Resultats de la cerca

De periodicitat trimestral, reproduí una gran quantitat d’exlibris d’artistes com Alexandre de Riquer, J Triadó, etc, i inclogué articles de R Miquel i Planas, Pau Font de Rubinat, el mateix Víctor Oliva i altres collaboradors, en català, castellà i portuguès La impressió emprà els procediments més avançats i era feta damunt paper de fil Deixà de publicar-se cap a la fi del 1905

Hi collaboraren escriptors, molts d’ells de gran prestigi, hostils a la política cultural del Noucentisme, entre d’altres Careta i Vidal, Víctor Català i Carreras i Candi, i hi aparegueren obres de Víctor Català 3000 metres , 1918-20, Miquel i Planas, Eduard Girbal, Pin i Soler, Verdaguer, etc Desaparegué el 1926 perquè no volgué subjectar-se a la censura que havia imposat la Dictadura

Aconseguí de reunir un gran nombre de collaboradors dels medis anarquistes i anarcosindicalistes, com TCano Ruiz, Josep Viadiu, Víctor Garcia, Josep Peirats, Fontaura, Lluís Capdevila, JGuiraud, Campio Carpio, Felipe Alaiz i Hermós Plaja, entre d’altres

Es subtitulava “Editat per un grup de patriotes catalans d’Amèrica, en defensa dels països de llengua catalana” Sortí a l’Havana entre els anys 1956 i 1958 D’orientació independentista, incloïa notícies d’arreu del món i en especial dels Països Catalans Se n'editaren 26 números Hi collaboraren Miquel Ferrer, Josep Pineda Fargas, Victor Castells i altres

Redactada en castellà, incloïa algunes collaboracions literàries en català Hi collaboraren, a banda els fundadors, Ruiz de Lihory, Amat i Maestre, JCamaña, Antoni Chocomeli, Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Greus, Víctor Iranzo, Martínez Aloy, JNavarro Reverter, Pascual i Genís, Vicent WQuerol, Josep Vives i Ciscar, FVives Liern, etc Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres

Es presentava com a periòdic literari “fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians” Era una mena de continuació del “Calendari Català” i un òrgan oficiós dels jocs florals Tenia un cert aire polític i es presentava com a eclèctic i amb una collaboració nodrida vint-i-quatre redactors, entre els quals el grup de Mistral Interromput el 1869, reaparegué el 1878, fins el 1883, també sota la direcció de FP Briz tenia com a leitmotiv la defensa de la unitat de la llengua Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Ors, Teodor Llorente, Pitarra, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Víctor…

Publicada en castellà, estava dedicada a la indústria i al comerç de l’automòbil i també oferia ressenyes de les proves organitzades pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Incloïa també informació sobre aeronàutica i rutes turístiques amb automòbil Carles Jaumandreu en fou director tècnic i Josep M Co de Triola, redactor en cap Signava els articles tècnics Víctor Rosich, les excursions en automòbil el mateix Co de Triola, amb el pseudònim de Passavolant i algunes fotografies eren de Claret Tenia periodicitat mensual i se’n publicaren com a mínim…

Revista escrita en català, que fou, conjuntament amb el “El Poble Català”, de París després també publicada a Mèxic, la primera revista de l’exili Publicà quatre números, però el quart fou un número doble Imitant la “Revista de Catalunya”, publicava una temàtica variada assaigs de caràcter lingüístic, musical, polític, textos literaris, crítica de llibres i una plana d’humor Les seccions principals eren Noticiari de Catalunya, Activitats dels catalans d’Amèrica, Lletres d’Europa i Documents Entre els collaboradors cal esmentar Josep Carner, Lluís Ferran de Pol, Pere Calders,…

Nasqué amb el títol de Resurgiment, però a partir del número 20 canvià el nom original pel de Ressorgiment Edità 677 números, i tenia, com a particularitat, la mateixa portada els dotze números de cada any, dibuixada per artistes catalans com Pompeu Audivert, Lluís Macaya, Josep Planas i Casas, Francesc Domingo, Martí Bas i Francesc Labarta, entre d’altres Encara que irregular als seus inicis, arribà finalment a publicar un número cada mes Un dels creadors, Hipòlit Nadal i Mallol, que n'esdevingué aviat el director, fins a la fi de la publicació, i durant un temps la feia gairebé sol De…

Vida i obra Fou un dels estudiosos estrangers de l’època que millor comprengueren la realitat cultural catalana Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, que, ja en el seu primer exemplar, concretava que se centrava en l’estudi de les llengües, les literatures i les històries de les terres castellanes, catalanes i portugueses Fou la primera revista erudita no catalana que acceptà articles escrits en català Mantingué una collaboració ben intensa amb Jaume Massó i Torrents  que es traduí en diversos projectes com ara l’edició conjunta de l’obra del segle XV, Cançoner sagrat de Vides de…