Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
escriptura merovíngia
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina de les anomenades nacionals, utilitzada al centre i al N de França del segle VI al VIII.
N'hi ha moltes varietats, totes derivades de la cursiva romana nova i, en el cas de la cursiva, evolucionada de l’escriptura de les cancelleries del Baix Imperi Romà Els principals tipus de merovíngia librària són el "a" , dit de Luxeuil, calligrafiat del de la cancelleria reial, l’" az " de Laon, l’" ab " de Corbie no pas l’"eNa”, cregut de Corbie, però d’origen romà el de Borgonya i alguns altres de menys tipificats La característica comuna és un traçat sovint sinuós i poc esquemàtic, ric de nexes cursius calligrafiats La a minúscula, d’origen cursiu, és sovint fantasiosa Les formes…
lambda
Escriptura i paleografia
Nom de l’onzena lletra de l’alfabet grec [λΛ].
Com a signe numèric equival a 30 λ’ o bé a 30 000 ,λ
l
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dotzena lletra de l’alfabet català, anomenada ela [pl eles].
Com altres lletres de l’alfabet llatí, prové del fenici a través del grec occidental, i dels itàlics La L romana consta d’un pal vertical i d’un traç horitzontal que surt del seu extrem inferior i va cap a la dreta És freqüent que aquest segon traç tendeixi a baixar en diagonal Gairebé sempre té un reforç al damunt del pal vertical La velocitat ràpida féu que ben aviat els dos traços s’executessin junts, sense alçar la ploma, de manera que el segon es redueix de mides i es corba, de vegades, cap amunt Aquest traç corbat s’uneix sovint amb la lletra següent, sobretot amb la i La L mateixa…
khi
Escriptura i paleografia
Nom de la vint-i-dosena lletra de l’alfabet grec [χ Χ].
Com a signe numèric equival a 600 χ’ o bé a 600 000 ,χ
katakana
Escriptura i paleografia
Una de les dues formes d’escriptura japonesa, basada en els ideogrames xinesos, d’una forma més simple i d’un ús més limitat que el hiragana (escriptura japonesa).
k
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Onzena lletra de l’alfabet català, anomenada ca [pl cas].
La k llatina deriva directament de les escriptures gregues i itàliques Gairebé no presenta evolució de les formes originals Consta d’un traç vertical descendent, d’un de diagonal ascendent o descendent, NE-SW que arriba a mig pal vertical, i d’un altre de diagonal descendent NW-SE, que parteix de mig pal vertical El segon traç és el que ofereix més mobilitat pot ésser allargat amunt en certes cursives romanes més sovint torça la cabota superior cap avall rarament amunt en alguns tipus d’escriptura arriba a tancar-se en forma oval d’origen cursiu El traç vertical pot sobresortir per dalt o per…
jeroglífic
Escriptura i paleografia
Cadascun dels caràcters usats en aquesta escriptura.
escriptura japonesa
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua japonesa.
El japonès primitiu se servia dels caràcters ideogràfics xinesos Al segle III començaren a introduir-se els caràcters xinesos kanji signes ideogràfics que corresponen a idees o coses Un kanji representa un significat concret amb dues possibilitats d’ésser pronunciat l’una es l' on i l’altra el kun Vers el segle X s’introduïren els kana, signes fonètics que representen el so de les síllabes i que constitueixen per ells mateixos un sillabari que prescindeix dels ideogrames Els kana es divideixen en dos tipus l' hiragana i el katakana L' hiragana —emprat molt més sovint— és un sillabari d’…
interpunció
Escriptura i paleografia
Puntuació de l’edició d’un text antic amb criteris actuals.
ideograma

Detall de Murs, Temple Xinès de Buket Batok
© Fototeca.cat-Corel
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes emprats en l’escriptura ideogràfica.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina