Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, amb l’església de Sant Andreu d’Évol al fons ECSA - F Tellosa Castell situat en un promontori, al vessant de la vall d’Évol, damunt del poble i de la confluència del riu d’Évol i de la riera del Riell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 18” N - Long 2° 15’ 19” E Des d’Oleta cal agafar la carretera que porta a Évol S’ha de travessar aquesta població, en direcció a Tuïr d’Évol i agafar una pista que surt a la dreta i va al refugi de la Molina Un cop sota el castell, per…

Situació Vista aèria del conjunt de l’església i el petit nucli que configura la part alta del poble d’Évol ECSA - F Tellosa L’església parroquial de Sant Andreu és a la part més alta del poble d’Évol, sota el promontori del castell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 24” N - Long 2° 15’ 0” E Évol és a uns 2 km d’Oleta per la carretera D-4 PP Història Malgrat que per la seva arquitectura és indubtable que aquesta església fou construïda al segle XI, el primer esment documental és molt tardà, de l’any 1347, quan Guillem Fabre, comerciant de Vilafranca,…

No resten gaires vestigis del castell de Sautó, del qual Elisabet d’Erill, vídua de Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, senyor de Sautó, declarava, el 1639, que era “enterament destruït” Era assentat sobre una roca al sud del poble i vigilava la vall de la Tet i la via o camí del Conflent Unes bases de les muralles són visibles immediatament al nord i a l’est de l’església parroquial de Sant Maurici, englobada enterament dins el castell, del qual constituïa el sector meridional i probablement el més recent Dels dos fragments conservats, el meridional correspon a…

Aquest castell, totalment arruïnat, era al lloc dit Roc del Castell a 832 m d’altitud, 1 km al sud del poble, actualment despoblat, dels Horts vila Orto , 950, sobre el camí de Marinyans Sols es pot arribar al seu setial per un sender a partir de Marinyans La senyoria del terme dels Horts pertanyia al segle XIV al vescomte d’Évol Des del segle XIV el castell dels Horts fou reemplaçat per una força més pròxima al camí del Conflent, que era situada al lloc dit Roquensó etimològicament el topònim deriva de l’originari Roc d’en So , vescomte d’Évol

El lloc d’Oleta és esmentat per primera vegada l’any 875 Oleta en el cartulari de Sant Andreu d’Eixalada Baró, aleshores abat d’aquell monestir, hi adquirí el 878 un molí, el qual passaria després a Cuixà Als segles medievals Oleta era només una dependència del territori i la parròquia d’Évol L’església de Santa Maria d’Oleta és esmentada des de l’any 1069, en què apareix com a afrontació de llevant del terme d’Aiguatèbia Fou al segle XII seti d’una pabordia de canonges augustinians que depenia del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent Després de la secularització de…

Del castell d’Aiguatèbia, documentat per primera vegada vers el 1200 i que la tradició local situa sobre un petit promontori a la part meridional del poble d’Aiguatèbia, no resta res de visible Fou probablement destruït, com tot el poble, per les tropes franceses el 1673 Des del segle X, Aiguatèbia Aqua Tepida , 958 era una possessió dels vescomtes de Conflent, la funció dels quals ja gairebé havia esdevingut hereditària Bernat, vescomte de Conflent, germà del bisbe Salla d’Urgell, llegà la totalitat del seu alou d’Aiguatèbia, pel desembre del 1002, a les seves filles, i en cedí a la seva…

El vilar de Bordoll villa Bardolio , 957 - Bordoll , 1019, avui totalment deshabitat, era a uns 12 km al nord-oest d’Orellà, limítrof amb el terme d’Aiguatèbia L’església del lloc, dedicada a santa Coloma, és esmentada per primera vegada el 1231 Tingué consideració de parròquia i així apareix en les dècimes de la diòcesi d’Elna del 1279 i el 1280 Més tard fou sufragània de Santa Cecília de Celrà Segons J Giralt, era a la confluència del còrrec dit Torrent Gros amb el riu de Censà En queden pocs vestigis —els fonaments d’un absis semicircular—, recentment descoberts a la serra que separa la…

El lloc de Pujalt és esmentat des de l’any 942 com a afrontació oriental de la Llaguna in Pugo alto i novament el 1267, sota la forma Pugals L’indret apareix fortificat ja el 1343, quan els drets d’alta justícia de la cellera de Pujalt foren cedits al vescomte d’Évol pel rei Jaume III L’any 1392 es consigna sota la denominació de “cortalassa o cellera de Puigals” Correspon al lloc dit avui la Torratxa , tocant al mas del Felip Es tractava d’una fortificació destinada a abrigar, en cas de perill, els ramats i a vigilar el camí que pel coll de la Llosa, la Llaguna i el coll de…

El lloc de Celrà és esmentat des del segle X villare de Celrano , 977 El seu castell rochia de Celra , 1046 no fou comprès dins la donació d’Orellà de la comtessa Guisla a Sant Martí del Canigó del 1018 El 29 de juny de 1340 el castell fou infeudat per Jaume III de Mallorca al vescomte d’Évol, que el detenia encara el 1383 Més tard, però, l’abat del Canigó adquirí tots els drets jurisdiccionals d’Orellà i de les seves dependències, inclòs Celrà Resten alguns minsos vestigis del que fou el castell, avui desaparegut, prop de l’església de Santa Cecília de Celrà A de Pous 1974,…

Torre situada sobre la confluència de les valls de Cabrils i d’Évol i prop del curs de la Tet És de planta quadrada Els 3 metres inferiors de l’edifici són atalussats els seus murs tenen un gruix d’uns 170 cm Per damunt d’aquesta base hi ha uns murs més prims amb una alçada d’uns 7 m La longitud de les parets superiors és de 6, 5 m La planta que hi ha arran de terra és dividida en dues petites sales, cobertes amb sengles voltes de canó lleugerament apuntades Una obertura permetia de comunicar aquestes sales amb el pis principal Al primer pis hi havia un doble rengle d’espitlleres…