Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
artopirenials
Micologia
Ordre de pirenolíquens que inclou espècies crustàcies, sense paràfisis veritables (ascoloculars) i amb ascs de tipus nassascat i gonidis.
Comprèn, com a famílies més importants, les artopireniàcies i les opegrafàcies
pirenocarpals
Micologia
Ordre únic de la subclasse dels pirenolíquens.
Comprèn, entre altres, les famílies de les dermatocarpàcies i de les verrucariàcies
auricularials
Micologia
Ordre de basidiomicets, de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, que comprèn fongs primitius, generalment gelatinosos, caracteritzats per llurs heterobasidis septats transversalment i llur vida generalment saprofítica.
Comprèn dues famílies, la de les septobasidiàcies , amb fongs paràsits o simbionts d’insectes, i la de les auriculariàcies
caloplacals
Micologia
Ordre de discolíquens caracteritzats per les espores, gairebé sempre polariloculars, i els conidiòfors, endobasidiats.
Comprèn dues sèries de famílies, una amb espores hialines caloplacàcies i telosquistàcies i l’altra amb espores fuliginoses buelliàcies i fisciàcies
afil·loforats
Micologia
Grup de fongs basidiomicets amb himeni descobert, llis o amb plecs, porus o agulletes, que va creixent i madurant indefinidament ensems amb el cos fructífer.
Comprèn fongs en bona part coriacis o suberosos, lignícoles o terrícoles, de simetria axial vertical, imperfecta o inexistent Agrupa diverses famílies, les principals de les quals són les cantarellàcies, les clavariàcies, les hidnàcies, les poliporàcies i les teleforàcies
ciclocarpals
Micologia
Ordre d’ascolíquens crustacis, o de tal·lus foliaci o fruticulós, que comprèn entre altres les famílies de les lecanoràcies, lecideàcies, parmeliàcies i peltigeràcies.
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca …
micorriza
Micologia
Anatomia vegetal
Unió d’una arrel amb un fong.
Aquesta unió té un caràcter simbiòtic i moltes vegades és específica Si les hifes penetren en les cèllules de l’arrel, es tracta d’una micorriza endòtrofa , però si només envolten l’arrel o s’hi introdueixen per les cèllules de la seva escorça, hom parla aleshores d’una micorriza ectòtrofa Les micorrizes augmenten la capacitat d’absorció de les arrels i també estableixen relacions entre diverses plantes i fins i tot entre plantes paràsites i llurs hostes El fong obté de la planta sucres, aminoàcids i altres substàncies orgàniques i la planta obté del fong elements minerals en forma…
calicials
Micologia
Ordre de coniocàrpides
constituït per líquens, amb apotecis proveïts de mazedi, que comprèn tres famílies: les caliàcies, de tal·lus crustaci i apotecis estipitats; les cifeliàcies, de tal·lus crustaci i apotecis sèssils; i les esferoforàcies, de tal·lus fruticulós.
líquens
Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…