Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
escriptura beneventana
Escriptura i paleografia
Escriptura, dita també beneventanocassinesa (i abans, per error, longobarda, napolitana, etc), usada a la Itàlia meridional i a la Dalmàcia des del segle VIII fins a l’inici del XIV.
L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa / pausa mitjana / pausa final és diferent de la d’altres escriptures…
escriptura lineal
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic d’escriptura emprat a Creta en el segon mil·lenni aC i testificat en diverses inscripcions.
Ofereix dos tipus, anomenats lineal A i lineal B L’escriptura lineal A, que hom considera introduïda a Xipre procedent de Creta, sembla anterior al 1200 aC Els seus caràcters, coneguts amb el nom de xiprominoics perquè de llur evolució nasqué l’escriptura sillàbica xipriota, sofriren transformacions, alguns foren omesos i d’altres foren creats de nou L’escriptura lineal B, desxifrada el 1952 per M Ventris, amb l’assessorament de J Chadwick, a partir d’uns quants milers de tauletes trobades a Cnossos Creta, a Pilos Mesènia, a Micenes i a Tebes, és l’escriptura de la Grècia micènica D’entrada…
jeroglífic | jeroglífica
La pedra de Rosseta, inscrita amb tres texts, jeroglífic, demòtic i grec, permeté a l’egiptòleg francès Jean-François Champollion, juntament amb altres documents, desxifrar l’escriptura jeroglífica
© E. Molner
Escriptura i paleografia
Dit d’un dels tres tipus d’escriptura emprats a l’Egipte antic.
En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hitita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la Casa de Vida…
t
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vintena lletra de l’alfabet català, anomenada te [pl tes].
La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a formar una…