Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Santa Susanna del Mercadal (Girona)
Art romànic
El barri del Mercadal és documentat a la segona meitat del segle X, com a zona d’expansió de la ciutat, a l’altra banda de l’Onyar Però no és fins a la segona meitat del segle XI que és esmentada l’església dedicada a Santa Susanna, en el testament del jutge Bernat Guifred En un primer moment sembla que l’església del Mercadal fou sufragània de la collegiata de Sant Feliu Una mica més tard, apareix una segona invocació associada a la primera al començament del segle XII, el 1135, Guillem Ramon fa donacions en favor de l’església de Santa Eulàlia i Santa Susanna del Mercadal Un…
Santa Llúcia de Pujol Guià (l’Arboç)
Art romànic
Aquesta desapareguda esglesiola, dedicada a santa Maria en un primer moment, era situada al sud-oest del nucli de la vila, molt a prop del paratge conegut com el turonet de Santa Llúcia, en el lloc on avui hi ha l’església del barri de Santa Llúcia El lloc de Pujol Guià és conegut des de l’any 1136 i la capella des del final del segle XIII En la visita pastoral del bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, a l’Arboç l’any 1305, es diu que l’esglesiola era dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança i que posteriorment fou coneguda amb el nom d’ermita de Santa Llúcia Durant molts segles…
Santa Maria de l’Antiguitat (Casserres)
Art romànic
L’església de Santa Maria de l’Antiguitat devia tenir uns orígens molt antics car la documentació del segle XI l’enregistra ja d’aquesta manera Situada dins l’antic terme del castell de Casserres, al comtat de Berga, i dins la jurisdicció episcopal d’Urgell, l’església és molt poc documentada L’any 1061 Ramon “Duerasan” feu testament en el qual escull com a marmessors el vescomte Dalmau, la vescomtessa Arsen i el seu fill Bernat entre moltes de les deixes fetes a diferents esglésies del baix Berguedà, cal especificar la de Santa Maria de l’Antiguitat Ed ad lumine Scte Maria Antiqua aureo 1…
Castell Beví (Santa Maria de Besora)
Art romànic
Aquest castell es trobava en el sector septentrional del terme del castell de Besora, del qual se suposa que depenia Pertangué sempre al comtat d’Osona, com el de Besora, i no tenia un terme concret pel fet d’ésser un castell satèllit del de Besora Les notícies del castell són molt minses El nom del lloc apareix l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba fill del bisbe Radulf d’Urgell i net del comte Guifré, amb la seva filla Exila, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d’Osona, al castell de Llaés, els quals afrontaven amb…
Palau Aguilar o Calders (Barcelona)
Art romànic
El Palau Aguilar, avui dia seu del Museu Picasso, és situat dins l’antic barri de Santa Maria, concretament al número 15 del carrer de Montcada, fent cantonada amb el carrer de Cremat Gran Els orígens d’aquest palau es remunten al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Calders Posteriorment passà a mans dels Desvalls El 1327 l’adquirí Pere des Lledó, el qual el vengué poc temps després, el 1348, a Pere Mitjavila Aquest el traspassà a Joan Coromines el 1366 El 1463 un descendent de la família Coromines el vengué a la nissaga dels Aguilar, un membre de la qual,…
Sant Pere d’Albarés (Lleida)
Art romànic
La partida d’Albarés és al marge esquerre del Segre, dins de l’horta circumdant a Lleida L’església de l’indret s’assentava concretament sota la costa de Pals, petit tossal situat a 1 km del barri de la Bordeta, en direcció a Artesa de Lleida i Castelldans L’origen del lloc d’Albarés s’ha de cercar en una almúnia o explotació musulmana Sembla que el comte hauria concedit aquest domini al capítol de Lleida, el qual a partir de l’any 1159 en devia iniciar el repartiment entre els nous pobladors, la majoria d’ells de la ciutat de Lleida Aviat es consagrà un nou temple per aglutinar…
Convent de Santa Clara (Lleida)
Art romànic
El convent de religioses de l’orde de Santa Clara fou fundat a la ciutat de Lleida l’any 1246 per monges del mateix orde procedents de Saragossa La comunitat establí el seu convent al lloc dit Secanet de Sant Pere, sota l’advocació de santa Elisabet L’any 1480 les monges clarisses abandonaren l’edifici conventual del Secanet i s’establiren en el convent que havien abandonat els franciscans observants, situat al Clot de les Assaonadories Des d’aleshores fins al moment actual, aquell lloc es coneix com a “Clot de les Monges” L’any 1576, a causa del mal estat de l’edifici i de la insalubritat…
Sant Gili (Lleida)
Art romànic
Aquesta església fou la parròquia d’un barri o raval del mateix nom situat al nord-est de la ciutat La seva situació exacta es desconeix J Lladonosa i altres autors són de l’opinió que es tractava d’una església situada extramurs, cosa que sembla contradir el primer document que en parla, segons el qual el 1160 Arnau de Montsó i la seva muller Balasqueta van vendre a Perelló i a la seva muller Sibilla un hort que afrontava amb “la muralla de la parròquia de Sant Gili” L’any 1170 Ramon d’Aler i la seva cunyada Maria van vendre a Arnau de Pallerol unes cases que eren a la ciutat de Lleida, a la…
Sant Cristòfol o Cristau de Vernet (Perpinyà)
Art romànic
Situació Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada V Buron Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica JBH Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 1,2” N - Long 2° 53’ 37,2” E Història L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i…
Castell de Miravalls (Montseny)
Art romànic
Aquest castell, així com el de les Agudes, apareixen sempre units en un sol domini i formant una unitat Així, la família Sesagudes i més tard els Montseny, Montclús i Cabrera, consten des del 1121 fins el 1390, com a mínim, com a senyors dels castells de les Agudes i Miravalls Aquest castell consta ja com a enrunat i ignorat el 1273 Malgrat això la documentació constantment en repeteix el nom, junt amb el de les Agudes, en tota l’antiga documentació Alguns autors, com l’arquitecte Josep Maria Pericas, intentaren precisar la situació d’ambdós castells ja el 1916 Situaven el de les Agudes dins…