Resultats de la cerca
Es mostren 9161 resultats
Sant Jaume del castell de Sant Jaume (Alàs i Cerc)
Art romànic
De la capella de Sant Jaume que pertanyia al castell de Sant Jaume, al qual probablement donà nom, només es coneix un esment, que correspon a la deixa que li féu Arnau Mir de Tost en el seu testament del 1067 En canvi el castell de Sant Jaume és esmentat a partir de l’any 955 en la donació del comte Borrell d’un alou situat al seu terme a Santa Maria de la Seu Al segle XIII reapareix aquest castell com a possessió de la família Pinós, senyors de Banat i Vilanova de Banat A la visita pastoral del 1758 de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Cerc, figura la capella annexa de Sant Jaume,…
Santa Coloma de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…
Sant Iscle de Vilanova (Alàs i Cerc)
Art romànic
La referència més antiga d’aquesta església, de la qual no es coneix l’emplaçament, és de l’any 1030, en la donació d’un alou situat al terme de les esglésies de Sant Romà de Banat i Sant Iscle de Vilanova, encara que el terme de Sant Iscle de Vilanova és mencionat abans, l’any 1020 i es retroba en instruments dels anys 1044, 1064, 1077 o 1092 L’any 1064, hi ha documentada una deixa testamentària a l’església de Sant Iscle de Vilanova de dues unces d’or El lloc de Vilanova, que figura en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, pertanyia al terme del castell de Sant Jaume, propietat dels…
Santa Cecília de Vilanova de Banat (Alàs i Cerc)
Art romànic
L’origen de la vila de Vilanova de Banat es troba en la carta de franquícia que el 25 de juny de 1255 Galceran de Pinós atorgà als nous pobladors del castell de Puig de Calbell, fortalesa que ell mateix havia manat edificar en substitució del castell de Banat Els nous pobladors procedien de la vila de Banat, i la carta de franquícia els eximia dels mals usos coneguts com cugucia, exorquia i intestia, com també de prestacions forçades En un primer moment aquesta població rebé el nom de Calbell de Banat, però al final del mateix segle ja apareix documentada com a Vilanova de Banat, nom que ha…
Sant Esteve de Lletó (Alàs i Cerc)
Art romànic
Aquesta capella és situada en l’actual despoblat de Lletó Data de l’any 867 una de les primeres mencions documentals del lloc, quan Nonbolenda i Matrona vengueren als esposos Malangec i Jacinta una peça de terra in villa Letone De fet, però, tot i l’antiguitat constatada en el poblament, no és fins al segle XI que certs instruments palesen l’existència del temple de Sant Esteve Un d’ells, datat el 1044, notifica la venda que Seniofred i Guinedelda feren d’una mansió situada al terme de Sancti Stefani in villa Leton per sis argenços a Gicita i Ermengarda, els quals, el 1055, els veiem actuant…
Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó (Alàs i Cerc)
Art romànic
El primer esment de la vila d’Artedó data de l’any 902, en la venda d’una terra Altres notícies relatives al lloc o terme d’Artedó són dels anys 929, que foren comprades unes terres situades al terme per part d’Ermemir, vescomte de l’any 982, en què es documenta la serra d’Artedó, com a límit, a migdia, de la vila d’Alàs o dels anys 1039, 1055, 1070 o 1087 El lloc era domini de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell En el llibre de la dècima del 1391, inclosos al deganat d’Urgellet, estan relacionats el capellà d’Artedó i el seu rector Bernat Roger, beneficiat de Sant Mateu L’església…
Santa Eulàlia de Cerqueda (Alàs i Cerc)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església, ja que no n’ha quedat cap vestigi arquitectònic Gràcies als documents dels segles XI i XII on apareix relacionada la vila de Cerqueda, es pot establir que devia ser situada entre la vila de Nabiners i les terres meridionals de la vall de Castellbò, ja que apareix com a límit, per ponent o per llevant, respectivament, de tots dos indrets El primer esment és del 967, en la donació d’una vinya a Santa Maria de la Seu, situada a la vall de Cercheda L’església de Santa Eulàlia de Cerqueda es coneix únicament pel testament del 1073 de…
Santa Pelaia a Arcavell (Anserall)
Art romànic
De la capella de Santa Pelaia, avui desapareguda, no es tenen dades històriques que permetin establir un mínim de la seva història tan sols en el llibre de visites del 1758, Santa Pelaia, la missa de la qual era per als habitants de la Farga, apareix com a capella annexa de la parroquial de Sant Andreu d’Arcavell Per contra, sí que hi ha notícies del terme de Santa Pelaia, esmentat l’any 992, en què el prevere Bo donà a Santa Maria de la Seu la meitat de l’església de Sant Miquel de Ponts i els seus béns, situats al terme de Santa Pelaia a Arcavell Aquest terme es pot retrobar en altres…
Sant Cristòfol de Ponts (Anserall)
Art romànic
Aquesta església era situada prop de l’església de Sant Miquel de Ponts, construïda vora la torre o Bastida de Ponts i situada a l’actual Farga de Moles En l’acta de consagració de Sant Miquel, l’església de Sant Cristòfol figura entre els béns amb què el prevere Cristià, fundador de totes dues esglésies, dotà Sant Miquel L’any 990, un nebot del fundador, el prevere Cristià, va fer donació de la part que li corresponia de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cristòfol de Ponts a favor del bisbe Salla i de Santa Maria de la Seu el donador es reservava la propietat, mentre visqués, amb l’…
Sant Joan Fumat (Anserall)
Art romànic
El lloc de Sancti lohannis , esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, degué ser el centre de la vall de Sant Joan, possessió de la família Caboet, en feu de l’església d’Urgell i després dels seus hereus, els vescomtes de Castellbò Al final del segle XV, la vall de Sant Joan era una de les batllies del quarter de Ciutat d’aquest vescomtat En la visita pastoral del 1758, Sant Joan Fumat era sufragània d’Asnurri, amb cementiri propi L’església actual és d’una sola nau, amb un campanar de torre de planta quadrada i pis superior vuitavat adossat al mur de tramuntana La nau acaba amb…