Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
fus
Indústria tèxtil
Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.
En els torns de filar , és impulsada per un pedal En les modernes màquines de filatura el fus té la mateixa finalitat, però és d’acer, va sostingut per coixinets o bolets o cilindres i el conjunt va muntat en sistemes amortidors de les vibracions i compensadors de desequilibris, a fi de permetre unes velocitats de rotació més grans La impulsió té lloc per mitjà de corretges, cintes, fricció o engranatges
obridora de bales
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a desfer les bales de fibra, principalment de cotó, en flocs més petits.
Una de les més primitives era constituïda per diversos parells de cilindres amb nervadures, els quals giraven a velocitats creixents Les modernes van proveïdes d’òrgans amb puntes, pinces, etc, que arrenquen successivament flocs molt petits de bales de diverses classes de fibres i les mesclen en les proporcions volgudes En són tipus moderns característics l' obridora-pinçadora i l' obridora multibala Les obridores de bales són combinades sovint amb el transport pneumàtic de la fibra i amb altres màquines de preparació de la filatura i formen trens de màquines
màquina de cosir
Indústria tèxtil
Màquina que permet de cosir amb una gran rapidesa i uniformitat.
És impulsada per un moviment rotatiu que pot provenir d’un motor o bé d’una palanca, unida a un sistema biela-manovella i impellida per l’usuari La màquina té una agulla que puja i baixa travessant la roba aquesta agulla té un forat prop de la punta, per on passa el fil de cosir La roba és subjectada per premsateles al moment que l’agulla la travessa amb el fil aquest fa un bucle que és travessat per un altre fil mitjançant un sistema de llançadora En pujar l’agulla s’alça el premsateles i una peça dentada fa avançar la tela per una altra puntada Hi ha molts tipus de màquines de cosir…
perxa
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el cardatge mecànic dels teixits.
Les primeres perxes consistien en un gran tambor, format per llistons guarnits amb cardots i dotat d’un ràpid moviment de rotació el teixit passava al voltant del tambor i la seva superfície restava apelfada A causa de la irregularitat dels cardots i de llur gran desgast, aquestes perxes foren substituïdes per les de tambor proveït en la seva perifèria d’una sèrie de petits cilindres, el nombre dels quals pot arribar a trenta-sis, guarnits amb una cinta proveïda de puntes inclinades d’acer, en el perxatge en sec, o de llautó, en el perxatge en moll El tambor gira sobre el seu eix, mentre que…
manuar
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura per a produir un estiratge en un conjunt de vetes o cintes procedents de la carda o la pentinadora, prèviament doblades per tal de compensar-ne les irregularitats.
En general l’estiratge del manuar és molt semblant a la quantitat de vetes de l’entrada de 6 a 8, de manera que la veta de manuar obtinguda té un gruix semblant al de les vetes d’alimentació És corrent de donar a les vetes de dos a quatre passos successius de manuar, abans de passar a la metxera El manuar és format per uns suports que guien les vetes, les quals es desenrotllen d’uns bots situats a sota, i les introdueixen en els cilindres d’estiratge generalment quatre parells, els quals giren a velocitats creixents A la sortida de l’estiratge hi ha un embut condensador, que…
bobinadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a fer bobines amb el fil procedent d’altres formes d’enrotllament, com ara madeixes, corones, fusades, o de bobines de mides o forma diferents.
Les bobinadores poden formar la bobina per enrotllament del fil sobre una ànima posada en un fus o una pua o per contacte tangencial amb un tambor o cilindre que té a la superfície unes ranures en espiral disposades en els dos sentits que guien el fil En les primeres, un guiafils, animat d’un ràpid moviment de vaivé que recolza en l’ànima, guia el fil que s’enrotlla en ella i de la qual es va apartant a mesura que augmenta el diàmetre La inversió gairebé instantània del moviment de vaivé del guiafils i la seva rapidesa fan que la velocitat de la màquina sigui limitada En les segones, pel fet…
contínua
Indústria tèxtil
Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu, a diferència de la selfactina, que és intermitent.
El tipus més corrent per a filar és la contínua d’anells , que transforma la metxa produïda per la metxera en un fil molt més fi amb la torsió suficient perquè les seves fibres no s’escorrin les unes sobre les altres Els elements de la màquina són una fileta que sosté les bobines de metxa, un tren d’estiratge usualment de gran estiratge, un guiafils o cua de porc, situat a l’eix del fus, un anell antibaló, el fus que fa girar la fusada i, al voltant d’aquesta, l’anell que guia el corredor La metxa s’aprima considerablement en el tren d’estiratge, a la sortida del qual rep la…
carda
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, llana, jute, etc.
Té per finalitat desagregar i fer paralleles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades mitjançant l’acció de superfícies recobertes de guarnició metàllica disposada sobre la perifèria de cilindres carda de cilindrets o la combinació de cilindres i superfícies planes carda de xapons giratoris o carda automàtica Els òrgans d’alimentació de la carda són un corró desenrotllador de la napa i dos corrons compressors acanalats que actuen l’un sobre l’altre o, també, un corró compressor acanalat que actua sobre una superfície plana i llisa taula la napa transportada…
màquina metxera
Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…
joc diferencial
Indústria tèxtil
Mecanisme de la metxera que, en combinació amb el variador de velocitat de cons, regula la diferència entre les velocitats de rotació de l’aleta i de la bobina.
Per tal que es produeixi sempre l’enrotllament de la quantitat exacta de metxa produïda, sense que s’afluixi ni s’estireganyi i independentment del progressiu augment de diàmetre de la bobina