Resultats de la cerca

Aquesta església es troba a l’extrem del torrent de l’antic terme del castell de Voltregà Inicialment ja fou església parroquial, categoria que conserva en l’actualitat L’església és documentada a partir de l’any 1094, però ja apareix amb el nom de Supramonte en una llista de parròquies del bisbat datable entre els anys 1025 i 1050 i segueix apareixent en totes les relacions següents L’edifici antic fou substituït l’any 1620 per un de nou i el 1760 sofrí ampliacions, mentre que l’any 1890 se li afegí la capella del Santíssim, que acabà de donar-li la fesomia actual, amb el…

Aquest castell s’ha transformat avui dia en una masia que conserva l’antic caràcter fortificat, situada a migdia del terme, entre Conill i Mirambell El castell de Castelltort és documentat des del segle XII Fou cedit com a dotació de la canònica de Sant Jaume de Calaf Originària d’aquest castell fou la família Castelltort L’any 1193 signa un Pons de Castelltort en una escriptura de la família Cervera, i poc després, el 1196, és documentat Guerau de Castelltort Probablement ambdós personatges són membres d’aquesta nissaga, com també ho era Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que…

Aquesta església era situada al sud-oest del poble d’Anglesola El primer esment de l’indret de Paganell és de l’any 1156, en què apareix consignat Pere de Paganell L’any 1166, dins la vila d’Anglesola, es documenta el carrer de la porta de Paganell L’església de Sant Pere fou un petit priorat de Santa Cecília de Montserrat, que més endavant acabà unit a Santa Maria de Montserrat El 1472 rebé la visita d’un delegat de Llorenç Marull, abat de Santa Cecília de Montserrat El 1547 en tenia cura Joan Palau, beneficiat de Tàrrega El darrer clergue que consta com a responsable d’aquesta…

Aquesta església apareix esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la segona meitat del segle XI Confirma també que ja existia en aquest moment el fet que l’any 1076 el vescomte Ramon de Cardona fés donació a Gombau Joan i a altres de la roca anomenada Sancti Laurentii , amb la seva quadra, capellania i ferreria Llorenç acabà formant part de la baronia de Vallbona El bisbe de Vic lliurà a l’arquebisbe Bernat Tort la parròquia de Llorenç entre els anys 1145 i 1154 i des d’aleshores ha pertangut a l’arquebisbat de Tarragona L’església de Llorenç…

La vila de Puifel, situada a migdia del terme d’Areny, fou lliurada per la comtessa Valença de Pallars Jussà a Santa Maria de Mur 1100 i després recuperada pel seu fill el comte Pere Ramon I en canvi de les franqueses dels homes de Castissent 1108 L’any 1112 l’esmentat comte vengué en alou a Sicarda i al seu fill Roger un pui , al comtat de Pallars, dins el castell de Montanyana, pel preu d’una mula valorada en tres-cents sous i d’un mul de cent sous, amb la condició expressa que hi bastissin una fortificació, per la qual cosa va fitar els termes i establí el dret d’empriu Segurament es…

Vilanova d’Escornalbou formà part des d’un primer moment de la baronia d’Escornalbou L’indret es trobava inclòs dins el terme del castell d’Escornalbou descrit en el document de fundació de la canònica de Sant Miquel d’Escornalbou el 1170 L’església de Vilanova d’Escornalbou era al final del segle XV de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Riudecanyes L’edifici actual, segons l’inventari del 1925, fou bastit entre els anys 1600 i 1650 Hom sap que l’any 1626 es contractà per 310 lliures el mestre d’obres Lluís Pinyol, de Falset, resident a Botarell, perquè…

Escultura Bloc de pedra reaprofitat com a carreu a la font del poble Porta gravat un crismó acompanyat de la figura d’un prelat Probablement procedeix de l’església de Sant Laurenç F Junyent-A Mazcuñan A la font del poble hi ha encastada una làpida rectangular 63 × 40 cm, on apareix esculpit l’anagrama de Crist, inscrit dins un cercle, flanquejat al cantó esquerre per la figura d’un bisbe Pel que fa al crismó, ha estat esculpit en baix relleu de manera ben acurada, bé que mostra la peculiaritat de tenir la lletra S terminal invertida A diferència del crismó, que és molt ben definit, la figura…

El lloc de Sancti lohannis , esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, degué ser el centre de la vall de Sant Joan, possessió de la família Caboet, en feu de l’església d’Urgell i després dels seus hereus, els vescomtes de Castellbò Al final del segle XV, la vall de Sant Joan era una de les batllies del quarter de Ciutat d’aquest vescomtat En la visita pastoral del 1758, Sant Joan Fumat era sufragània d’Asnurri, amb cementiri propi L’església actual és d’una sola nau, amb un campanar de torre de planta quadrada i pis superior vuitavat adossat al mur de tramuntana La nau acaba amb…

Aquest castell era situat al veïnat d’Aguilella, que forma un enclavament del terme de Barbens dins la comarca de l’Urgell, a llevant El lloc d’Aguilella és esmentat des de l’any 1098 i del seu castell se’n té referències per primera vegada el 1173, en què Ramon d’Aguilella donà a Mirona i els seus fills una peça de terra, un farraginal i una casa al terme del castell d’Aguilella, dins el comtat d’Urgell El 1175 el mateix Ramon d’Aguilella, juntament amb la seva esposa, donà a Mirona i els seus, entre altres béns, unes cases al castell d’Aguilella En el testament de Ramon de Torroja de l’any…

El lloc de Maella fou conquerit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als voltants del 1157 Anys després de la conquesta, el rei Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i més endavant també majordom seu La vila i el castell de Maella passaren a mans de l’orde de Calatrava el 1203 gràcies a una donació de Pere I Aquest orde no n’aconseguí, però, el domini total fins el 1277 Segles després el castell acabà a mans dels ducs d’Híxar L’actual castell de Maella, sobre una penya que domina el poble, a la riba esquerra del Matarranya, és un edifici sobretot dels…