Resultats de la cerca

Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín de sílice…

Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo Collaborà en diverses revistes Ínsula , Sábado Gráfico , Triunfo amb narracions realistes que, a través de paràboles, allegories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales , novella curta a…

Treballà de comptable fins el 1991, abans de dedicar-se a la literatura Aquest any escriví un relat per al premi de literatura eròtica La Sonrisa Vertical, de l’editorial Tusquets Tot i no publicar-se, continuà la trajectòria literària Les seves primeres obres publicades pertanyen al gènere infantil i juvenil Serafín, el escritor y la bruja , 2000 Un ladrón entre nosotros , 2004, Premio Latinoamericano de Literatura Infantil y Juvenil 2005, però aviat es decantà per la novella negra, gènere en el qual ha obtingut un gran reconeixement internacional Tuya 2005, Las viudas de los jueves 2005,…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

Als catorze anys fou descobert pel director del circ estatal de Moscou i ingressà a la seva escola, on aprengué les diverses disciplines circenses El 1949 començà a actuar professionalment arreu de la Unió Soviètica, i des del 1954 fou el pallasso principal de la companyia Els anys seixanta feu gires per l’Europa occidental, el Japó i Austràlia Protagonitzà també amb gran èxit programes de televisió i alguns films El 1969 obtingué el títol d’Artista del Poble de la Unió Soviètica, i el 1982 el títol Clown d’Or del Festival de Circ de Montecarlo, un dels principals guardons de la professió A…

Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en poesia pel New College de San Francisco, compagina la literatura amb el periodisme i les traduccions d’autors com ara Katherine Mansfield, Willa Cather, Oscar Wilde, Jack London, Gertrude Stein, Jeanette Winterson o Françoise Sagan La seva obra, de caràcter introspectiu, explora la intimitat i les dificultats de comunicació dels personatges Comprèn les novelles A pesar de todo 2002, El tiempo del corazón 2002, El secreto de los Hoffman 2008, El alma del mundo 2011, El tiempo que nos une 2011, Agua cerrada 2012, Tanto…

Un dels vuit fills, Lluís Raluy Iglesias Carcassona, 11 de febrer de 1911 ‒ l’Aldea, Baix Ebre, 1984, destacà com a barrista i treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials Els Oliveras i Els Keystone En esclatar la Guerra Civil Espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs Feijoo, Royal, Romero i Maravillas, entre d’altres Tingué quatre fills Lluís Raluy i Tomàs  Sant Adrià de Besòs, 25 de febrer del 1942 - València, 29 de desembre de 2021, Carles Raluy i Tomàs  Sant Adrià de Besòs, 28 d’…

Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios  1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba 1979 i…