Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Sant Martí d’Argentona
Art romànic
Antiga església que la tradició situa a la part SE del terme, a l’esquerra de la riera d’Argentona, a l’indret on hi ha l’actual masia de Can Martí de la Pujada No en queda cap vestigi i es creu que es trobava on ara hi ha el celler de la masia Existia el 878, quan la seva possessió fou confirmada per Lluís el Tartamut, rei de França, al bisbe Frodoí de Barcelona, i aleshores ja formava part de la dotació del monestir de Sant Cugat del Vallès, que el mateix document sotmet també a l’església de Barcelona La documentació posterior, del 986 en endavant, esmenta sempre la “ ecclesia Sancti…
Castell d’Estanya (Benavarri)
Art romànic
El poble d’Estanya és situat a 716 m d’altitud, al SE del terme de Pilzà, arrecerat al vessant d’un tossal que coronava l’antic castell, dominant la plana dels estanys que li donen nom La història d’Estanya ha estat en bona part vinculada a l’abadia de Sant Pere d’Àger, l’arxiu de la qual n’ha conservat tanta documentació que fins i tot permet reconstruir com era el lloc a l’època romànica El lloc d’Estanya va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI Aquest magnat i la seva dona Arsenda dotaren l’any 1059 la canònica d’Àger amb el castell d’Estanya Aquesta donació fou…
Sant Pere de Sedret (la Tor de Querol)
Art romànic
El llogaret i antic poble de Sant Pere de Sedret és situat al sud-oest del poble d’Iravals Aquest lloc és esmentat des de molt antic en la documentació, concretament l’any 862, en un judici celebrat a la cort de Salomó, comte de Cerdanya, celebrat a All, pel qual es deia que la villa Settereto havia pertangut, per aprisió, al comte Asnar Galí d’Urgell i Cerdanya aquest l’havia cedida a la seva filla Ailo que la transmeté al seu nebot Guitiscle, i finalment pervingué a Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Posteriorment, el 908, Redlinda, dita Richica , probablement filla de Guitiscle va fer donació…
Sant Joan de Dossorons o del Pla de Sirac (Codalet)
Art romànic
Aquesta capella, situada a l’oest del poble de Codalet, a la riba esquerra del riu Lliterà, deu el nom a la seva situació, a poca distància de l’antiga via del Conflent, dita també strata francisca , la qual era designada en aquest punt, al segle X i possiblement des dels seus orígens, com a “via pública de les Dues Sors” strata publica quae dicunt ad Duas Sorores , 950, 968 i 1011 Es deia així perquè a la vora de la via entre Rià i Sirac hi havia dos obeliscs naturals de factura ferruginosa, anomenats “les Dues Germanes” o Sors, els quals encara es poden veure sota l’actual via del…
Capella de Sant Martí (Montgat)
Art romànic
Situació Petita església al costat d’un club d’esplai, restaurada fa pocs anys i actualment objecte de polèmica ECSA - E Pablo Es troba dins les terres de la gran masia de Can Ribes, a l’interior del terme, a la part N de la població Mapa 37-16421 Situació 31TDF406918 S’hi arriba per la carretera que surt de la N-II a l’altura de la casa de la vila i va fins a Tiana dista poc més de 500 m del nucli i es troba dins un modern recinte esportiu Història Aquesta capella, com tot el municipi de Montgat, pertanyia inicialment al terme de Tiana És documentada per una donació del 1027 Hi ha altres…
Sant Salvador de Pinells (Font-rubí)
Art romànic
Aquesta església es trobava prop de la Carrerada, al camí que surt de davant les cases d’en Mitjans, prop del Grabuac, i va a Puigdàlber, en un insignificant monticle que hi ha a l’esquerra del camí Se l’anomenà de Pinells, perquè el lloc on era situada l’església es deia així L’indret formava un vast territori de conreu on tenien alous la catedral de Barcelona, el monestir de Sant Cugat del Vallès i la canònica de Santa Maria de Solsona Pinells s’esmenta per primera vegada l’any 988 en la donació d’un alou establert al terme d’Olèrdola, al monestir de Sant Cugat L’alou o lloc de Pinells era…
Sant Nazari de la Garriga (Oristà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el mur de ponent rematat per un campanar d’espadanya i on s’obre una finestra en forma de creu i la porta d’entrada M Anglada Aquest edifici es troba situat dalt una serralada que parteix les aigües de la Gavarresa i de la riera de Segalés, al vessant de llevant i dominant la vall de la Gavarresa enfront de Santa Maria d’Oló Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 21,4 —y 39,3 31 tdg 214393 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Vic a Prats de Lluçanès Entre els quilòmetres…
Torre i necròpoli del Negre (Áger)
Art romànic
Situació Fortificació situada als peus del Montsec, davant la plana d’Àger És a poc més d’1 km cap a l’W de l’ermita de Pedra Mapa 32-12289 Situació 31TCG137552 Cal agafar la pista del coll d’Ares, que s’enfila fins al cim del Montsec, i arribar al mas Masierol La masia de la Torre del Negre o masia de la Torre, on hi ha restes de la torre medieval, és situada uns centenars de metres al N d’aquest mas, al peu de la muntanya, a l’esquerra del camí que porta a l’ermita de Pedra Torre Es tracta d’una torre, de planta circular, amb uns 6 m de diàmetre i amb unes parets amb un gruix d’1 m Aquesta…
Plafons de fusta de Taüll (la Vall de Boí)
Art romànic
Dos plafons de fusta calada —segons una fotografia del 1907— semblants als plafons laterals del banc de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya Arxiu Mas A l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, ja fa uns anys, vaig descobrir que una fotografia clixé núm MB-2 054 del 1907 era documentada com el banc de Taüll exactament deia “Museo de Arte de Cataluña Banco de Tahull” La fotografia és la que reproduïm acompanyant aquest article Es tracta de dos plafons de fusta calada articulats a uns muntants semblants als del banc procedent de Durro estudiat també en…
Mota de Vila Muntà o de Sant Nazari
Art romànic
Situació La mota era situada a l’oest de Sant Nazari, uns 500 m a l’est de la “carrera de Carles” de Carlemany, que coincideix amb la Via Domiciana, l’antiga via romana que travessava la plana del Rosselló de nord a sud Era immediatament al costat de la riera de la Fossella i a uns 300 m del mas de Rocabruna Al costat de la mota també passava un camí antic que provenia d’Alenyà al sud i es dirigia cap a la Tet i la Salanca Sembla que controlava el pas de la Fossella, que es realitzava mitjançant un gual Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 12” N - Long 2° 59’ 31,2” E S’hi pot arribar seguint la…