Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
cinquena
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de 25 pessetes (cinc duros) batuda a nom d’Alfons XII el 1881.
xavo
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de 10 cèntims de pesseta, de coure, del Govern Provisional i d’Alfons XII, que pesava 10 grams.
reiet
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a les monedes espanyoles de 5 cèntims d’Alfons XII, i a les de 2 i 1 cèntims d’Alfons XIII.
esterlí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa de llei de tres diners d’argent, encunyada per Enric II Plantagenet (1154-89) i els seus successors, amb el bust del rei, coronat, i revers amb creu i grups de tres punts a cada angle, en la qual s’inspirà el tipus de moneda barcelonesa de tern.
La circulació d’esterlins a la corona catalanoaragonesa és documentada des de la fi del s XII i al s XIII
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or almoràvit el valor de la qual correspon al del dinar (3,85 g).
Circulà abundantment a Catalunya, durant el s XII i la primeria del XIII N'hi ha documentació des del 1105 i hi apareix esmentada amb noms diferents marins, meliquins, ajadins, pupins, allusius al seu origen
barcelonès
Numismàtica i sigil·lografia
Diner barcelonès.
El terme és aplicat a la moneda de billó encunyada a Barcelona, sobretot a partir del segle XII La moneda de plata feta a Barcelona des del 1285 anomenada diner barcelonès d’argent, prengué aviat el nom de croat
butlla d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Segell d’aquest metall usat en els documents més solemnes dels reis o els papes.
L’empremta era distinta de la de les butlles Fou emprada rarament per la cancelleria pontifícia dels ss XII al XV També usaren segells d’or els emperadors bizantins, els reis de Sicília, els de Castella i els de Catalunya-Aragó
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Nom d’origen àrab —que significa «quelcom gravat»— amb el qual molts països de l’Occident europeu designen el dinar d’or musulmà, especialment dels segles IX-XI.
A la documentació catalana, hi és citat des del segle X i, a vegades, denominat pel seu nom d’origen iafarí, amurí, ceptí, etc Circulà profusament pels comtats catalans, especialment al segle XI, i n'hi ha esment del segle X al XII
morlà
Numismàtica i sigil·lografia
Diner de billó encunyat a la seca de Morlàs o Morlasas, castell prop de Pau, a Bearn.
Els diners morlans, a nom de Cèntul I, foren encunyats des del 819 fins a mitjan s XIII, i llurs emissions circularen abundosament per les regions pirinenques de la península Ibèrica A Aragó, foren importades pels gascons al s XII A Catalunya, documents barcelonesos del 1457 recullen la prohibició de circulació de la moneda morlanesa
moneda urgellesa
moneda urgellesa Anvers d’un diner de billó del comte Ermengol X (1267-1314)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat d’Urgell, encunyada principalment a Agramunt (d’on li ve el nom d’agramuntesa) i probablement també a Balaguer, per Ermengol VI (1102-54).
La moneda urgellesa tingué llei de 4 diners, o sigui de quatern, que es mantingué fins a Ermengol X, després del qual sembla que minvà Hom creu que les encunyacions van des del s XII fins al XV, és a dir, des dels comtes Ermengol VI fins a Pere II d’Urgell 1347-1408 Les del comte Pere foren encunyades les unes a Agramunt i les altres possiblement a Barcelona