d’inversors privats constituí Iridium Satellite LLC en comprar la constellació de satèllits, la xarxa terrestre i els drets de propietat real i intellectual de l’antiga operadora Actualment proveeix de serveis de veu i dades amb cobertura mundial els seus usuaris utilitzant terminals de butxaca