Resultats de la cerca

Llicenciat en veterinària per la Universitat de Saragossa el 1956, de la Facultat de Veterinària de la qual fou professor adjunt de farmacologia i terapèutica des d’aquest any fins al 1958 Becat per la Fundació Fulbright, el 1958 es traslladà als EUA, on obtingué el doctorat en nutrició animal per la Universitat d’Iowa l’any 1961, que s’incorporà a l’empresa Monsanto  com a investigador en nutrició d’additius en relació amb el càncer i, a partir del 1963, com a director tècnic de la delegació europea d’aquesta empresa, amb seu a Brusselles fins l’any 1965 Posteriorment tornà a Catalunya com a…

Llicenciat per la Universidad Complutense de Madrid 1951, s’especialitzà, als EUA i en diversos països d’Europa, en programes de producció ramadera El 1953 s’incorporà al cos de veterinaris del Ministeri de Sanitat i Consum espanyol Al llarg de la seva carrera, ocupà els càrrecs d’inspector veterinari de la frontera de Portbou-Puigcerdà 1954, director del Laboratori Pecuari Regional d’Astúries 1955, cap provincial de Ramaderia d’Alacant 1956 i de Girona 1965 i director provincial del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a Girona fins a la jubilació 1982-93 La seva…

Fou professor de zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la Diputació de Barcelona Fou un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç d’aquest segle, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana

Estudià a l’Escuela de Veterinaria de Saragossa i treballà a Barcelona i Ripoll Hagué d’exiliar-se arran de la Setmana Tràgica 1909 i passà a França, on s’interessà per l’estudi de les produccions pecuàries del Principat Aprovat en les oposicions al cos de veterinaris inspectors d’higiene pecuària, fou destinat a la duana de Puigcerdà, on treballà 1910-14 en el primer treball zootècnic de base científica dels Països Catalans La ramaderia de la Cerdanya , premiat per l’Associació de Ramaders d’Espanya El 1916 assolí la càtedra de l’Escola d’Agricultura de Caldes de Montbui i el…

Acabà els estudis a Mèxic, on fou professor de l’escola de veterinària passà al Perú, on fou inspector d’escorxadors i vaqueries a Lima Tornà a Catalunya 1914, on fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya, cap dels serveis de ramaderia de la Mancomunitat i professor de patologia animal a l’Escola Superior d’Agricultura 1921 Fundà el Museu de Sanitat Veterinària 1929 Fou redactor en cap de la “Revista Veterinaria de España”, i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras 1917, El còlera de l’aviram 1922 i altres obres i articles de la…

Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus 1948-75, a la qual donà un gran impuls Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus D’ençà de la seva fundació 1962, fou vicepresident de la branca espanyola de la World’s Poultry Science Association i membre del Consell de l’Associació Mundial de la Ciència Avícola Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d’Animals, de Tarragona 1980, president de la Federació de Collegis de Veterinaris de Catalunya 1981 i, d’ençà del 1982, cap de servei del Departament…

Fill de Jeroni Darder i Feliu Barcelona, 1804 — 1 de febrer de 1889, també veterinari Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on fundà el Museu Darder d’Història Natural Dirigí El Zookeryx , El Naturalista i la Revista Universal Ilustrada Publicà Hidrofobia 1876, El conejo, la liebre y el lepórido 1910, Cría industrial de la trucha 1913 i Piscicultura 1913, en català El seu germà Antoni Darder i Llimona Barcelona…

Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc 1955 Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries 1977 i del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1980 Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres…

Llicenciat 1968 i doctor 1972 en veterinària per la Universidad Complutense de Madrid, posteriorment amplià estudis a la Universitat de Newcastle Gran Bretanya i es diplomà en administració i direcció d’empreses a l’IESE de Barcelona Inicià la trajectòria professional a l’empresa privada i també com a docent a la Complutense i a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona El 1985 fou cofundador de Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries , l’organització i l’estructura del qual contribuí en gran part a establir i del qual fou el primer director general fins el 2008 L’…

Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies…