Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
comentari
Diplomàtica i altres branques
Remarca, observació, que té per objecte explicar, il·lustrar o criticar el sentit d’un text, d’un llibre, d’una representació artística, etc.
L’ús més corrent en l’alta edat mitjana és que text i comentari ocupin dues columnes paralleles, amb amplada diversa i alineació variada sempre que cal El fet ja apareix en el temps carolingi Des del s XII, hom prova d’unir en un sol bloc text i comentari —text glossat—, intent que reïx sobretot en certs comentaris universitaris de dret en dues columnes, en què el text és envoltat simètricament pel comentari, cum textu incluso , la qual cosa imiten antics incunables
rotlle
rotlle de Ramon Berenguer III (s XII)
© Fototeca.cat
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Forma que prenien els llibres antics en què el text era escrit sobre tires de papir o de pergamí que hom enrotllava i desenrotllava per un o dos costats al voltant d’un o dos cilindres de fusta o d’os (anomenat umbilicus).
El text, escrit només en una cara, ho era transversalment o bé, en texts llargs, en columnes estretes seguint el sentit de la llargada
columna
Diplomàtica i altres branques
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les parts en què es divideix verticalment la disposició del text, en un manuscrit, en un imprès, etc., per mitjà d’una ratlla o d’un espai en blanc.
L’aparició de la columna en còdexs antics cal considerar-la com una reminiscència de l’estil d’escriptura dels rotlles de papir Molt més corrents són les 2 columnes, que apareixen ja en l’antic i esdevenen nombroses sobretot a partir dels segles XII i XIII Es perpetuen en els primers incunables, i finalment tenen un ús corrent només en diccionaris i enciclopèdies
codicologia
Diplomàtica i altres branques
Ciència del llibre manuscrit que consisteix en l’estudi arqueològic dels còdexs (també, de llibres impresos antics), en tots els components que permeten de refer-ne la història completa.
La codicologia, doncs, s’ocupa de la forma externa rotlle, còdex, la matèria papir, pergamí, paper i la preparació puntejat, ratllat, la composició dels quaderns alteracions d’ordre, afegits i folis mancants, l’escriptura paleografia, la distribució del text columnes, marges, glosses, indicacions auxiliars, colofons, les illustracions miniatures, caplletres, el sistema de còpia o transcripció del text les peciae , el dictat pecia, l’enquadernació, l’estat de conservació, les restauracions i tots els altres aspectes Com a ciència autònoma, la codicologia s’ha separat de la paleografia
confirmadors
Diplomàtica i altres branques
Des de l’alta edat mitjana, signataris (confirmantes) dels diplomes, els quals aportaven un context solemne i qualificat a l’actio documental.
El nombre de confirmadors era molt variable segons les cancelleries Alguns diplomes merovingis, que generalment n’estaven desproveïts, n’arriben a comptar fins a una quarantena La cancelleria castellanolleonesa solia admetre un bon nombre de confirmadors, distribuïts jeràrquicament en dues o tres columnes entorn del signe reial Però mentre que a Castella aquests noms significaven solament una menció honorífica, a Catalunya i Aragó els confirmadors eren presents a l’acte, com a membres de la comitiva o, àdhuc, de la curia comitis regis contemporània
cartulari
Diplomàtica i altres branques
Llibre que aplega, amb un cert ordre expositiu (sistemàtic, cronològic, geogràfic, etc.), documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic, la funció més important del qual ha estat la de conservar i facilitar la consulta dels privilegis, títols i drets dominicals d’una entitat jurídica o d’una família.
La presentació dels cartularis, almenys fins al segle XIII, se sol ajustar a unes característiques determinades gran format de quart major a foli major, en pergamí, escrit a dues columnes en lletra librària Els cartularis constitueixen una important font historiogràfica Cal esmentar el cartulari del bisbat de Fulda, del segle IX, un dels més antics, el Becerro gótico de San Pedro de Cardeña, i el Libro gótico de Sant Joan de la Penya Entre els catalans, el d’Alaó, en forma de rètol, el primer de Gerri, del segle XI, el de Lavaix del qual només es conserva una còpia del segle XVIII, el d’…
còdex
Diplomàtica i altres branques
Nom del llibre antic i medieval (en llatí, caudex), diferent del rotulus, rotlle de papir o de pergamí.
La forma és anàloga a la de les tauletes encerades de fusta o vori díptic, políptic, codicil Del segle II aC hom conserva còdexs de papir, i ja al segle I n’hi ha de pergamí, matèria que va suplantant arreu el fràgil papir, i ho fa del tot cap al segle VI El nucli del còdex és la reunió de quatre fulls grans quaternio que, doblegats, fan 8 folis Però ja sovint hom troba quaderns irregulars amb més o menys folis, així que el gruix varia del simple doble full bifoli a 50 o més En els bons scriptoria es corresponen normalment les cares de carn i de pèl del pergamí, excepte en còdexs insulars…
volum
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Conjunt de tires de papir o de pergamí enrotllades per a escriure-hi un text continu en columnes que se succeeixen seguint el sentit de la llargada (a diferència del rotlle, on hom escrivia transversalment).
Solia ésser enrotllat al voltant d’un bastonet o cilindre, dit umbilicus