Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
mosca comuna

Mosca comuna
Joe (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Mosca, de la família dels múscids, d’uns 8 mm de llargada, de cap negrós, de cos gris amb bandes negres per sobre i groguenc per sota i d’ales transparents de tons grisos.
Habita als hàbitats humans de gairebé tots els països temperats D’una gran prolificitat, presenta de 7 a 10 generacions anuals, que se succeeixen de primavera a tardor En total cada femella pon prop d’un miler d’ous en els seus dos o tres mesos de vida A causa de la seva desagradable presència i del fet d’ésser vectora de nombroses malalties infeccioses, com la pesta, el còlera, etc, és combatuda amb diversos insecticides, com DDT, lindane, etc, i amb mesures d’higiene individual i collectiva
puça

Puça comuna
Katja ZSM (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom genèric de diverses espècies d’insectes de l’ordre dels sifonàpters, de petites dimensions (fins a 6 mm), cos comprimit, sense ales, amb aparell bucal picador-xuclador i potes llargues que els serveixen per a saltar.
Viuen com a ectoparàsits temporals dels vertebrats homeoterms ocells i mamífers, dels quals xuclen la sang Totes les espècies més de 1500 són holometàboles i ovípares les larves són àpodes i moltes són portadores de gèrmens de malalties infeccioses La picada de la puça comuna Pulex irritans pot transmetre a l’home diversos paràsits, sobretot bacteris salmonelles, estafilococs, rickèttsies, etc, cucs paràsits cestodes, nematodes i protozous L’espècie Xenopsylla cheopis és el principal agent transmissor de la pesta bubònica transmesa també per la puça comuna, que en…
mosca

Mosca comuna (Musca domestica)
Kurt Andreas (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Nom donat a una gran diversitat d’insectes dípters del subordre dels braquícers que pertanyen a molt diverses famílies, gèneres i espècies, com ara la mosca comuna, la mosca de la carn, la mosca de la fruita i la mosca vironera.
mosca dels estables

Mosca dels estables
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, molt semblant a la mosca comuna, de la qual es diferencia pel fet de presentar la trompa dirigida cap endavant, mitjançant las qual es nodreix (de la sang de bous, de cavalls, d’ases i fins i tot de l’home).
És comuna als Països Catalans
mosca verda

Mosca verda
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 8 mm de llarg i de color verd brillant, que pon els ous sobre la carn en descomposició.
Habita a Europa, a Àsia i al nord d’Àfrica i és comuna als Països Catalans
mosca d’ase

Mosca d’ase
Captainpixel (CC BY-SA 4.0)
Entomologia
Mosca de la família dels hipobòscids, d’uns 8 mm de llargada i de color groguenc, d’ales vermelloses i de potes molt llargues.
Xucla la sang de cavalls, d’ases i de ramats bovins És comuna als Països Catalans
llagosta verda
Entomologia
Insecte de l’ordre dels ortòpters, de la família dels tetigònids, que ateny fins a 7 cm de llargària; és d’un color verd intens i té unes antenes llarguíssimes i filamentoses, ales més llargues que el cos i l’oviscapte llarg i en forma de sabre.
De costums nocturns i hàbits zoòfags, habita entre les herbes i plantes conreades i és comuna als Països Catalans
mosca escorpí

Mosca escorpí
Pavel Kirillov (CC BY-SA 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels mecòpters, de la família dels panòrpids, integrat per individus que atenyen 27-30 mm de longitud, amb les ales transparents i tacades de negre i amb l’abdomen acabat en un agulló verinós.
Es nodreix d’altres insectes les larves, que habiten sota terra, s’alimenten de restes animals És comuna als Països Catalans
múscids
Entomologia
Família d’insectes dípters del subordre dels braquícers ciclòrrafs, que presenten la cinquena vena longitudinal corbada cap a la quarta, i les ales amb una espina costal.
Poden ésser ovípars o larvípars Comprèn nombrosos gèneres, agrupats en diverses subfamílies i nombroses espècies, entre les quals destaca la mosca comuna
tetigònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels ortòpters amb antenes filiformes, aparell estridulós en el primer parell d’ales, òrgans timpànics a les tíbies anteriors, oviscapte llarg, ulls composts hemisfèrics i dos cecs gàstrics.
És una família molt nombrosa, a la qual pertanyen força espècies, la més comuna de les quals als Països Catalans és la llagosta verda