Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
veterinària
Veterinària
Ciència i art de curar les malalties dels animals.
Actualment la veterinària estudia també els problemes de la nutrició, la selecció genètica, la bromatologia, etc Les primeres dades concretes que hom coneix sobre la veterinària, els inicis de la qual coincideixen amb el començament de la domesticació dels animals, són recollides en el Codi d’Hammurabi segon millenni aC Aristòtil 384-322 aC, en les seves obres d’història natural, recull dades sobre les malalties dels animals i els seus remeis Els romans Lucreci 94-55 aC i Luci Juni Columella segle I es destaquen per llurs treballs sobre veterinària El collegi de…
malària equina
Veterinària
Septicèmia aguda o crònica dels animals de peu rodó originada per un virus específic i caracteritzada per una febre recurrent.
A causa de l’alta mortalitat i de l’existència d’infeccions latents, els animals afectats són sacrificats
epizoòtia
Veterinària
Malaltia contagiosa que afecta un gran nombre d’animals d’una espècie o més d’una en un extens territori i es transmet amb gran rapidesa.
Els principals mitjans de transmissió són per contacte directe d’un animal a l’altre, per l’home o per l’alimentació El seu origen pot ésser per migració d’animals salvatges, per contagi d’aliments, per insectes, etc Per a combatre la difusió d’aquestes malalties, cada estat té unes lleis basades en uns punts comuns declaració obligatòria, aïllament, sacrifici i destrucció de l’animal contagiós, vacunacions, prohibició de transports i mercats, confiscació de grups d’animals malalts i prohibició del consum de llur carn, etc Les epizoòties més corrents són la ràbia, la…
Miquel Luera i Carbó
Veterinària
Veterinari.
Fill d’un veterinari militar, estudià a la Facultat de Veterinària de Lleó, on obtingué el títol de veterinari i el d’especialista en cirurgia 1955, camp en què centrà la seva activitat professional, sobretot en animals de companyia En 1958-61 amplià estudis de cirurgia a I'Escola Veterinària de Tolosa de Llenguadoc i a I'Escola d’Alfort París, i el 1975 obtingué el doctorat per la Universitat de Saragossa A Barcelona, collaborà en treballs de cirurgia experimental amb Josep M Gil-Vernet, Caralps Massó, Vidal- Barraquer i altres, i organitzà cursos per a metges i veterinaris a la…
àntrax
Patologia humana
Veterinària
Malaltia infecciosa produïda pel bacteri Bacillus anthracis, anomenada també àntrax maligne, que es manifesta habitualment amb un tumor inflamatori a la pell de consistència dura i coloració roja, que s’ulcera en la seva part central on ocasiona una crosta negra.
A vegades ataca el pulmó, els ganglis limfàtics del mediastí i la pleura pot arribar a ésser mortal S'encomana a les persones directament dels animals o mitjançant la carn de porc poc cuita En els animals, comença per una gran inflamació a l’articulació del dit, que algunes vegades arriba fins als genolls o al garró A causa del fort dolor, l’animal que el pateix a voltes perd l’equilibri L’àntrax pot acabar en infecció general i, per tant, amb la mort de l’animal
castració
Veterinària
Medicina
Acció i efecte de castrar, amb finalitat terapèutica o a fi d’aconseguir modificacions metabòliques, fisiològiques, etc.
En l’home, si la castració és efectuada abans de la pubertat, es conserven els trets infantils i no és atesa la maduració de la sexualitat apareix un quadre d'eunnucoïdisme Si és practicada en un home adult, els caràcters sexuals secundaris desapareixen lentament En la dona adulta apareix un quadre semblant al de la menopausa La castració no terapèutica és considerada delicte en la majoria de les legislacions En els animals domèstics la castració sol tenir com a finalitat de provocar l’aparició de variacions de tipus fisiològic el dipòsit de greixos és afavorit, la qualitat de la…
Jaume Camps i Rabadà

Jaume Camps i Rabadà
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat a la facultat de veterinària de Saragossa 1954, s’inicià professionalment en patologia clínica i en l’estudi de la nutrició i la producció d’animals A partir del 1970 s’especialitza en cuniculicultura, branca en què ha destacat notòriament ha estat professor d’aquesta matèria a l’escola d’Arenys de Mar i a la de la Diputació de Girona a més, ha dirigit nombrosos cursets i ha aportat destacades ponències en simposis sobre cuniculicultura President de l’Associació Espanyola de Cuniculicultura ASESCU, 1976-80, de l’Associació Científica Mundial de Cuniculicultura WRSA,…
castrador | castradora
glossopeda
Veterinària
Malaltia epizoòtica dels ramats que es manifesta per la formació d’aftes a la boca i entre les ungles.
Bé que produeixi poca mortaldat, deixa seqüeles en forma d’abscessos, agalàxia i asma L’home se'n pot contaminar per absorció d’aliments derivats d’animals malalts o bé per contacte
Edmond Isidore Étienne Nocard
Microbiologia
Veterinària
Veterinari i microbiòleg.
Collaborador de Pasteur, descobrí nombrosos microorganismes agents de malalties animals i, juntament amb Bernhard Bang, generalitzà l’ús de la tuberculina com a mitjà de diagnosi precoç de la tuberculosi dels bòvids