Resultats de la cerca

La història de Santa Maria de Sales està estretament vinculada a la del castell de Sales, del qual fou capella Tanmateix, mentre que del castell hi ha una documentació abundant, especialment a partir de la segona meitat del segle XIII, de la capella únicament hi ha dades aïllades, pinzellades de la seva història, totes elles dels darrers anys de l’edat mitjana o del primer moment de l’època moderna Els orígens de la capella de Santa Maria de Sales, amb gairebé tota certesa, cal cercar-los en la construcció del Castell de Sales, el qual no és documentat fins a l’any 1129, quan Berenguer, bisbe…

Situació Aspecte interior de l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera, el sector més característic d’aquesta ensulsiada església ECSA - A Roig Aquesta esglesiola és situada a l’extrem de llevant del conjunt de ruïnes del despoblat de Solans, i en forma part com a església parroquial L’itinerari per arribar-hi és el mateix que hem descrit en la monografia anterior ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG468866 Història No es tenen dades històriques concretes d’aquesta església Tanmateix, cal indicar la possibilitat d’identificar-la amb els esments de l’església de Sant Joan de la vila Insolano que…

La vila de Fondespatla és situada a 710 m d’altitud, a la vora de la carretera de Vall-de-roures a Mont-roig de Tastavins El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia Una de les primeres mencions documentals de l’església de Fondespatla data de l’any 1232, en què el bisbe de Saragossa la dotà amb els delmes i les primícies El 1279 era regida per un vicari i el 1324 consta ja com a titular seu sant Salvador L’…

L’antic poble de Lomberres, avui despoblat, era situat en un lloc eminent i estratègic vora la confluència del barranc de Puigverd, davant de Castre i a la riba esquerra de l’Éssera Per la seva situació geogràfica, el castell de Lomberres, del qual no resta cap vestigi, defensaria el flanc meridional de Graus, important plaça musulmana conquerida a la darreria del segle XI pel rei Sanç Ramírez Degué ser en els preparatius d’aquesta campanya, quan l’esmentat monarca donà en alou a Gombau Ermentz, el “ castrum quod vocitant Lomberres ” amb la meitat dels seus termes i pobladors el rei se’n…

Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’Ovarra per a la…

D’aquesta església avui desapareguda, i de la qual fins i tot s’ignora el lloc exacte on era situada, en tenim molt poques notícies la trobem documentada amb certesa per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aqualonga el 18 d’octubre de 1047, en la qual es fa constar que Sant Joan queda exclós de la seva dependència per tal com pertanyia al monestir de Sant Cugat per donació que havia fet a favor seu una dona anomenada Riquilda Un altre document on s’esmenta aquesta església data de l’any 1080 segons l’escriptura, un clergue anomenat Ramon Seniofred féu…

Situada dins l’antic terme del castell de Fals, molt a prop del mateix castell Des de molt aviat devia tenir la categoria de parròquia, que encara conserva avui, bé que s’ha traslladat de lloc a un temple nou El lloc de Fals apareix el 991 Plano de Falchos i el castell ho fa el 992 castro Falcus , mentre que l’església no apareix citada fins el 1016 i el 1087, si bé fins pels volts del 1154 no consta amb el títol de parròquia que ha mantingut fins a l’actualitat, amb el canvi de lloc dels peus del castell al raval de les Oliveres, on s’ha concentrat la població Tenia un altar…

El lloc de Toloriu, esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix documentat l’any 1025, en què la vescomtessa Guisla i els altres marmessors del testament del vescomte Arnau, donaren a Santa Maria de la Seu un alou situat a la vila de Toloriz , al terme del castell de Bar, i en altres documents del 1058 Tolarit , el 1080 Tolorivo , i els anys 1084 i 1088 Toloriz L’any 1081 els habitants de Bar i Toloriu signaren un document on es comprometien, davant el comte Ermengol i el bisbe Bernat, en canvi d’una promesa de pau i treva, a aplanar el camí entre el grau d’…

Al cim del Montpetít, al nord-est de Sant Martí de Toralles, hi ha les ruïnes d’una construcció Francesc Monsalvatje esmentava que hi havia les restes d’un antic edifici, del qual encara es conservava la cisterna Segons aquest autor, d’acord amb la tradició popular, era un convent de monges ell, però, creia que era un petit castell que depenia dels comtes de Besalú i que hom pot identificar amb el Castellar de la Muntanya Pere Català i Roca, en canvi, més aviat l’identifica amb el castell de Toralles, documentat al segle XI “ castrum de Toraies ”, en un plet que hi hagué contra Galceran de…

La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “ subappendicio ” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló Un camí hi porta des de la…