Resultats de la cerca

Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb el vescomte Ponç Guerau L…

Damunt les roques que hi ha a la península allargada que es forma entre el riu Llierca i la riera de Sant Aniol d’Aguja, prop de llur confluència, en un indret força espadat —d’aquí podria venir el nom—, sembla que hi havia hagut un castell o una casa forta, del qual, segons Els castells catalans , només resta un mur fet amb pedres sense treballar Amb tot, si les restes que se n’han conservat són escasses, les notícies documentals que han arribat fins a nosaltres també són molt reduïdes Cap a mitjan segle XIII, apareix segurament documentat per primer cop aquest castell Arran d’…

Situació Vista del sector sud-oest de les restes d’aquest temple, malmès fa pocs anys en fer passar un camí pel seu interior ECSA - A Roig La capella de Sant Esteve es troba en el centre d’un marcat revolt de la carretera que surt de baix el Flamicell, davant de l’església de Sant Martí de la Torre, i mena al poble de Mont-ros D’aquí a la capella hi ha aproximadament 1 km ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG343967 Història Malgrat la seva factura alt-medieval, no hi ha cap notícia referent a aquesta capella fins el 1904, en què consta com a capella de la parròquia de Mont-ros MLIC…

Situació Un dels trams més ben conservats d’aquest antic camí, al seu pas pel coll del castell de Biuse ECSA - A Roig La forma d’accés actual al despoblat de Biuse és una petita pista de terra que surt de la carretera de Rialb a Llavorsí, a un quilòmetre i mig abans d’arribar a aquesta última població En definitiva és el condicionament, en gran part, del traçat d’un antic camí que unia les zones altes de la conca de la Noguera Pallaresa amb el poblament de muntanya de l’Alt Urgell Mapa 34-10215 Situació 31TCH533044 Camí De Llavorsí, el camí seguia el marge esquerre de la Noguera i s’enfilava…

La població que ocupava la ciutat romana de Bètulo anà agrupant-se en l’antiga zona del fòrum, a redós de l’església de Santa Maria Aquest nucli de població era presidit per una casa senyorial la Torre Vella De les edificacions romàniques de la Torre Vella, no en queden restes identificables El seu lloc és ocupat ara per un gran casal gòtic amb additaments de totes les èpoques posteriors La donació que l’any 938 fa Belido al monestir de Sant Cugat indica que aquesta zona era ocupada per un vicus , cosa que repeteix constantment la documentació del segle següent El 1112, en consagrar-se l’…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…

Situació L’església des del costat nord-est, amb l’absis, l’element avui dia més vistent d’aquesta antiga parròquia ECSA - JL Valls L’església, en part arruïnada, de Sant Esteve d’Orla és situada a la sortida sud-oest de Perpinyà, a la vora esquerra de la carretera N-162 A, a uns 3 km de Perpinyà És integrada en una masia de propietat particular PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 49,8” N - Long 2° 51’ 7,8” E Història El lloc d’Orla villam Orlam és esmentat per primera vegada el 832 com a afrontació nord de Vilanova de Raó i encara el 976 i el 988, com a afrontació sud de Baó “in ipsa…

Situació Vista des de ponent de la capella, objecte d’una modèlica restauració, amb l’absis ben conservat i els vestigis de la nau consolidats ECSA - MÀ Font Aquesta capella és situada al nord del llogaret de Suerri, a la capçalera del barranc de Santa Llúcia o de Sant Romà Mapa 32-11 251 Situació 31TCG075834 S’hi accedeix des de Berganui, seguint la pista que porta a Suerri, 3 km més amunt Des d’aquí cal continuar a peu durant mitja hora tot remuntant el barranc de Santa Llúcia L’ermita és a tocar d’un grup d’alzines centenàries MAF Història Les dades històriques del nucli de…

La notícia més reculada del lloc de Serradui és de vers l’any 958, en què l’abat Quint concedí al monestir de Lavaix unes vinyes que tenia per compra a Serradui L’any 1086 és documentat ja el territorio i poc després el chastro Safarrue 1093 Tal vegada la senyoria de Serradui fóra una de les tinences més antigues, perquè ja a la segona meitat del segle XI apareix força fragmentada Un instrument del 1070 reporta una convinença entre els homes de Serradui i els homes de Sant Esteve del Mall feta en presència dels senyors Sango Garcés, Sango i Ximeno Fortunyons, Guillem Servideu, Sango Sanç i el…

Són quatre pedres i poca cosa més el que resta del que en temps antic fou un castell ple de vida i d’esplendor Encapçala la llista de dades que fan referència al castell un document del 17 de maig de 1068, on es llegeix que Bernat Ramon i la seva muller Bela venen a Ponç una peça de terra i vinya situada “ in castro Ózro ” Així mateix, en documents dels anys 1073, 1074, 1101 i 1106, el castell consta amb els noms de “ Ozoro ” o bé “ Odro ”, com a límit en diverses vendes El 29 d’abril de 1121 el castell d’ Odro fou donat a Déu i a Santa Maria de Solsona per Guillem de Lavància i el seu germà…