Resultats de la cerca
Es mostren 983 resultats
Castell d’Aler (Benavarri)
Art romànic
El lloc d’Aler és situat a ponent de Benavarri, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador Sembla que aquest indret fou conquerit i organitzat vers mitjan segle XI per un tal Guifré Sal la, fundador del llinatge dels Aler, el qual estava al servei del rei Ramir I d’Aragó El fill de Guifré Salla, dit Bernat Guifré, conquerí l’any 1089 dues terceres parts de Palazuelo per al rei Pere I d’Aragó i concedí a Sant Vicenç de Roda una heretat a Calbera ja hauria mort probablement quan el bisbe Ramon Guillem consagrà l’any 1105 l’església de Santa Maria d’Aler Els seus fills participaren…
Castell de Soses
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat al poble de Soses La primera menció documental que es té del castell de Soses és d’època andalusina Concretament fou un dels castells que el 1120 l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III Sembla que, amb la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV atorgà el castell de Soses a la canònica de Lleida, que el tingué en feu fins a la desamortització L’any 1233, Jaume I concedí a la seva germanastra i vídua de Guillem Ramon de Montcada, Constança, el domini eminent dels llocs de Seròs, Soses i Aitona, d…
Santa Maria del Roure (Pont de Molins)
Art romànic
L’antiga canònica augustiniana de Santa Maria del Roure dreça les ruïnes de la seva església gòtica al cim d’un serrat a 1 km vers migjorn del poble de Molins o Molins de Dalt Les ruïnes que hi subsisteixen són les d’una església gòtica, coberta inicialment amb un embigat sostingut per arcs diafragmàtics, aixecat al segle XV i acabat amb posterioritat el 1431, moment en què encara es concedien indulgències als qui ajudaven en la seva reconstrucció Al costat de migjorn de l’església hi ha les restes del gran edifici de la canònica, amb un finestral gòtic, un gran…
Santa Maria d’Albesa
Art romànic
Situació Façana de ponent d’aquesta església parroquial ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Albesa és situada al mig del nucli antic de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG055249 Història La primera notícia que tenim sobre les esglésies d’aquesta població data del 1091, any en què el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona les esglésies que es construïssin als castells de Llorenç, Castelló i Albesa Pocs anys després, el 1102, el comte d’Urgell Ermengol V feu una àmplia donació a Santa Maria de la Seu i al bisbe…
Sant Jaume de Durban (Veciana)
Art romànic
Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Segur, al lloc de Durban Les seves funcions no sobrepassaren les de sufragània de Santa Maria de Segur Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic Les primeres notícies del terme del castell són de l’any 1075 En aquesta data, Ramon Guadall de Calders en el seu testament deixà al seu fill Guillem Ramon de Calders el castell de Segur entre altres El lloc de Durban es documenta per primera vegada l’any 1048, en una venda feta per un sacerdot anomenat Radulf a Adalbert, jutge, i a la seva…
Església d’Alcet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
No se sap el lloc concret on era situat el nucli d’Alcet, però segons tots els indicis, s’emplaçava entre els pobles de Gavasa i Casserres El cavaller Rotlan Ramon, senyor d’aquestes contrades, deixà en el seu testament, datat el 1095, una llàntia a l’església de Santa Maria de Verneto , tal vegada una mala d’ Al-ceto L’any següent, el 1096, el cavaller Ramon Mir lliurà l’alou d’Alcet a la canònica de Santa Maria de Solsona amb la quarta part dels delmes, els censos i els serveis íntegres, cosa que palesa l’existència d’una parròquia sense diòcesi definida L’any 1151 el papa…
Sant Pere i Sant Feliu de Font-rubí
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Font-rubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica…
Sant Pere i Sant Feliu de Font-rubí
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Fontrubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica…
Santa Maria de Conill (Tàrrega)
Art romànic
El poblet de Conill, deshabitat des del 1980, és situat en un turó de 350 m d’altitud al peu del torrent de Sant Gil L’indret fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell La primera referència a la seva antiga església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que estava subjecta a l’esmentada canònica Aquesta vinculació a Guissona no perdurà, ja que en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a la canònica de Santa Maria de Solsona, el temple de Santa Maria de Conill figura…
Castell de Bescaran (Anserall)
Art romànic
Tot i que no hi ha restes segures de la construcció, el castell de Bescaran és ben documentat La vila de Bescaran, esmentada ja el 953, fou una possessió del bisbe i de la canònica de la Seu d’Urgell des del 988 La primera menció del castell data del 1161, en una convinença signada entre el bisbe Bernat Sanç i el vescomte Ramon de Castellbò el bisbe cedia al comte Ermengol VII la possessió del castell de Bescaran Quaranta anys més tard, el 1201, el bisbe, llavors Bernat de Vilamur, va fer renunciar a Arnau de Castellbò, Arnalda Caboet i la seva filla Ermessenda als drets…