Resultats de la cerca

Situació Torre que corona el serrat que hi ha darrere el mas de Mont-ravà, feta de tàpia amb fonamentació de pedra ECSA - J Bolòs Fortificació situada al cim d’un serrat, damunt del mas de Mont-ravà És en un indret bastant enclotat, a prop de l’aiguabarreig de la riera de l’Albiol amb el riu de Glorieta Mapa 34-17445 Situació 31TCF435702 Del costat de l’església nova d’Alcover surt la carretera que va a Mont-ral A la sortida de la població, apareix a mà esquerra la carretera asfaltada que porta al santuari de la Mare de Déu del Remei, al qual no cal arribar A poc més d’1 km del…

El primer document conegut que fa referència a l’antic castell de Miralles és la primera donació feta pel magnat Tassi al monestir de Sant Pere de Rodes, l’any 926 En el text, perdut, d’una donació feta a aquest monestir pel comte Gausfred l’any 945 anava inclosa la meitat del castell de Miralles Cal tenir en compte que el text menys antic que s’hi refereix, de l’any 1044, precisa que el comte Gausbert 915-931 ja havia donat unes vinyes d’aquest castell Es fa esment el castell de Miralles, amb la seva església de Sant Pere, l’any 974 en la donació feta…

Aquesta capella gòtica fou construïda el 1307 pels monjos hospitalers de Sant Joan de Jerusalem sobre el solar de llur antiga comanda, amb corresponent permís del bisbe Ponç de Gualba i els canonges de la seu de Barcelona Es feu damunt d’una església més antiga que el mateix orde tenia des de mitjan segle XII Al llarg dels segles s’hi feren moltes modificacions, sobretot al segle XVI Durant la guerra del Francès es feu servir com a caserna, després com a magatzem fins que fou recuperada com a capella el 1851 La capella estava molt feta malbé i no fou restaurada fins l’any 1929,…

Pont Aquesta edificació, avui al terme municipal d’Avinyó, esmentada en la delimitació del terme del castell d’Artés que es feu el 938 a petició del mandatari del bisbe de Vic, quan el terme passava pel riu de Rodors avui riera de Malrubí diu que puja pel riu i arriba a l’aqüeducte, i s’ha identificat aquest aqüeducte amb el de Vilagonella, que servia per portar aigua a un forn d’obra situat a prop del mas Vilagonella Restes de l’aqüeducte molt poc temps abans de la seva desaparició, segons una fotografia feta l’abril de 1980 J Gibert Blocs de pedra de l’aqüeducte amb una ranura…

L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un…

La capella de Sant Joan es troba a Can Coll, una antiga casa senyorial dels Llançà, amb una majestuosa torre, situada prop de les carreteres de Parets a Bigues i de Granollers a Sabadell Documentalment, el terme de Lliçà de Vall apareix citat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat l’any 946, en la donació d’un alou feta pels esposos Senderet i Elisabet al monestir de Sant Cugat Tanmateix la primera notícia documental on es fa referència a aquesta capella se situa a l’any 1009, segons la qual Albert Bernat, senyor de Lliçà, féu donació d’un alou i unes vinyes a l’església de…

Situació Aspecte d’un pany de mur d’aquesta casa forta construïda amb pedra i tàpia ECSA - J Bolòs Antiga casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts del Montgròs, sobre la plana de Sant Pere de Ribes Mapa 35-17447 Situació 31TCF957699 Des de Sant Pere de Ribes, cal agafar la carretera que va a Canyelles En sortir del poble, cal desviar-se a mà esquerra i seguir una pista que mena al veïnat de la Coma Al costat d’aquestes cases, hi ha un camí que porta fins als horts i la font de Can Sidro, des d’on ens hem d’enfilar fins al pujol, que es va cremar fa uns anys, que resta a la nostra…

El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx ” Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la terra, fins i tot…

L’església de Sant Pere és esmentada ja l’any 957, en què fou donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona, segons figura en l’acta de consagració de l’església del monestir, feta el 16 d’octubre d’aquell any Aquesta possessió seria refermada posteriorment per tres butlles papals, la primera de Benet VIII l’any 1017, la segona d’Urbà II el 1096 i la tercera d’Alexandre III l’any 1174 Així mateix, la possessió seria també confirmada en l’acta de consagració de la nova església del monestir, feta el 1086 El mot Agemalus arrel primitiva de Guèmol podria procedir de…

Situació Una vista de la resclosa, de construcció moderna, bé que muntada damunt l’estructura antiga J Bolòs Poc més avall del mas la Molina, a la riera de Merlès, es veuen forats d’una resclosa medieval i, així mateix, al mateix lloc, hi ha encara una resclosa feta amb bigues de fusta, construïda, segurament, el segle XIX o a l’inici d’aquest mateix segle XX Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M787 x 17,9 — y 60,7 31 TDG 179607 Restes del molí La resclosa contemporània, que desviava l’aigua cap al molí de…