Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
febrer
Cronologia
El segon mes de l’any.
En el calendari romà era el dotzè, i hom el dedicava a uns ritus purificatoris, les februalia de februare, 'purificar’, d’on li vingué el nom Té vint-i-vuit dies els anys comuns i vint-i-nou els anys de traspàs
octubre
Etnografia
Cronologia
El desè mes de l’any.
En l’antic calendari romà era el vuitè dels mesos d’ací ve el seu nom llatí i català, d' octo , ‘vuit’, i amb ell s’acabava el temps destinat a fer la guerra març Els refranys catalans referents a l’octubre alludeixen als seus freds
calendes
Cronologia
Segons el còmput romà antic, primer dia de cada mes.
A l’origen coincidia amb la lluna nova, coincidència que es perdé amb la reforma del calendari julià El còmput, a partir del dia 14 o del 16 segons els mesos, era regressiu així, a partir de mitjan mes de març els dies es comptaven 17, 16, 15, etc, de les calendes d’abril
baktun
Cronologia
Període del calendari maia, el més llarg, corresponent a quatre-cents anys (tun).
Estaba distribuït en vint katun períodes de vint anys
desembre
Cronologia
El dotzè i darrer mes de l’any.
Originàriament primer calendari romà era el desè mes de l’any december del llatí decem, 'deu’ La reforma de Numa li féu ocupar el lloc actual Ni la introducció al s XV del cicle de Nadal, que situava l’inici de l’any el 25 de desembre, ni el posterior establiment del començament de l’any el primer de gener en feren canviar el nom Té trenta-un dies
any de traspàs
Cronologia
Any civil que consta de 366 dies civils.
Després de la reforma calendari gregorià són anys de traspàs tots els anys civils múltiples de quatre que no acabin en dos zeros i també tots aquells que, acabats en dos zeros, tinguin el nombre que quedaria en treure els dos zeros finals divisibles per quatre Així, 1700, 1800, 1900, tot i ésser múltiples de 4, no foren de traspàs en canvi, ho fou l’any 2000 També és anomenat any bixest o any bissextil El dia de més dels anys de traspàs, anomenat dia intercalar , s’afegeix al mes de febrer que passa a tenir, per tant, vint-i-nou dies
maig
Cronologia
El cinquè mes de l’any.
En el calendari romà era el tercer, i era dedicat a Maia, una de les Plèiades Té trenta-un dies Mes del renovellament i el desvetllament primaveral molts refranys parlen de les pluges i dels vents que preparen les collites, mentre que altres evoquen els freds encara no superats i l’acabament de les provisions, és tingut arreu com a símbol de joventut i esperança, de bellesa i salut Les festes del primer de maig tenen un origen antiquíssim l' arbre de maig , certament precristià Entre els catòlics, el mes de maig és dedicat a la Mare de Déu, i hom parla de les flors de maig com a…
juny
Cronologia
Sisè mes de l’any segons el còmput gregorià i el quart del primitiu calendari romà.
Té trenta dies Possiblement es relaciona, etimològicament, amb Juno, la deessa muller de Júpiter En aquest mes té lloc el començament del solstici d’estiu, amb les festivitats, celebrades des de temps molt antic, que l’acompanyaven i que als Països Catalans s’han traduït en les fogueres de la vigília de Sant Joan foguera
juliol
Cronologia
Setè mes de l’any —amb trenta-un dies— del calendari gregorià i cinquè (dit Quintilis) del còmput romà primitiu.
En honor de Juli Cèsar, que hi havia nascut, Marc Antoni li donà 44 aC el nom de Julius Les dites catalanes que fan referència a aquest més alludeixen a les collites i als incidents que la calor provoca