Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
escriptura insular
Escriptura i paleografia
Escriptura emprada a la Gran Bretanya i a Irlanda (escriptura irlandesa), entre els segles VII i X, i també, posteriorment, derivada de les escriptures libràries de l’edat romana.
ogàmic | ogàmica
Escriptura i paleografia
Dit de l’alfabet (de l’escriptura, els texts i les inscripcions redactats amb aquesta escriptura) emprat durant els primers segles de l’era cristiana a Irlanda i també a Escòcia i a Anglaterra..
Limitat normalment a les inscripcions epigràfiques en cèltic insular, només excepcionalment ha estat usat en manuscrits medievals No difereix gaire del sistema alfabètic llatí i, segons la llegenda local, fou inventat per Ogma Mac Elada ‘Fill de la Ciència’, que correspon al gàllic Ogmios, déu de l’eloqüència
majúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Dit de cadascuna de les lletres de l’alfabet, en especial del grec i del llatí, que han conservat la forma bàsica de les inscripcions d’època clàssica.
Les majúscules es distingeixen de les minúscules minúscula per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paralleles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T les restants són pràcticament iguals que les minúscules El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura esdevingut cap a la fi del s…
a
Escriptura i paleografia
Nom de la primera lletra de l’alfabet català, a, A.
La A majúscula llatina prové de l’alfabet grec, probablement a través de l’etrusc La A grega deriva, com a signe gràfic, de la primera lletra de l’alfabet fenici 'lp que significa ‘cap de brau’, equivalent a l' àlef hebreu La A llatina ha sofert evolucions importants escriptura L’estructura fonamental consisteix en tres traços el primer, baixant a l’esquerra, prim el segon, baixant a la dreta, gruixut el tercer, horitzontal i prim, al centre La manca del traç horitzontal en l’escriptura capital romana que, en canvi, s’ha conservat a través de les inscripcions monumentals i que reduí la A als…
y
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-cinquena lletra de l’alfabet català, anomenada i grega.
Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol temps, és a dir, sense alçar la ploma, amb la qual cosa…
p
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Setzena lletra de l’alfabet català, anomenada pe [pl pes].
L’estructura inicial de la P passà al llatí d’unes formes gregues arcaiques arribades a Itàlia abans del període clàssic La P llatina es compon d’un traç vertical i d’un semicercle adossat a la part superior dreta Té reforços estètics a dalt i a baix del traç vertical En l’escriptura comuna clàssica el reforç interior tendeix a unir-se d’un sol traç amb el vertical formant una corba més o menys marcada El segon traç, com a record de la forma original arcaica, sovint no tanca per sota, ans tendeix a obrir-se totalment en una línia diagonal Amb el pas a l’escriptura comuna nova o semiuncial, la…
b
Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…
s
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dinovena lletra de l’alfabet català, anomenada essa [pl esses].
La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El tercer traç, en…
r
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Divuitena lletra de l’alfabet català, anomenada erra [pl erres].
La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la base En intervenir la…
l
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dotzena lletra de l’alfabet català, anomenada ela [pl eles].
Com altres lletres de l’alfabet llatí, prové del fenici a través del grec occidental, i dels itàlics La L romana consta d’un pal vertical i d’un traç horitzontal que surt del seu extrem inferior i va cap a la dreta És freqüent que aquest segon traç tendeixi a baixar en diagonal Gairebé sempre té un reforç al damunt del pal vertical La velocitat ràpida féu que ben aviat els dos traços s’executessin junts, sense alçar la ploma, de manera que el segon es redueix de mides i es corba, de vegades, cap amunt Aquest traç corbat s’uneix sovint amb la lletra següent, sobretot amb la i La L mateixa…