Resultats de la cerca

La fibra elemental fa de 3 a 8 mm de llarg i un diàmetre de 8 a 15 μ Hom empra els fascicles, de color blanc groguenc, per a fer teixits, paper i, sobretot, cordes Hom l’anomena també lli de Nova Zelanda

La longitud de les fibres uns 2 o 3 mm li dóna una certa resistència a la tracció En comprimir-lo amb la mà no ha de cruixir, i ha d’absorbir l’aigua d’una manera uniforme i instantània És molt emprat per a l’aplicació de medicaments i per a la confecció de gasa per a apòsits, benes, etc

És anomenat també llana d’Angora Aquest pèl és molt llarg fins a 300 mm, lluent, sedós i generalment d’un blanc pur, encara que n'hi ha una varietat de color bru És emprat com a fibra tèxtil en la fabricació del peluix, d’imitacions de pells, de fils de fantasia, de teixits de novetat, de perruques, etc Actualment, hom en fa imitacions amb materials sintètics

Els sistemes emprats antigament eren la galga anglesa nombre de ploms de dues agulles en tres polzades angleses i la galga francesa nombre de ploms de dues agulles en tres polzades franceses Actualment, però, hom empra la numeració saxona nombre d’agulles per cada polzada saxona, la numeració anglosaxona nombre d’agulles per cada polzada anglesa o la numeració mètrica nombre d’agulles per cada 100 mm

De les arrels rebroten noves tiges i, si el clima és favorable, hom pot obtenir-ne diverses collites un mateix any Les plantacions de rami poden durar una vintena d’anys Les tiges, verdes o seques, són decorticades, a mà o mecànicament, i les tires d’escorça obtingudes són sotmeses a un raspat, manual o mecànic, per a separar-ne la part llenyosa la fibra bruta així obtinguda és sotmesa a banys calents dèbilment alcalins o àcids o a solucions sabonoses per tal que resti neta Les fibres elementals tenen de 60 a 260 mm de longitud i un diàmetre de 40 a 80 μ Són blanques, lluents i…

Quan una agulla surt de la fontura, la llengüeta s’obre i el guiafils posa el fil dins el ganxo Seguidament l’agulla retrocedeix, i la malla anterior que es trobava en el coll de l’agulla tanca la llengüeta i salta per sobre del cap de l’agulla despreniment, i així resta formada la nova malla Les tricotoses rectilínies o planes tenen una o dues fontures planes, les agulles de les quals s’encreuen El guiafils i les lleves van muntats en un carro que descriu un moviment alternatiu El tricot que hom obté és pla, de punt llis o acanalat Fent treballar més o menys agulles hom pot fer peces…

La fibra es troba en el líber de la tija, entre l’escorça i la part llenyosa Per a separar-la cal deixar assecar les tiges palla de lli i produir la fermentació de les substàncies que lliguen la fibra, amarant-les o enriuant-les durant un període de 10 a 20 dies o bé sotmetent-les a procediments quimicobiològics artificials Seguidament hom asseca la palla i la sotmet a la bregada i a l’espasament, i hom pot també pentinar-la per acabar de separar l’estopa de fibra curta De cada 100 kg de palla de lli seca, hom n'obté de 12 a 16,5 kg de llavor, 15 kg de filassa i 2 kg d’estopa El lli, tal com…

Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…

N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa principalment en…

Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…