Situació
Vista des de ponent de la capella, objecte d’una modèlica restauració, amb l’absis ben conservat i els vestigis de la nau consolidats.
ECSA - M.À. Font
Aquesta capella és situada al nord del llogaret de Suerri, a la capçalera del barranc de Santa Llúcia o de Sant Romà.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TCG075834.
S’hi accedeix des de Berganui, seguint la pista que porta a Suerri, 3 km més amunt. Des d’aquí cal continuar a peu durant mitja hora tot remuntant el barranc de Santa Llúcia. L’ermita és a tocar d’un grup d’alzines centenàries. (MAF)
Història
Les dades històriques del nucli de Suerri (dos focs el 1495) són escadusseres. El lloc de Sugerre és esmentat l’any 980 com a fita dels termes de Sant Martí del Solà.
D’alguna manera, potser per mitjà de Sant Martí d’Areny, el llogarret de Suerri passà a l’abadiat de Lavaix, atès que una breu notícia de l’any 1549 informa que la quadra de Suerri era propietat de l’abat d’aquest monestir cistercenc.
Es desconeix qualsevol referència sobre l’església de Santa Llúcia. (JBP)
Església
Planta de l’església, que mostra l’estat en què va quedar aquest ensulsiat edifici després de la restauració del 1993.
X. Fresneda i M.À. Font
L’església de Santa Llúcia és un edifici d’una sola nau capçada per un absis que es dreça al sud-est. Actualment, només resta dempeus l’absis i el primer tram dels murs sud i nord. Aquest mur manté encara algun fragment en certa alçada. La resta de murs només es conserven al nivell del basament. La capella fou restaurada l’any 1993 amb l’ajut dels caçadors i els veïns. En aquesta actuació es protegí l’absis amb un sostre de fusta de dos vessants construït davant seu. L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera, obrada amb carreus de pedra tosca amb filades disposades concèntricament. Els carreus que formen el parament de la capçalera són de factura més acurada que a la resta, d’aparença més rústega.
A migdia de l’absis s’obre una finestra d’una sola esqueixada, que és l’única obertura que s’ha conservat de l’edifici original.
Es tracta d’un edifici de factura senzilla dins la tipologia popular del segle XII i aliena a les noves formulacions. (MAF)
Bibliografia
- Adadal, 1955, vol. III (II), doc. 249, pàgs. 416-417