Resultats de la cerca
Es mostren 9161 resultats
Santa Cecília de les Serres (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Parròquia rural reconstruïda sobre una base romànica, visible sobretot en el seu absis F Tur Aquesta església presideix el petit nucli rural de les Serres, situat a 311 m d’altitud, dominant la vall del Ter Mapa L38-12295 Situació 31TDG732504 La població de les Serres es troba al peu de la carretera que porta de la de Girona a les Planes d’Hostoles i que surt a 18 km de Girona, dos abans d’arribar al nucli de Sant Martí de Llémena JAA Història És una església parroquial que apareix esmentada l’any 1019 “ Sancta Cecilia de Carcar ” i també l’any 1362 “ Santa Cecilia de Carcare ” L’any…
Casa forta de Llorà (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Es tracta d’un edifici situat al costat de l’església parroquial de Sant Pere de Llorà Mapa L38-12295 Situació 31TDG758523 Història Les transformacions que es realitzaren en aquesta casa impedeixen saber si s’han conservat altres vestigis de l’edifici original, que pel seu parament podem datar, en les diferents fases, entre els segles X i el XII Casa La casa que hi ha al costat nord-oest de l’església de Sant Pere de Llorà conserva la façana de ponent d’un edifici anterior a la construcció actual, formada per dos pisos sense obertures, amb un aparell d’ opus spicatum , i un tercer…
Sant Joan del Pla (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Església d’extrema simplicitat, però d’una gran bellesa de línies E Pablo L’església de Sant Joan del Pla centra la planura anomenada Pla de Sant Joan, situada a la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles, per Sant Gregori, i Sant Martí de Llémena, a uns 16 km de Girona Mapa L38-12295 Situació 31TDG736527 JAA Història A desgrat que es tracta d’un edifici romànic, no ha estat possible trobar cap notícia històrica que parli d’aquesta església ASA Església És un senzill edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, i capçada a llevant per un…
Casa prop de Sant Joan del Pla (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Aquesta casa és al costat mateix de l’església de Sant Joan del Pla Mapa L38-12295 Situació 31TDG736527 Història Tot i la dificultat d’establir hipòtesis cronològiques, resulta raonable pensar en la contemporaneïtat de les estructures més antigues de la casa amb la propera església de Sant Joan del Pla Casa Aquesta masia presenta unes estructures d’èpoques molt diverses, però destaca la façana sud, construïda amb petits carreus de pedra volcànica unida amb morter de calç i que conserva un conjunt de quatre finestres, amb arcs de mig punt, parcialment paredades i perfectament…
Sant Vicenç de Viladasens
Art romànic
Situació Absis romànic incorporat, amb altres elements de la mateixa època, en aquesta església de Sant Vicenç de Viladasens, refeta al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Vicenç és emplaçada al centre de la població de Viladasens La carretera que hi mena surt de la que va de Medinyà a Torroella de Montgrí, un cop passat Cervià de Ter Mapa L39-12296 Situació 31TDG944606 MLlC-JAA Història L’església parroquial de Viladasens és esmentada en un document del 1046 Es tracta de la venda d’un alou situat dins la parròquia de Viladasens feta pels esposos Silvi i Adalès a Seguer Onofret i…
Sant Martí de Fellines (Viladasens)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, on ressalta l’absis llis, de pedra ben tallada, característic del segle XII F Tur L’església de Sant Martí es troba dins el veïnat de Fellines L’accés s’efectua per un camí d’1, 5 km, aproximadament, que neix del quilòmetre 739,8 de la carretera N-II Mapa L39-12296 Situació 31TDG912604 MLlC-JAA Història L’“ ecclesiam de Felinis ” figura en la restitució feta per la comtessa Ermessenda al bisbe Berenguer de Girona, entre l’any 1051 i el 1058, de les esglésies, jurisdiccions i altres béns que retenia L’any 1163 Arnau Guillem féu diferents llegats en el…
Sant Martí de la Móra (Viladasens)
Art romànic
Situació Petita església, d’extrema simplicitat, bastida dins el segle XII, seguint tecnologies arcaiques F Tur L’església de Sant Martí és situada a 1 km escàs a tramuntana del nucli urbà de Viladasens, al costat mateix del camí, en bon estat, que porta al mas de la Móra Mapa L39-12296 Situació 31TDG946615 MLlC-JAA Història D’aquesta esglesiola, no se’n coneixen notícies històriques que hagin estat divulgades Degué ésser sempre una simple capella de veïnat dependent de la parroquial de Sant Vicenç de Viladasens, com ho és encara avui L’any 1046 el lloc és esmentat, en la venda d’un alou…
Bibliografia general referent al romànic del Gironès
Art romànic
AAV Amics de l’art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1950 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud de…
Sant Salvador de la Mussara
Art romànic
El lloc de la Mussara és conegut des de l’any 1173, que és esmentat en el document pel qual el rei Alfons I confirmà a l’arquebisbe Guillem de Torroja el territori de l’església de Tarragona i la donació del comte Ramon Berenguer III a l’arquebisbe Oleguer L’església parroquial de Sant Salvador és consignada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194 Així mateix, el rector d’ Almuzara o d’ Almuçara contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280 cada any amb 28 sous I 7 diners Al final del segle XV la parròquia de la Mussara era de…
Sant Salvador dels Pallaresos
Art romànic
Segons l’historiador E Morera, a l’edat mitjana l’església dels Pallaresos depenia del rector de la seu tarragonina, i va instituir-s’hi una vicaria perpètua La dependència del rector de la catedral de Tarragona venia donada perquè també la mateixa vila dels Pallaresos, de propietat del capítol, era considerada com un raval de la ciutat o una de les faldes de Tarragona, nom amb el qual es designaven a l’edat mitjana en la documentació els pobles que eren considerats com a barris de Tarragona Després del concordat de l’any 1751, les rendes de l’església parroquial de Sant Salvador foren unides…