Resultats de la cerca

Les larves ataquen la vinya Són freqüents a la península Ibèrica

No obstant això, les dues úniques espècies europees volen de dia i són diminutes Als Països Catalans i a la resta de la península Ibèrica, només hi habita l’espècie Thyris fenestrella

Són molt cercats pels colleccionistes Les erugues posseeixen l'osmeteri De les 700 espècies que integren la família, a Europa en viuen una dotzena, la meitat de les quals són també presents a la península Ibèrica i als Països Catalans Entre les espècies més conegudes destaquen les papallones zebrades, els parnasos i la papallona rei o macaó

La femella és proveïda d’un llarg oviscapte Carnívors, habiten en els troncs dels arbres, entre les plaques de l’escorça Tenen metamorfosi complicada L’ordre inclou poques espècies, que habiten en boscs frescs i amb poca claror, repartides en uns quants gèneres, que habiten a tot Europa, llevat de la península Ibèrica Antigament hom els considerava inclosos dins l’ordre dels neuròpters

Del 1932 al 1957 fou recollector i més tard conservador d’artròpodes del Museu de Zoologia de Barcelona Professor de l’Escola Superior d’Agricultura Especialista en himenòpters, té dedicades algunes espècies d’insectes d’aquest ordre És autor, entre altres treballs, de Les zoocecídies de les plantes de Catalunya 1936, extensa monografia de les cassanelles catalanes i de Zoocecidias de la Península Ibérica, I Cynipidae g/> Neuroterus 1956

S'especialitzà en lepidòpters ropalòcers i, particularment, en els del gènere Zygaena família dels zigènids Durant vint-i-un anys 1957-78 efectuà anualment expedicions d’estudi per la península Ibèrica, fruit de les quals és la seva obra principal, A Field Guide to the Butterflies and Burnets of Spain 1970 Fou membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978, entitat que li dedicà el volum vuitè de la seva publicació “Treballs” 1988

Solen ésser espècies nocturnes i amb les ales anteriors rectangulars o trapezoidals i les posteriors, amples En repòs, mantenen les ales plegades en forma de teulada Les erugues hivernen dins de fulles torçudes i enrotllades Entre les plagues més serioses, destaquen el cuc de les pomes i les peres Cydia pomonella , el cuc verd de la vinya Sparganothis pilleriana , els cigarrers Archips sp i el tòrtrix dels alzinars Tortrix viridana Del miler d’espècies europees, unes 400 habiten la península Ibèrica, de les quals han estat descrites només les dues terceres parts

Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del sud-est de…

Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on…

Els cucs de seda són erugues de cos blanc i sedós que es nodreixen sobretot de fulles de morera