Castell de Vernet (Perpinyà)

Situació

El poble de Vernet ha esdevingut des de la meitat del present segle el barri més septentrional de l’àrea urbana de Perpinyà.

Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 42’ 42” N - Long. 2° 53’ 24” E.

El castell és situat a 2 km del centre de Perpinyà, 1,5 km al nord de la Tet, a la riba esquerra. En el número 289 de l’avinguda de Vernet o del Mariscal Joffre, al fons d’un camí privat, hi ha la torre, situada entre les dependències de la clínica anomenada “la Rossellonesa”. La torre del castell ha estat recentment arrebossada, pintada de groc i coberta amb una teulada moderna, sense tenir cap respecte per l’edifici medieval. (JC-JBM)

Història

Els Vernet.

PP

La villa Vernet ja és esmentada en un precepte carolingi de l’any 899. L’any 1101, Sicfred de Vernet apareix com a testimoni en un document relacionat amb Guillem Ramon de Sant Hipòlit i amb el monestir occità de la Grassa. El 1102, Ermengol de Vernet signà com a testimoni en una donació feta pel comte Bernat de Besalú als cenobis de la Grassa i les Caunes. El 1139 és documentat un Ponç de Vernet, el qual, l’any 1157, surt juntament amb el seu fill Ermengol [II]. Aquest Ermengol, dos anys més tard, establí un pacte feudal amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, segons el qual li concedeix la batllia o protecció del seu castell de Vernet (“in castro meo de Verned”) i d’una honor que tenia a Salses. Pot semblar sorprenent, si es considera a primer cop d’ull, que els senyors de Vernet preferissin el suport del comte barceloní que no pas el del comte de Rosselló. Potser per tal d’allunyar-se de Perpinyà, la família Vernet s’instal·là, des de mitjan segle XII, a la Salanca, probablement a Torrelles.

Entre el 1174 i el 1193, els Vernet, per compra o per casament, aconseguiren nombrosos drets sobre el castell i el terme de Torrelles. Cal assenyalar que, en aquesta època, Ponç III de Vernet va esdevenir un dels principals senyors del Rosselló; l’any 1207 consta com a consenyor de Torrelles, al costat de Ramon de Castellrosselló, segon marit, possiblement, de la seva madrastra. L’any 1208, el cèlebre trobador Berenguer de Palol (de Paladol o Palasol), germà de Pere de Sant Llorenç, era vassall de Ponç de Vernet. El 1260, quaranta anys després de la seva mort, aquest Ponç III va sofrir un procés per part de la Inquisició, per les seves relacions amb els càtars. Això obligà el seu fill, Ponç IV de Vernet, a pagar al rei catalanoaragonès 22 000 sous melgoresos, per tal de recuperar els seus béns. El 1273, els béns familiars passaren a la seva neta, Anna, que es casà amb Guillem de Castellnou. Des de mitjan segle XII, el castell de Vernet perdé importància en benefici d’una nova residència al centre de Torrelles. Sembla que, el 1372, aquest castell passà a la família Verniola; Bernat, el seu primer representant, cedí en feu la torre del castell al cavaller Berenguer de Pontós. L’any 1434 estava en mans de Pere de Marçà, cavaller fidel al rei catalanoaragonès. A causa dels desordres i escàndols que hi havia en aquest castell, el 1443, els cònsols de la ciutat de Perpinyà decidiren comprar la fortificació i retre homenatge al rei, en qualitat de senyors de Vernet.

Ja en el present segle, aquest castell fou utilitzat per al servei de transmissions durant la Segona Guerra Mundial. (JC)

Castell

Aquest castell de Vernet sembla que fou construït sobre una mota artificial de terra. Actualment, però, no sols s’endevina l’existència d’aquest munt de terra apilat artificialment, sinó que també s’ha conservat, bé que exteriorment ha estat molt transformat, l’edifici que s’hi bastí al damunt.

Uns murs o marges delimiten la mota de terra del castell i la separen dels camps que hi ha al voltant i que al llarg de molts anys han estat anivellats a causa del regadiu. Vist des de migjorn, el munt de terra del castell es distingeix com una illa de verdor, uns 3 o 4 m per damunt dels horts que s’estenen dessota seu. Aquest mur perimetral exterior tanca una parcel·la quadrangular amb uns costats de 60 m de llarg aproximadament. Aquest mur de contenció recorda el clos de la mota poligonal de Sant Feliu d’Avall; ambdós tenen la mateixa funció, però mentre que el de Vernet podria ser del segle XIX, el de Sant Feliu d’Avall sembla molt més antic. L’alçària d’aquest mur de contenció varia entre els 3 o 4 m de l’angle sud-oest i l’1,7 m del nord-oest.

El castell és un conjunt de construccions almenys de dues èpoques diverses. La torre quadrangular primitiva, gairebé quadrada, sembla que té uns costats de 3,5 i de 3 m. Encara es poden veure, allà on han caigut les capes d’arrebossat, els angles formats per pedres ben tallades i ben col·locades. La resta dels murs són construïts amb còdols de riu. L’alçària de la torre correspon a la de tres pisos. Aquest edifici sofrí transformacions durant els segles posteriors a la seva construcció. La resta d’edificis foren refets o fets de bell nou al començament del present segle. (PP)

Tot fa suposar que aquesta construcció quadrangular correspon al castell dels senyors de Vernet i, per tant, que es pot datar o bé cap a la fi del segle XI o, més aviat, al segle XII.

Convé assenyalar també l’existència d’un pou, de 2,5 m de fondària, situat a la banda oriental de la torre. Un altre pou més modern, que proveïa el castell, fou cavat a una certa distància cap a migjorn. (JC-JBM)

Bibliografia

  • Alart, 1880, vol. V, pàg. 65
  • Borrallo, 1934, pàgs. 145-146
  • Miquel, 1947, vol. II, doc. 733, pàgs. 241-242; doc. 801, pàgs. 286-287 i doc. 804, pàgs. 289-290
  • Brousse, 1952, pàgs. 234-237
  • Abadal, 1952, vol.II(II), pàgs. 371-374
  • Brutails, 1975 [1891], pàg. 297
  • Castellví, 1983, pàgs. 511-531.