Resultats de la cerca

Situació Torre rodona del segle XI que es troba fora del recinte F Baltà El castell era situat al cim de la muntanya de Sant Antoni, a 338 m d’altitud Defora el recinte i separada per un vall, la torre s’alça sobre un penyal rodó un xic més baix 310 m i situat més al nord Mapa 36-16420 Situació 31TDF165806 Per arribar-hi, des de Santa Coloma cal dirigir-se a la urbanització de Can Cartró a la qual es pot accedir també des de Torrelles de Llobregat i aleshores prosseguir a peu en direcció a tramuntana per un camí que s’enfila al cim de Montpedrós uns 200 m de desnivell…

A l’enclavament de Vilarrosal, situat entre els termes de Lliçà de Munt i de Lliçà de Vall, hi surt documentada des del 904 la villa Sancti Martini , que sembla que es pot identificar amb la capella de Sant Martí de la Villa Rodaldi , citada per un document del 1110 La Vilarrosal és documentada des del 878 com la Villa Rodaldi El 1413 consta que tenia sagrera pròpia í el visitador mana que la reparin pel seu mal estat de conservació Una altra visita mana que la restaurin de nou el 1580 i el 1610 s’ordena a Antoni de Vilarrosal, pagès de Parets, que l’ornamenti No en coneixem notícies…

A l’extrem del municipi de Cardedeu, en contacte amb les terres del Fou i Sant Jaume de Rifà, de Sant Antoni de Vilamajor, hi ha documentat un extens territori conegut com Molnells i a vegades Montells Sembla que vers aquest indret hi havia la capella de Sant Pere de Molnells o Monells, documentada des del 1076 i dita també, el 1083, Sant Pere del Prat Va desaparèixer molt aviat i això ha estat causa que algun autor cregués, sense fonament, que podia ésser una anterior advocació de Sant Salvador dels Prats, capella que ja surt esmentada amb aquest titular el 1073 Cal suposar més…

Sant Salvador es troba al poble de Vilalta, dins el vèrtex sud-oest de l’actual terme municipal de Vilanova de l’Aguda Depenia de l’església de Santa Maria de Ribelles No ens consten referències documentals directes d’aquesta església, però el terme de Vilalta ja apareix esmentat a partir del segle XII Concretament l’any 1176 Arnau de Vilalta dotà la seva muller Ermessenda amb l’honor que aquest posseïa a Vilalta, Palol i Guardiola El 12 d’abril de l’any 1418, Antoni Ponç de Ribelles, davant de les greus dificultats econòmiques en què es trobava, vengué al seu cosí Gispert de…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets

Situació Vista d’una de les sepultures excavades a la roca J Barberà Aquest cementiri també es troba a la zona de Valldeperes, distant tan sols un parell de quilòmetres del Collet de les Caixes en línia recta Long 1°43’40” - Lat 41°54’35” Per anar a la Vinya de Cal Mas, cal situar-se primerament a l’església de Santa Fe Un cop allí cal dirigir-se a l’esmentada Vinya, tot passant per davant del Mas Sunyer, a un quilòmetre aproximadament anant vers l’obaga al punt on hi ha un cingle, hi ha les sepultures Necròpoli Constitueixen la necròpoli set tombes excavades a la roca que presenten les…

Tenim ben poques notícies d’aquesta església avui desapareguda La seva existència està documentada el 26 d’abril de 1036, data en què el bisbe Guislabert, amb el consentiment dels comtes Ramon i Ermessenda, la cedeix a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona, és a dir a la catedral Sabem també que l’any 1601 estava malmesa i profanada en aquesta data el bisbe Coloma n’autoritza l’enderroc i també el de l’església de Sant Sadurní, per ajudar a la construcció del pont de Sant Pere, al qual destinen les pedres resultants La situació exacta del temple s’ignora s’ha aventurat…

Situació Planta del conjunt de la necròpoli amb un aparell de tombes del tipus anomenat “cista”, fetes amb lloses laterals i de coberta i amb una llosa a les capçaleres A Mazcuñan-F Junyent Aquest cementiri es troba localitzat al puig anomenat “La Creueta”, prop del mas Lleonard, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Rocafort i el Pont de Vilomara Long 1°55’10” Lat 41°43’05” Per anar-hi, cal agafar el camí que surt a mà esquerra de la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort, a l’indret on hi ha el castell en ruïnes d’aquest darrer poble Deixant les restes de la fortalesa a mà…

Situació Un aspecte de l’indret on hi ha les sepultures, pertanyents a diversos tipus F Baltà Es troben a uns pocs metres dels enderrocs de l’esglesiola de Sant Esteve, al costat d’una barraca de pedra seca dels antics vinyataires Long 1°41’15” — Lat 41°46’50” Agafant un camí que, sortint del llogarret de Camps en direcció a llevant, hom hi arriba al cap d’uns 800 m passat el cementiri Necròpoli Aquests enterraments estan excavats a la roca i són en nombre de tres El primer d’ells és de planta ovoidal tipus C, si bé presenta una petita protuberància que sembla insinuar una petita espatlla La…

Situació Sepultures de Mas Palomes Una vista de l’anomenada Tomba del Gegant , a causa de les seves proporcions J Galobart En aquesta zona hom coneix tres tombes, si bé és ben possible l’existència d’un bon nombre més, ateses les característiques del terreny, un immens pedregar on, precisament, hi ha excavades les que tot seguit descriurem La primera és al capdamunt de la serra de Palomes, mentre les dues restants, buidades a la roca a uns 200 m de l’anterior, se situen en ple vessant meridional Long 1°39’55” — Lat 41°41’40” Per anar a veure aquestes sepultures és un xic difícil, atesa la…