Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
necròpolis de Verguina
Necròpolis
Necròpolis de túmuls situada a Macedònia (Grècia), a la localitat del mateix nom.
L’any 1977 M Andronicos hi descobrí i hi excavà un important monument funerari, del tercer quart del segle IV aC, que hom considerà la tomba del rei Filip II de Macedònia i de la seva darrera esposa, Cleòpatra A l’interior d’un edifici rectangular format per una cambra quadrada i una avantcambra rectangular hom trobà dos sarcòfags de marbre que contenien sengles cofres d’or amb les restes d’un home i d’una dona, i un aixovar amb valuosos objectes
Dra Abul Naga

Dra Abul Naga
JoMV
Necròpolis
Necròpolis de l’antic Egipte, a la vora occidental del Nil, enfront del temples de Montú i de Mut, a Karnak.
Hi foren enterrats els governadors del nomós IV de l’Alt Egipte des de la dinastia VI fins a la X i també els primers sobirans de la XI Hom hi ha descobert importants inscripcions del primer període intermedi
Dayr al-Ǧabrawī
Necròpolis
Necròpolis egípcia de la dinastia VI on foren enterrats, entre altres, els capdavanters del nomós XII de l’Alt Egipte.
Comprèn dos grups de tombes rupestres el meridional 52, en què la mala qualitat de la pedra fa que les representacions hi siguin pintades i no gravades hi ha les dels monarques Ibi i Djau, i el septentrional, on hi ha les d’Hemre i Henku, ja del primer període intermedi
necròpolis de son Real
Talaiot
Necròpolis
Jaciment arqueològic
Necròpolis d’època talaiòtica situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort, al municipi de Santa Margalida (Mallorca).
És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia
Alfonso Vallejo
Medicina
literatura castellana
Teatre
Pintura
Metge i dramaturg càntabre.
Fou metge adjunt de neurologia a l’Hospital Clínico de Madrid 1971-73 i cap de neurologia a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid 1973-2013, i professor de neurologia 1976-85 i de patologia mèdica 1985-2013 a la Universidad Complutense de Madrid L’any 1957 s’inicià com a autor de poemes i de teatre També fou artista plàstic, i la seva pintura s’exposà en diverses ocasions des de l’any 1983 La seva primera obra teatral fou Cycle 1961 En el marc del XIV Festival de Teatre de Sitges 1981, estrenà l’obra Latidos 1972-78, muntada pel grup Génesis Teatral del turó de la Peira sota la direcció de…
Lluís Racionero i Grau

Lluís Racionero i Grau
CCMA
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Economista i escriptor en català i castellà.
Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…
, ,
Andreu Martín i Farrero
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona Iniciat amb guions de còmic, s’especialitzà posteriorment en una narrativa de gènere policíac i de misteri, més propera a la novella negra americana hard-boiled que no pas als models europeus Autor prolífic, es donà a conèixer com a narrador en castellà amb les novelles Aprende y calla 1979 i El señor Capone no está en casa 1979, a les quals seguiren A navajazos 1980 Prótesis 1980, portada al cinema el 1984 per Vicenç Aranda amb el títol de Fanny Pelopaja Por amor al arte 1981 Si es no es 1983, que el 1992 rebé el Deutscher Krimi Preis…
, ,
Joan Marsé i Carbó
literatura castellana
Cinematografia
Escriptor en llengua castellana.
Vida Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare que morí després del part i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes per la narració Nada para morir Manifestà la seva afició per l’escriptura i el cinema collaborant regularment en la revista Arcinema 1956-60 de Barcelona Passà a viure a París 1961-63, on treballà en diversos oficis, i després viatjà per Cuba i Itàlia Literàriament evolucionà des de posicions testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una…
,
Javier Marías Franco
literatura castellana
Escriptor castellà.
Fill del filòsof Julián Marías , fou professor a la Universitat d’Oxford, als Estats Units, i a la Complutense de Madrid Les primeres novelles cridaren l’atenció de la crítica per la seva originalitat Los dominios del lobo , 1971 Travesía del horizonte , 1972 El monarca del tiempo , 1978 El siglo , 1983 La seva producció novellística continuà amb El hombre sentimental 1986, premi Herralde, Todas las almas 1989, premi Ciutat de Barcelona 1989, Corazón tan blanco 1992, Premio de la Crítica 1993, Mañana en la batalla piensa en mí 1995, que obtingué un gran èxit internacional premis…
Terenci Moix

Terenci Moix
Filmoteca de Catalunya
Literatura catalana
literatura castellana
Cinematografia
Nom amb què fou conegut l’escriptor Ramon Moix i Messeguer.
Vida i obra De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Escriví un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta 1969, premi Josep Pla i El dia que va morir Marilyn 1969, premi de la Crítica de Serra d’Or El 1996 aparegué una nova versió d’ El dia que va morir Marilyn ,…
, ,