Situació
Petita església, d’extrema simplicitat, bastida dins el segle XII, seguint tecnologies arcaiques.
F. Tur
L’església de Sant Martí és situada a 1 km escàs a tramuntana del nucli urbà de Viladasens, al costat mateix del camí, en bon estat, que porta al mas de la Móra.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG946615. (MLlC-JAA)
Història
D’aquesta esglesiola, no se’n coneixen notícies històriques que hagin estat divulgades. Degué ésser sempre una simple capella de veïnat dependent de la parroquial de Sant Vicenç de Viladasens, com ho és encara avui. L’any 1046 el lloc és esmentat, en la venda d’un alou situat a la parròquia de Viladasens, el qual limitava pel costat de llevant amb la “villa Mora” i amb el puig d’Ermemir.
Del casal de la Móra hi ha notícia concreta de la darreria del segle XIV, que passà a ésser possessió de l’Almoina del Pa de la seu de Girona. L’any 1382, el bisbe Bertran de Mont-rodon amortitzà per 50 sous un terç del delme de Viladasens que Jaume de Soler, prepòsit de la dita Almoina, havia comprat a Dalmau Otger juntament amb la casa de “ipsa Maura” de Viladasens. Cal suposar que es podria tractar de la mateixa part del delme a què feia referència la notícia anterior, de cent anys abans. (JBH)
Església
Planta de l’edifici alterada a causa de diverses reformes practicades en l’estructura antiga.
R. Castells i R. Vidal
L’edifici s d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular més estret que s’obre a través d’un arc parcialment refet amb obra de ceràmica. La volta absidal arrenca d’una senzilla motllura, mentre que la de la nau és llisa i com els seus murs, totalment encalcinada. Les traces de modificacions a l’arc d’obertura de l’absis fa pensar que el conjunt de la volta de la nau també pogués haver estat reformat i que no correspongui a l’obra original. Al llarg dels murs de la nau hi ha diversos bancs correguts.
A l’absis hi ha una finestra, centrada, de doble esqueixada, i a la façana de migdia n’hi ha dues, una de doble esqueixada i una altra d’una sola esqueixada, que semblen originals. Al mur de ponent s’obre la porta amb llinda i arc de descàrrega extradossat per un guardapols molt acusat, damunt la qual hi ha un ull de bou. La paret és acabada amb un campanar d’espadanya d’un sol forat, que com l’ull de bou correspon a una reforma.
L’aparell és de carreus petits, sense escairar, disposats formant filades més o menys regulars. A les cantonades hi ha pedres més grans, que també es troben a la paret de ponent, al voltant de l’ull de bou, formant les finestres, i a la part alta dels murs laterals; sembla, per tant, que l’edifici pot correspondre a dues etapes constructives d’època medieval, suposició que és refermada per la presència d’una junta o cantonada, a la façana de migdia, que tant pot correspondre a un allargament de l’edifici original com a una obertura tapiada.
A l’interior, les parets estan totalment enguixades, a excepció de l’absis que ha estat repicat, en un procés de restauració que abasta la totalitat de les façanes.
Per les seves formes constructives, l’església de Sant Martí de la Móra pot considerar-se com una obra rural bastida dins el segle XII, seguint tecnologies arcaiques, i reformada o potser acabada dins el mateix segle, amb un parament molt més elaborat. (MLlC-JAA)
Relleus
A la cornisa interior de l’absis hi ha, com ja hem indicat, uns relleus esculpits. A la part central podem veure un personatge ajagut o, en tot cas, en posició horitzontal, d’uns 15 cm de llargada. El cap és gran, desproporcionat ateses les dimensions reduïdes del cos, que només és un volum llis i aproximadament semicilíndric, que n’aparenta la forma. No s’hi representen els braços ni els peus, i només les cames hi són lleument insinuades. El cap té molt més detall, tot i que els trets del rostre són esquemàtics en extrem, simples traços o incisions per a figurar la boca i els ulls amb les celles i un petit relleu triangular per al nas.
A la banda dreta —meridional— de la cornisa, hi ha el vestigi d’un relleu molt més petit que ha estat escantonat. No es pot saber què podia representar.
Res no impedeix considerar de l’època apuntada per a l’absis (primera meitat del segle XII) aquest detall d’escultura tan rústica, sens dubte de la mà d’un artífex eminentment popular. (JBH)
Bibliografia
Bibliografia general
- Botet i Sisó, 1905, pàg. 28; Marquès i Planagumà, 1984, docs. 353, 988 i 1 487; Monsalvatje, XVII, 1904, pàg. 205.
Bibliografia sobre els relleus
- Alberch, Clarà, Roura, 1981, pàg. 122; Badia, 1987, pàg. 255.