Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
puig Terrà
Turó
Un dels turons damunt els quals s’estén el nucli urbà de Manresa (Bages), al N del nucli més antic.
Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés Modernament ha estat convertit en parc municipal
Tabor

La basílica de la Transfiguració al cim de Mont Tabor
© Corel
Turó
Turó cònic (588 m) de Galilea, isolat a l’extrem NE de la plana d’Esdreló.
Conegut des de temps antic com a muntanya santa, esmentat sovint a l’Antic Testament, la tradició cristiana segle IV situa al seu cim la transfiguració de Jesús Una basílica cristiana 1924, sobreposada a la primitiva bizantina segle V, en commemora el misteri
el Solaig
Turó
Turó (325 m) del municipi de Betxí (Plana Baixa), al S de la vila, vora el límit amb el terme d’Artana.
puig del Sit
Turó
Un dels turons (110 m alt.) que limita orogràficament el Camp de Morvedre i la Plana, dins el municipi d’Almenara (Plana Baixa), a l’E de la vila, damunt l’estany d’Almenara.
Sió
Turó
Turó occidental de Jerusalem on la tradició situa el Cenacle i la tomba de David.
Originàriament designà la fortalesa dels jebuseus a la banda oriental del turó, entre el Tiropeu i el Cedró Més tard indicà la muntanya del temple i el mateix temple i, per extensió, tota la ciutat la ‘filla de Sió’, els seus habitants i tot el poble d’Israel els ‘fills de Sió’, expressions aplicades per la tradició cristiana a l’Església
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
muntanyeta dels Sants

Vista de la muntanyeta dels Sants amb el santuari dels Sants de la Pedra al cim
© Carolina Latorre Canet
Turó
Petit turó (27 m) del municipi de Sueca (Ribera Baixa), que s’alça enmig dels arrossars, al N de la ciutat, camí de l’Albufera.
Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra sant Abdó i sant Senén, edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916 Té, annexa, una hostatgeria
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica aquisgranesa, més tard col·legiata i ara parròquia de la ciutat de Girona, situada al peu de la catedral, extramurs, prop de l’antic portal de Sobreportes, al costat de l’antiga via romana, on fou enterrat el diaca Feliu, màrtir.
Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians segles II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la catedral La…
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina