Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
alfabet georgià
Alfabet georgi``a
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua georgiana.
La tradició n'ha atribuït la invenció a l’armeni Mesrob, creador també de l’alfabet armeni segle V, però devia existir ja abans La inscripció més antiga coneguda data de vers l’any 430 L’alfabet georgià, que sembla seguir l’ordre de l’alfabet grec amb els signes propis afegits al final, és inspirat, per la forma de les lletres, en una antiga escriptura irànica, la pahlavi arsàcida, i consta de trenta-vuit signes Posseeix dues formes d’escriptura la “sacerdotal” ḫucuri , la qual té dues formes majúscula asomtavruli i minúscula nusḫuri , posterior…
alfabet hebraic
Alfabet hebraic
©
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua hebraica.
Prescindint de les glosses cananeohebraiques en cuneïforme en les lletres de Tall al-Amārna, l’hebreu fou escrit en l’alfabet fenici de vint-i-dues consonants, algunes de les quals foren emprades de bon començament com a semivocals Només entre els segles IV i II aC hom començà d’adoptar l’escriptura anomenada quadrada, d’origen arameu Mentre a Qumran apareixen encara ambdues escriptures, la fenícia o paleohebraica ha estat conservada fins avui només entre els samaritans Per tal de preservar la lectura correcta de la Bíblia, els masoretes idearen vers els segles VI-VII dC dos…
alfabet àrab
Alfabet àrab
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet anomenat alifat, derivat del nabateu [~segles II i III] i influït també pel siríac, que prengué la forma actual el segle VIII.
Comprèn vint-i-vuit caràcters consonàntics, alguns dels quals únicament són diferenciats per punts diacrítics, ultra l’existència d’altres signes ortogràfics auxiliars escriptura àrab L’expansió de l’islam ha motivat que l’alifat sigui usat també per a d’altres llengües, pel fet que l’Alcorà, paraula de Déu, no pot ésser traduït ni transcrit Així, amb les necessàries modificacions per a cada llengua, l’usen o l’han usat el persa, el paixtu, l’urdú, les llengües turques i les caucàsiques del nord bé que a Turquia fou adoptat, el 1928, l’alfabet llatí, i a l’URSS, després del 1917…
alfabet copte
Alfabet copte
©
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua copta, que adoptà l’alfabet grec més algunes lletres deformades de l’escriptura demòtica: sis en el dialecte sahídic i set en el bohàiric (les sahídiques més la hai), les quals són les últimes de l’alfabet.
Aquesta parcial coexistència de dos sistemes alfabètics comportava que alguns sons fossin representats indistintament amb l’antiga lletra demòtica o amb la nova lletra grega i que algunes lletres gregues fossin emprades exclusivament en paraules d’origen grec L’ús de la zita , per exemple, és un cas extrem de barbarisme D’altra banda, algunes lletres gregues foren emprades exclusivament com a monogrames per a representar abreujadament dues lletres més La csi i la psi són monogrames en tots els dialectes coptes i representen k + s i p + s , respectivament Les lletres thita, phi, khi , ho són…
alfabet armeni
Alfabet armeni
© fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet que segueix l’ordre de l’alfabet grec, constituït amb elements grecs, siríacs i iranians d’acord amb les necessitats del sistema fonètic armeni.
Té 36 caràcters, als quals hom afegí dos caràcters més per als noms russos Fou fixat vers el 404 dC per un eclesiàstic, Mesrob, per a una versió de la Bíblia escrita en la llengua clàssica
alfabet etiòpic
Alfabet etiòpic
©
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de les llengües etiòpiques Creada per al gueez, aquesta escriptura fou adoptada després per l’amhàric.
Pot ésser datada del s III ençà, i deriva de l’escriptura sabea del sud d’Aràbia És escrit d’esquerra a dreta, i consta de vint-i-sis consonants vint-i-quatre de manllevades a l’escriptura sabea i dues de creació pròpia, cadascuna de les quals pren formes diferents en ésser-li unit un dels set sons vocàlics
alfabet siríac
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua siríaca.
Deriva de l’arameu potser a través del palmirè i és escrit de dreta a esquerra Consta de vint-i-dos signes, tots consonàntics, que es corresponen pràcticament amb els de l’alfabet hebraic Aquests signes, que tenen formes variants segons que vagin separats o units amb el signe anterior o amb el posterior, presenten tres formes diferents d’escriptura l' estranghelo , la més antiga i actualment emprada en les edicions crítiques, la nestoriana anomenada així perquè ha estat usada pels siríacs orientals o nestorians, que se li assembla molt, i la serṭō , pròpia dels siríacs…
alfabet avèstic
Escriptura i paleografia
Alfabet irànic, derivat de l’arameu, en el qual és escrit l’Avesta.
Data aproximadament del s III dC i té 48 lletres El fet que fossin utilitzades en les transcripcions nomès 20 lletres consonants ha fet més dificultós el coneixement del dialecte avèstic
ciríl·lic | ciríl·lica
Alfabet ciríl·lic (rus) 1e després de consonant; je després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 2e després de consonant; ie després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 3'o després de consonant; o després de les consonants 8, 25, 26 i 27; jo després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 4o després de consonant; io després de vocal o dels signes 28 i 30 i a l'inici de mot; 5s sonora; 6ju després del signe 30; 7 no es transcriu després d'una altra i; 8 també ch, de forma més extensa; o encara h (ISO); 9 so de la j castellana; 10 grafia simplificada de la forma, més correcta, (i)xtx; 11 signe dur, que no es transcriu (ISO preveu "); 12 so intermedi entre i-e; 13 signe dolç, que palatalitza la consonant anterior; 14 pròpiament, ˚e (ISO) i e (ICL); 15u després de consonant; ju després de vocal i a l'inici de mot; 16'a després de consonant; ja després de vocal i a l'inici de mot
Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet i de l’escriptura eslaus.
L’alfabet ciríllic, atribuït erròniament a sant Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX-X sobre la base de l’escriptura majúscula grega Els sons estranys al grec foren presos d’altres llocs no ben determinables Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica , anterior, obra de Ciril de Tessalònica Esdevingué l’alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran 1708, fou dotat de caràcters ‘profans’ graždanskij šrift , mentre els antics caràcters restaven com a propis de l’ús eclesiàstic L’alfabet ciríllic profà,…
abecedari
Escriptura i paleografia
Alfabet.
Originàriament significà només la successió ordenada de les lletres llatines es dividia en dues parts cadascuna amb un apèndix de lletres gregues, que eren enunciades per les primeres lletres respectives abecedarium abcd fins a i , més k , i elementum lmn fins a u , més xyz Després hom l’usà indistintament com a sinònim de qualsevol alfabet