Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
plaga
Agronomia
Fitopatologia
Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.
Pot ésser causada per microorganismes patògens o paràsits o per organismes vegetals, però sobretot per organismes animals, invertebrats majoritàriament, especialment àcars i insectes Entre les mesures existents per a combatre les plagues hom compta la introducció de mascles estèrils, que controlen o aturen la reproducció de l’espècie que constitueix la plaga l’administració d’hormones juvenils que impedeixen la metamorfosi i, per tant, la reproducció l’aplicació de feromones que atreuen els mascles a un parany la introducció d’espècies resistents a plaga la promoció de…
lluita preventiva
Fitopatologia
Sistema de lluita contra plagues i malalties de les plantes.
Fa ús de les mesures de control abans de l’aparició dels paràsits o aquests assoleixen proporcions difícils de combatre, sia per modificació del medi, per l’aplicació d’un calendari de tractament o pel tractament o destrucció dels focus d’infestació
piretrina
Fitopatologia
Insecticida natural contingut en els aquenis i les flors del crisantem (Chrysanthemum cinerariaefolium i Ch.coccineum).
Hom l’obté a partir de flors seques i polvoritzades, o bé per síntesi química i hom l’anomena alletrín La piretrina i els insecticides derivats piretroides són poc estables a l’aire lliure, a la humitat i als medis bàsics, i són ràpidament degradats després de la seva aplicació No presenten pràcticament toxicitat envers els mamífers
rovell
Fitopatologia
Micologia
Malura produïda en diverses plantes per fongs del gènere Puccinia, de l’ordre de les uredinals, els quals presenten cicles biològics complexos, sovint completats en hostes diferents.
El més conegut és el rovell del blat , causat per Pgraminis , espècie heteroica, el cicle de la qual té lloc en el blat o un altre cereal i en el coralet Les mesures contra el rovell del blat són preventives o indirectes, com l’ús de varietats resistents, l’aplicació d’adobs fosfòrics o potàssics i el rebuig de fems i adobs nitrogenats i la destrucció dels coralets pròxims
diclorofenoxiacètic, àcid 2,4-
Fitopatologia
Potent herbicida que pot seremprat en la conservació de fruita en funció de quin sigui el moment de la seva aplicació i la dosi aplicada..
Com a herbicida és autoritzat sobre espècies sensibles de dicotiledònies anuals i perennes, en conreus de cereals d’hivern en post-emergència Com a fitoregulador és autoritzat sobre arbres fruiters i cítrics per a evitar la caiguda prematura dels fruits Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació i l’empresa que la comercialitzaAl Vietnam fou molt emprat per l’exèrcit dels EUA com a defoliant
Santa Coloma de l’Espluga de Cuberes (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Església troglodítica encaixada en una balma d’un penya-segat de la serra de Cuberes J Tous Aquesta església és situada en el despoblat troglodític situat dins la cinglera d’un penya-segat de la serra de Cuberes, en el vessant abrupte de migdia, sobre el barranc de l’Infern, a prop del punt d’unió amb la Noguera Pallaresa, dins el congost de Collegats Mapa 33-11252 Situació 31TCG397838 L’accés actual és una mica costós, ja que els camins estan abandonats Cal travessar la Noguera pel pont de Baén i seguir la pista del bosc de Pentina que porta al santuari d’Espià Després de passar per…
Santa Maria d’Hortoneda (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est d’aquest temple, inicialment d’estructura molt interessant, del qual actualment només queden vestigis emmascarats per estructures tardanes ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Hortoneda és situada als afores del poble, cap a ponent, al costat de la carretera que des de Claverol porta a Hortoneda JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG386790 Història El primer esment conegut de la vila d’Hortoneda data de l’any 958, en què l’abat Quint, com a marmessor i executor del testament del seu germà Radipert, donà al monestir de Lavaix diversos béns, entre ells, l’alou…
fitopatologia

Roure infectat pel fong Armillaria
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Fitopatologia
Ciència que estudia les malalties de les plantes.
Les causes o els agents de malaltia poden ésser virus, paràsits vegetals bacteris, fongs o plantes superiors, agents animals nematodes, molluscs, artròpodes i vertebrats o també factors ambientals climàtics edàfics, productes tòxics, etc Generalment la fitopatologia restringeix el seu camp a les malalties causades per virus, per paràsits vegetals, per nematodes i per factors ambientals, i deixa per a l’entomologia i la zoologia aplicades les malalties causades per artròpodes, per molluscs i per vertebrats Empíricament, les malalties de les plantes han estat conegudes des de temps immemorial,…
Sant Serni d’Aulet (Sopeira)
Art romànic
Situació Petita ermita d’estructura molt arcaica, ara en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font L’ermita de Sant Serni es troba davant de l’antic poble d’Aulet, però a l’altra banda del torrent homònim, damunt de la carretera N-230 Mapa 32-10213 Situació 31TCG132903 Per a anar-hi des de Sopeira, cal seguir la carretera N-230 que continua vers el Pont de Suert, i girar pel trencall, a mà esquerra, que mena al poble de Sant Orenç Des d’aquí, en direcció nord-est es pot veure l’ermita de Sant Serni per a arribar-hi no hi ha camí marcat, però l’accés és fàcil, ja que només cal fer un recorregut de…
fitofarmacologia
Fitopatologia
Branca de la fitopatologia que tracta de la química, la formulació i l’aplicació dels productes i les matèries emprades en el control de les plagues i malalties de les plantes, i també dels correctors que hom empra habitualment per a regular alguns processos fisiològics.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina