Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
dinar
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, que començà d’ésser encunyada al final del s. VII.
En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren represes per ‘Abd al-Raḥmān…
dírham
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària fraccionària de l’Iraq equivalent a mig dinar.
miscal
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal àrab, habitualment referida al dinar d’or (4,25 g).
Apareix sovint en la documentació medieval lleonesa i castellana per a referir-se a la moneda d’or andalusina
dírham
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària fraccionària de Líbia, equivalent a la mil·lèsima part d’un dinar.
mancús barcelonès
Numismàtica i sigil·lografia
Dinar d’or d’imitació àrab feta a Barcelona al llarg del s XI.
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or almoràvit el valor de la qual correspon al del dinar (3,85 g).
Circulà abundantment a Catalunya, durant el s XII i la primeria del XIII N'hi ha documentació des del 1105 i hi apareix esmentada amb noms diferents marins, meliquins, ajadins, pupins, allusius al seu origen
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada per diversos estats europeus als segles VIII-XI, generalment imitant els patrons metrològics i tipològics del dinar àrab.
N'és una mostra el mancús d’Offa, rei de Mèrcia, vers el 773 El mancús tingué, però, una emissió d’abast molt limitat i la seva funció solia restringir-se a la realització de determinats pagaments a l’església o al papa, convinguts en or, en un període en què Europa, en general, estava ancorada en el monometallisme de l’argent
masmudina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, de valor d’un dinar, encunyada pels almohades (que eren de la tribu berber dels masmudes, d’on prové el nom).
Les masmudines tingueren una àmplia circulació pels regnes cristians A Catalunya apareixen documentades des del 1174 i, igualment com en el cas dels mancusos, hom en troba emissions cristianes, dites masmudines contrafetes o imitades Consta que se'n fabricaren a Lleida i a Mallorca i que Jaume I concedí, el 1272, franquícies i salconduits a fabricants de masmudines La circulació de dobles masmudines o dobles dinars almohades originà que també a Castella fossin encunyades les dobles i que la masmudina senzilla fos coneguda també amb el nom del semidobla almohade
auri
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat en els documents catalans medievals a la peça o moneda d’or en general i, especialment, al mancús o dinar i al morabatí.
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Nom d’origen àrab —que significa «quelcom gravat»— amb el qual molts països de l’Occident europeu designen el dinar d’or musulmà, especialment dels segles IX-XI.
A la documentació catalana, hi és citat des del segle X i, a vegades, denominat pel seu nom d’origen iafarí, amurí, ceptí, etc Circulà profusament pels comtats catalans, especialment al segle XI, i n'hi ha esment del segle X al XII