Resultats de la cerca

El topònim Nefiac és documentat des del segle X La parròquia, i per tant la seva església, es consigna l’any 1149, en què Gausbert, abat de Cuixà, donà en feu a Artau de Castellnou tot el que posseïa a la parròquia de Nefiac L’edifici actual és essencialment una construcció barroca aixecada a la primera meitat del segle XVIII, que no conserva vestigis de l’anterior església romànica

Antiga capella, arruïnada, de la qual es diu que només resta el campanar, situada prop del mas Civils El lloc pertanyia a la propera comanda templera d’Aiguaviva, que més tard passà als hospitalers, i cal per tant cercar-li un origen anterior al 1312 N’hi ha notícies fins al 1772 Actualment, al costat del mas Civils, hi ha una capella dedicada a Sant Pere Màrtir, erigida el 1798

De l’església de Sant Salvador, no n’han pervingut notícies històriques directes Es tracta de la capella del castell de l’Oluja Sobirana i, per tant, s’ha de creure que fou aixecada al segle XI, quan es bastí aquesta fortalesa El temple actual fou edificat sobre el mur de contenció del planell del que fou el castell de l’Oluja Sobirana i no conserva pràcticament res de la construcció medieval

Segons la hipòtesi d’Abad y Lasierra, aquest mític castell era emplaçat damunt la vila de Vallabriga En la visita que l’erudit féu a Ovarra 1772, anà a visitar els voltants del monestir i “ en lo alto de una colina al poniente de dicha iglesia se hallan vestigios del antiguo castro Ripacurciense de que hablan sus escrituras ” Tanmateix, aquesta localització es contradiu amb les informacions instrumentals, puix que tant els falsos d’Ovarra com la donació de la comtessa Toda 1004 donen els següents termenals de la valle Ripacurcense des del Grau d’Ares N fins al Grau de Sant…

Situació Al cim d’una codina, situada al costat de la pista que va de Castelladral a Serrateix, hi ha una sepultura excavada a la roca Aquesta sepultura figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x  99,5 —y 42,0 31 TDG 995420 Aquesta fossa feta a la roca és damunt d’una penya, a la dreta d’aquesta pista —venint de Castelladral—, poc abans d’arribar a les terres del mas Santjust, per tant, molt a prop de la partió municipal Tomba en forma rectangular excavada en una roca elevada aquest indret és situat al costat…

Aquesta parròquia, ara desapareguda, és esmentada com a tal en la visita que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren l’any 1314 a les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp Tanmateix des del 1099, sembla que era adscrita a la canònica de Mur, i per tant, el bisbe d’Urgell no hi tenia jurisdicció eclesiàstica El lloc d’Alta-riba fou incorporat a la corona any 1423, conjuntament amb els lloc d’Orrit Palau, Susterris i Puigcercós

Es troba al cim de la serra del mateix nom, a 632 m d’altitud, dintre la parròquia del Far És un lloc de molta atracció popular La llegenda i una certa tradició erudita, a partir d’una gran columna de pedra, aïllada, situada enfront del santuari, hi ha volgut veure un temple pagà i una residència de templers No se’n coneix cap notícia històrica anterior al 1544, i per tant no té cap possibilitat d’existència en època romànica

Situació Una vista del mur de migjorn de l’església pel costat que dóna a l’interior de la nau A desgrat del seu esfondrament, hom hi pot veure perfectament l’estructura original, reforçada per uns arcs torals a mà esquerra l’indret de la capçalera L Prat Als paratges de Sant Ponç, avui coberts per l’aigua de l’embassament del mateix nom, de tant en tant i en anys de molta sequera, és possible veure — algunes restes malmeses de les parets de Sant Ponç de Joval, dins el terme de Clariana Mapa 330M781 Situació 31TCG835495 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt…

Capella unida a la torre de Cartellà, antiga força o casa forta del terme de Maçanet La torre és documentada des del segle XII i fou la residència dels Maçanet, entroncats vers el 1213 amb els Cartellà Del 1330 hi ha esment de la “ capella Sancti Jacobi ”, dins la parròquia de Maçanet, que tenia capellà propi l’any 1371 El seu origen cal, per tant, cercar-lo dins els segles XII o XIII, o potser abans L’edifici actual va renovar-se als segles XVI o XVII

Es tracta de l’església parroquial del poble de Ràfels, situat al peu de la serra de Sant Rafel La demarcació de Ràfels formava part del gran terme del castell de Mont-roig, i per tant seguí les seves vicissituds històriques La seva església és documentada des del 1232 i també apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Fou refeta a la fi del segle XIV, amb la construcció d’un edifici d’una sola nau, amb una façana llisa coronada per una senzilla espadanya