Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
Sant Bartomeu de Segalars (Sant Gregori)
Art romànic
Situació La capella de Sant Bartomeu de Segalars és situada al sud del terme municipal, prop del Pla de Sant Bartomeu, el qual termeneja amb el riu Ter L’esglesiola es troba al costat del mas Jorda, també dit cal Bord, el qual serveix avui dia de cabanya Mapa L38-13333 Situació 31TDG793477 Hi porta un camí que surt del nucli històric de Sant Gregori, en direcció sud-est, continua vers el mas Castell i el mas Torron i deixa al peu de la masia de Can Bord, que s’estén per un sector fèrtil de regadiu entre el riu Ter i la riera de Llèmena APF Història Tot i que el lloc de Segalars apareix…
Sant Vicenç de Bonestarre (Ribera de Cardós)
Art romànic
El lloc de Bonestarre, esmentat l’any 1146 a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual havia d’ajudar al seu manteniment amb mig modi de blat, formava part del Vallato , esmentat ja en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en les disputes que al llarg del segle XI, per motiu de jurisdicció, es produïren entre els comtes de Pallars Jussà i els de Pallars Sobirà La primera notícia que es coneix d’aquest llogaret, però, és la deixa testamentària d’un home de Bonestarre que la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu a favor de l’església de Santa Maria de Ribera…
Camí de Saifores a Bellvei (Banyeres del Penedès)
Art romànic
Situació Aspecte d’un tram d’aquest camí medieval ECSA - J Bolòs Camí d’origen medieval, o potser anterior, que anava de Saifores a Bellvei S'endevina clarament a la zona de carena de la serra que hi ha entre aquestes dues poblacions Mapa 35-17447 Situació 31TCF793686 S’hi pot anar des de Saifores Des del Mas Roig cal agafar el camí que surt d’aquesta masia i va cap a l’W Sobretot s’endevina al petit collet que hi ha al final dels camps i que fa de partió entre els municipis de Banyeres, l’Arboç i Bellvei JBM-JJBR-RMUC-JARN Camí Es pot resseguir el camí des del Mas Roig El primer tros ha…
Torre de Ferragut (Estaràs)
Art romànic
Situació Restes d’una torre de planta circular, la part més ben conservada d’aquesta antiga fortalesa ECSA-J Bolòs Fortificació situada a l’extrem del Pla de Claret, damunt d’una vall lateral del Sió, davant dels pobles de Gàver i d’Estaràs Sota seu hi ha les restes abandonades del poble, que fou habitat fins a una època moderna Mapa 34-14 361 Situació 31TCG653163 Si seguim la carretera que va d’Estaràs a Gàver, a mig camí d’aquestes dues poblacions, on hi ha una gran bassa d’un molí, surt una pista a mà dreta que travessa el Sió i, després de deixar un camí carreter a mà esquerra, s’enfila…
Fragmenta manuscriptorum cantoralium
Art romànic
El Ms 123 és realment una compilació de manuscrits diversos un recull de 13 folis en pergamí 24×16 cm, escrits en tinta i vermell Josep Gudiol publicà la divisió següent pel que fa a la seva cronologia “ Folis 1 i 2 segle XI Folis 3 a 9 segle XII Els altres segle XIII” * Tenint en compte que la illustració pertany als folis 1 i 7 i que les seves fonts, així com la seva cronologia, amaguen contexts diferents, caldria tenir molt present el caràcter miscellani i, a més, fragmentari, del recull que ara ens ocupa En el foli 1 hi ha una part d’un responsorial que, d’acord amb la classificació de…
Torre del Perutxó (Cabó)
Art romànic
Situació Enigmàtica construcció medieval, totalment mancada de referències documentals ECSA - V Roca A la vall de Cabó, a l’extrem del Cap de la Vall i sota el Boumort, un xic aturonada, hi ha la torre o la borda del Perutxó Mapa 34-12253 Situació 31TCG494798 Per visitar-la cal agafar la carretera d’Organyà fins a arribar a Cabó, al cap de 10 km Allí cal prendre la pista del mig de la vall en direcció a ponent Al cap de 8 km es troba torre MTVRVM Història Hom no coneix notícies històriques sobre aquesta torre, antiga guàrdia de la vall de Cabó CPO Torre Torre de planta irregular La seva…
Mare de Déu del Soler (Sort)
Art romànic
Situació Vista de llevant del santuari, amb l’absis encaixonat entre els murs laterals de la nau Arxiu Gavín El santuari de la Mare de Déu del Soler és situat al marge dret del riu Noguera Pallaresa, a uns 7 km al sud de Sort, per la carretera de la Pobla de Segur Mapa 33-10214 Situació 31TCG455953 Just davant de la cruïlla amb la carretera que va a Malmercat, hi ha el corriol que, en 200 m, porta a l’església JAA Història L’esment més antic conegut de l’església de la Mare de Déu del Soler és de l’any 1244, quan Guillem, capellà de Montardit, feu diverses donacions al monestir de Gerri,…
Santa Maria d’Escaló, abans Santa Helena (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
La vila d’Escaló és situada a la vall de la Noguera, just en la seva unió amb el barranc d’Escart, de manera que la vila i la torre d’Escaló controlen totalment l’accés a la vall d’Escart des de la vall de la Noguera Els primers esments que coneixem de la vila i el castell d’Escaló fan referència a possessions que els comtes de Pallars Sobirà hi tenien Així, en el seu testament del 1112, la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu donació al monestir de Sant Pere del Burgal d’un home d’Escaló Posteriorment, l’any 1231, la comtessa Guillema va fer donació d’un mas situat al terme del castell d…
Castell de Vernet (Perpinyà)
Art romànic
Situació El poble de Vernet ha esdevingut des de la meitat del present segle el barri més septentrional de l’àrea urbana de Perpinyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 42” N - Long 2° 53’ 24” E El castell és situat a 2 km del centre de Perpinyà, 1,5 km al nord de la Tet, a la riba esquerra En el número 289 de l’avinguda de Vernet o del Mariscal Joffre, al fons d’un camí privat, hi ha la torre, situada entre les dependències de la clínica anomenada “la Rossellonesa” La torre del castell ha estat recentment arrebossada, pintada de groc i coberta amb una teulada moderna, sense tenir cap respecte…
Sant Cebrià de Flaçà
Art romànic
Situació Façana de la primitiva església romànica de Sant Cebrià de Flaçà, aprofitada en construir l’actual edifici F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada en el nucli antic de la població de Flaçà, situada sobre la carretera de Girona a Palamós Mapa L39-12296 Situació 31TDG963556 MLlC-JAA Història El terme de Flaçà Flociano apareix en una donació de terres que el levita Oliba féu al monestir de Santa Maria de la Grassa, que alguns autors daten al segle IX, però que molt probablement cal situar a l’any 921, al regnat de Carles el Simple També s’esmenta en altres donacions…