Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
escriptura humanística
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina propi del Renaixement, promogut pels humanistes italians.
Sorgida a Florència al començament del s XV, com a resultat d’una reacció contra l’escriptura gòtica complicada, que ja iniciaren Petrarca, Boccaccio i d’altres, s’estengué als diversos centres culturals d’Itàlia i passà a poc a poc als altres països de l’Europa occidental El propòsit dels humanistes fou la imitació servil de l’escriptura carolina del s IX a l’XI, creguda per ells l’autèntica littera antiqua dels clàssics romans L’escriptura humanística, en les seves formes rodona i cursiva, ha passat als tipus d’imprenta moderns
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la…
escriptura de cancelleria
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Cadascuna de les escriptures usades amb una certa exclusivitat per algunes cancelleries.
Tenen com a característica la recerca de formes ornamentals que els donen distinció i elegància, obtingudes tant per l’allargassament del cos de les lletres com per l’estirament i la decoració dels traços llargs També és característica llur perduració volguda, que les sostreu a l’evolució normal de les altres escriptures coetànies Un cas típic ha estat el de la usada a la cancelleria pontifícia del s XV, que perdurà estrafeta fins al s XIX Fou notable l’escriptura reservada a la cancelleria imperial romana als s IV i V, derivació sense continuïtat de la cursiva comuna clàssica s’anomenava…
escriptura llatina
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles llatins.
Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…
p
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Setzena lletra de l’alfabet català, anomenada pe [pl pes].
L’estructura inicial de la P passà al llatí d’unes formes gregues arcaiques arribades a Itàlia abans del període clàssic La P llatina es compon d’un traç vertical i d’un semicercle adossat a la part superior dreta Té reforços estètics a dalt i a baix del traç vertical En l’escriptura comuna clàssica el reforç interior tendeix a unir-se d’un sol traç amb el vertical formant una corba més o menys marcada El segon traç, com a record de la forma original arcaica, sovint no tanca per sota, ans tendeix a obrir-se totalment en una línia diagonal Amb el pas a l’escriptura comuna nova o…
escriptura beneventana
Escriptura i paleografia
Escriptura, dita també beneventanocassinesa (i abans, per error, longobarda, napolitana, etc), usada a la Itàlia meridional i a la Dalmàcia des del s VIII fins a l’inici del XIV.
L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa | pausa mitjana | pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es distingeixen…
paleografia
Escriptura i paleografia
Ciència que estudia les escriptures i els signes gràfics en ells mateixos (formes, origen i evolució) i per a llur interpretació adequada (lectura, datació i localització).
Característiques de la paleografia El subjecte de la paleografia és tota mena d’alfabets i d’escriptures des de l’antiguitat fins a l’època actual El seu objecte primer és la lectura i transcripció correcta del text escrit però tan important o més, com a objectiu ulterior, és datar i localitzar les escriptures que no duen indicació de temps o de lloc Com a ciència auxiliar, projecta la seva llum directa sobre la codicologia, la diplomàtica, la papirologia, l'epigrafia, la tipografia, etc, qualsevol que sigui la forma externa del document i el material utilitzat, ja que totes tenen com a…