Resultats de la cerca

Situació Absis dels segles XII-XIII, l’únic element romànic de l’actual església parroquial de les Ventoses ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és dins el nucli urbà del poble de les Ventoses, situat sobre la carretera de Balaguer a Agramunt JAA Mapa 33-14360 Situació 31TCG350293 Història L’església parroquial de les Ventoses s’esmenta documentalment l’any 1179, en una butlla de confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a l’abadia de sant Pere d’Ager segons aquesta butlla, entre moltes altres propietats, el papa li ratificà la possessió de l’ecclesiam de Ventoses ,…

El terme del castell de Masquefa apareix documentat diverses vegades al llarg del segle X Tot i això, la primera notícia referent a l’esmentat castell és de l’any 963, data en què Miró, comte de Barcelona, vengué a Ènnyec, altrament dit Bonfill, aquesta fortificació juntament amb els seus termes i la parròquia de Sant Pere El 998 Ènnyec Bonfill permutarà el castell de Masquefa amb el monestir de Sant Cugat El 1002 aquesta fortalesa figura com una de les propietats de l’esmentat cenobi en la butlla papal atorgada pel papa Silvestre II A partir d’aquest moment el monestir de Sant Cugat —per tal…

Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala en primer…

Aquesta església, de la qual es desconeix la situació exacta, fou construïda, segurament, aprofitant una de les voltes del circ romà de Tarragona, a la banda de ponent Cal dir que l’àrea ocupada pel circ fou aprofitada a partir del segle XII com a raval o barri extramurs de la ciutat, i és coneguda per la documentació medieval com el Corral L’església de Sant Salvador és documentada com a ecclesiam Sancti Salvatoris in suburbio Terrachonensis en una escriptura datada el 24 d’octubre de 1128 per la qual l’arquebisbe Oleguer la va cedir al bisbe de Vic, Ramon, i a l’església d’Osona De fet, hom…

La primera menció de l’església parroquial de l’Albi es troba en una butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es confirmen les esglésies integrades en l’arxidiòcesi de Tarragona, entre les quals hi ha la de l’Albi El 1201 n’era capellà un tal Berenguer El rector de l’Albi contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280, el primer any amb 95 sous i 9 diners i el segon amb 74 sous i 2 diners Al final del segle XV la parròquia era de collació de l’arquebisbe El temple actual es construí entre els anys 1744 i 1751 i no conserva traces de l’edifici medieval

Situada a la Vila Alta, una butlla del papa Romà adreçada al bisbe Riculf I, del 15 d’octubre del 897, precisava que aquesta església “havia estat construïda per una dona anomenada Anastàsia, cognominada la Mare Mater ” Aquesta podria ser la germana de l’emperador Constantí I, fillastra de santa Helena i tia de l’emperador Constant I assassinat a Elna, on s’havia refugiat fugint dels partidaris de Magnenci, l’any 350 Aquesta església, designada al segle XI amb el nom de Santa Maria de ipso Pujo 1042 i, més tard, amb el de Santa Maria de Belloc, hauria estat reconstruïda al segle XIII En…

Tot i que el topònim del lloc Vingrad és esmentat en la documentació des del segle X, no es disposa de referències escrites sobre l’antiga església parroquial de Santa Maria fins a l’any 1119, quan el papa Gelasi II, mitjançant una butlla, confirmà a l’abadia de la Grassa tot un seguit de possessions, entre les quals s’esmenta l’església de Sant Maria del Vingrau, dins del bisbat de Narbona La fàbrica originària, bastida en època romànica, fou refeta i modificada al segle XVI, dins la tradició encara romànica Tanmateix, al segle passat s’inicià la construcció d’una nova església parroquial…

Antiga església del llogaret de Toévol que va pertànyer des del segle IX al monestir d’Eixalada-Cuixà Era situat a la part meridional del territori de la Vall del Feu, a 1, 5 km de Cabrils i a una altitud de 1 163 m Una masia en perpetua el nom, sota el roc de Toévol, a la riba esquerra del còrrec de Toévol que baixa cap al riu de Cabrils L’església de Sant Adrià depenia també de Sant Miquel de Cuixà i així es consigna en la butlla del papa Sergi IV adreçada a l’esmentat monestir el 1011 En l’actualitat ha desaparegut i sols un lloc dit “el camp de l’Església” recorda el seu emplaçament

L’església de Sant Bernabé de les Tenes s’erigí a l’antiga vila rural de les Tenes, “ Terinas ” o “ Tendas ”, que havia estat objecte de donació dels seus delmes i primícies per part del bisbe Gotmar de Vic a l’església de Sant Pere de Ripoll, l’any 890 L’església devia existir ja el segle X com a filial del monestir ripollès I l’any 1011, a la butlla atorgada pel papa Sergi IV en reconeixement de les propietats del monestir de Ripoll, s’esmenten uns alous de “ valle Tentarios ” Al segle XVIII s’aixecà una nova església sobre el solar de l’edificació antiga L’any 1878 fou parròquia…

L’església parroquial de Santa Maria de Salitja, coneguda popularment com a Mare de Déu de les Fonts, havia estat dependent del monestir de Sant Salvador de Breda És esmentada per primera vegada l’any 1019, juntament amb la resta del terme, com a possessió del castell de Brunyola El 10 de maig de l’any 1185 una butlla del papa Luci III confirmava, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia a la parròquia de Santa Maria de Salitja L’església apareix citada com a “ Ecclesia de Sancta Saligia ” en un document de l’any 1279, en el qual es fa referència a…