Resultats de la cerca

Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del Diari Català de…

N'aparegué un sol exemplar 3 de gener de 1881, molt modest i destinat a una difusió privada En l’article de presentació ja hi havia el nucli del programa cultural de L'Avenç el nacionalisme, la voluntat de modernitat i la unificació lingüística

D’una periodicitat anual, la seva finalitat era la d’inventariar el que es publiqués en català o sobre Catalunya en un altre idioma Contenia també estudis bibliogràfics i catàlegs de manuscrits catalans Hi collaboraren, entre molts altres, Ignasi Casanovas, Lluís Nicolau d’Olwer, Miret i Sans, Ribelles i Comín, Rubió i Lluch, Rubió i Balaguer i Sanpere i Miquel

Continuà la Gazeta Vigatana 1904-05 i la Gazeta Montanyesa 1905-14 Feu campanyes regionalistes, religioses i en defensa de l’ortografia sense normes, bé que al final les acceptà

En la seva primera època 25 de febrer de 1898 — 31 de novembre de 1898 fou quinzenal i representà la continuació de L’Avenç La dirigiren Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó Hi collaboraren Raimon Casellas, Joan Maragall que hi publicà Oda a Espanya i fragments de la versió d' Així parlà Zarathustra , de Nietzsche, Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Ramon D Perés, etc Publicà també texts de Baudelaire, Maeterlinck i D’Annunzio traduïts al català En una segona època 25 de desembre de 1899 — 24 de març de 1900, dirigida…

Fou l’antecedent més immediat d' El Pensamiento de la Nación , que publicà a continuació a Madrid

Especialment literària, es mostrà també partidària d’un regionalisme moderat Hi collaboraren, entre altres, ARubió i Lluch, JYxart, Jacint Verdaguer, etc Deixà de publicar-se el 10 d’abril de 1892

Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda, Pere Calders,…

Pretesament literària, es proposava d’estendre un sistema ortogràfic, de poc rigor científic, ideat per Ferrer i basat en el dialecte menorquí Se’n publicaren set números, de manera irregular, entre el 7 de juny i el 13 de setembre de 1891

De presentació acurada, hi intervingueren Lluís Domènech i Montaner, Jaume Pomar i Fuster, Teodor Llorente, Antoni Utrillo, Apelles Mestres, Arcadi Casanovas, etc Suspesa el 20 de maig de 1900, reaparegué com a setmanari el primer de novembre amb un nou format i numeració, i continuà fins el 16 de desembre de 1901