Resultats de la cerca

De professió industrial passamaner i de formació autodidàctica, s’especialitzà en treballs de numismàtica Ha publicat entre altres estudis Las monedas de Arse-Saguntum 1967, Las monedas hispano-cartaginesas 1973, La moneda de Barcelona 1976, The Aes coinage of Emporion 1977, Las monedas ibéricas de Ilerda 1978, Numismática antigua de Hispania 1979, Les monedes ibèriques de Tàrraco 1983, Estadística aplicada a la Numismàtica 1985, Tresors monetaris de la península Ibèrica anteriors a August 1993, Denarios i quinarios ibéricos 1995 i Corpus nummum Hispaniae ante Augusti aetatem…

Els diners morlans, a nom de Cèntul I, foren encunyats des del 819 fins a mitjan s XIII, i llurs emissions circularen abundosament per les regions pirinenques de la península Ibèrica A Aragó, foren importades pels gascons al s XII A Catalunya, documents barcelonesos del 1457 recullen la prohibició de circulació de la moneda morlanesa

D’origen belga, arribà a la península Ibèrica com a enginyer de ferrocarrils Entrà en contacte amb el grup de numismàtics del Memorial Numismático Español i es dedicà a treballs de síntesi com Description générale des monnaies des rois wisigoths d’Espagne París, 1872 i sobretot Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes Madrid, 1865, on Àlvar Campaner féu la part de Mallorca

Amb la reforma de Constantí fou equivalent a la tercera part del solidus d’or Hom en baté a moltes seques de l’imperi Diversos pobles bàrbars imitaren aquest valor monetari i l’encunyaren preferentment A la península Ibèrica en bateren els sueus i els visigots i, des del regnat de Leovigild 568-586, fou l’únic valor monetari d’or del reialme visigot El seu pes era de 1,55 g d’or teòric

Historiador i orientalista, fou conservador, durant més de 25 anys, de l’American Numismatic Society Nova York Desenvolupà una notable labor en el camp de la numismàtica i de l’arqueologia Fou director de les excavacions de l’àgora d’Atenes al principi dels anys cinquanta Publicà dos treballs fonamentals per a la numismàtica medieval de la península Ibèrica The Coinage of the Umayyads of Spain 1950 i The Coinage of the Visigoths of Spain Leovigild to Achila II 1952 L’any 1962 donà a conèixer un nou tipus de mancús barceloní de Bonhom, amb lectura Madīna Barsinuna , en caràcters…

Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, al s VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres emissions, compreses les…

A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’…

Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla creà una nova…

En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren represes per ‘Abd…

El seu pes real com passava amb el de la lliura era diferent segons els llocs era equivalent a un pes comprès entre 230 i 280 g El pes teòric era de nou unces de la lliura romana afeblida hom considera, també, que correspon a vuit unces de lliura tendera Les divisions del marc eren també distintes segons el lloc Així, el de Barcelona es dividia en 8 unces, o 32 quarts, o 128 argenços, o 4 608 grans i el de València, en 8 unces, o 192 diners, o 4 608 grans Hom troba el marc documentat, tant a Alemanya com a França, ja des del s XI Per la importància d’algunes fires, els marcs locals arribaren…