Resultats de la cerca

Santuari marià, situat en un lloc alt i vistent entre les poblacions de Premià i Vilassar de Dalt El lloc ad ipso Cisa és esmentat des del 994, i el 1295 hi consta el mas Cisa Aquest mas va reemplaçar probablement una villa o assentament romà, d’acord amb les troballes fetes al lloc No consta el moment en què es va erigir la primitiva església o capella eremítica, que no trobem esmentada fins el 1371, bé que això no suposa que no existís abans Reconstruïda el 1545 i cremada l’any 1713 per les tropes filipistes, fou reedificada de bell nou entre el 1742 i el 1780…

Aquesta església és esmentada en un document del 1069, en el qual consta que Ermengol Bernat havia donat a Sant Just de Comabella una vinya Hom en desconeix l’emplaçament exacte o si en realitat es tracta de la mateixa església de Sant Esteve de Comabella

Aquest castell, ara desaparegut, apareix documentat en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 com una de les seves possessions En el fogatjament de 1365-75 el terme de Fondarella consta que era de G Moliner, amb 39 focs Després passà al capítol de Lleida

L’antic poble de Pui de l’Anell, avui despoblat, era una possessió del bisbe d’Urgell La seva església, dedicada a sant Sebastià, no apareix documentada fins l’any 1758, en què consta com a sufragània de Sant Sadurní de Montesquiu, com també el 1904 Actualment resta abandonada

Aquesta església inicialment, segons Roig i Jalpí, tingué funcions parroquials, segurament concentrades en l’antic terme del castell de Vallfarines, després conegut com a castell de Sant Esteve del Montsec, i avui com a Vallfarines però aviat les degué perdre i quedà com a simple capella Deixà de tenir culte i s’enrunà, fins al punt que no es coneix la seva localització exacta Les primeres notícies del terme corresponen a les més antigues de la zona, ja que l’any 1001 el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren, segurament a Guillem de Meià o a un avantpassat seu, el…

La ciutat de Tàrrega es troba vora el riu d’Ondara, prop de la seva confluència amb el Cercavins, i voltada de tossals El lloc i castell de Tàrrega foren conquerits als àrabs pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, vers el 1056 L’església parroquial de Santa Maria de Tàrrega consta ja com a parròquia del bisbat de Vic en tres llistes de parròquies d’aquest bisbat confegides entre mitjan segle XI i l’any 1154 L’església de Tàrrega és esmentada el 1175 en el testament de Pere del Talladell, el qual manà que els rèdits que ell rebia de la vila de Tàrrega servissin per a mantenir…

El lloc d’Adrall, esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix en una donació del 855, —encara que en aquest cas es fa referència al monte Atralle — i en una altra donació del 953 d’un alou dominical A partir d’aquestes dates les notícies sobre Adrall es repeteixen en documents dels segles XI i XII L’any 1141, el bisbe d’Urgell, Pere, donava a Santa Maria de la Seu d’Urgell l’església d’Adrall En virtut del pariatge del 1278, el castell d’Adrall havia de passar al vescomte de Catellbò tanmateix, el lloc continuà essent de la senyoria de Santa Maria de la Seu i…

Situació Del poble de Fornells de la Selva surt una pista, en direcció sud, d’uns 600 m, que porta a l’antic castell de Fornells, ara mas del Castell Mapa L38-13333 Situació 31TDG847415 MLlC-JAA Història Tot i que no hi ha notícies concretes sobre l’església de Santa Maria, era la capella del “ kastrum de Fornels cum omni ipso alodio quod in circuitupredicti kastri habebat ”, que fou llegat per Bernat Ermengol al comte Ramon Berenguer I, segons consta en el Liber feudorum maior , en un document del maig de 1048 L’any 1049 els comtes Ramon i Elisabet cediren els seus drets sobre…

Aquesta església és la parròquia del poble de Vilella de Cinca Actualment el temple és un edifici d’estil barroc El seu primer esment es remunta a l’any 1279, que consta que “l’abat” o rector de l’església de Vilella contribuí a la dècima papal d’aquell any

Església parroquial del poble de Colldelrat, situat en el vessant de ponent de la muntanya de Grialó Depengué de Sant Pere d’Àger i així consta en les visites arxiprestals del segle XVIII Tot i que no es documenta fins a dates molt tardanes, és possible que tingui orígens medievals