Resultats de la cerca

Situació Malmesa edificació militar que vigilava el congost de Malpàs, prop de la Molina ECSA - J Bolòs Les restes de la torre anomenada la Torrassa són situades a uns 1 500 m d’altitud, a mig vessant, a la solana de la vall del riu d’Alp Són davant de la Molina, justament al lloc anomenat Malpàs, fet que ens demostra la utilitat estratègica d’aquesta fortificació amb relació a una de les vies que unien la Cerdanya i el Ripollès Mapa 36-10217 Situació 31TDG132894 Si seguim la carretera que va de Puigcerdà a Ribes de Freser, passant per la collada de Toses, la trobarem al costat…

Situació Vista interior de l’església després de les obres que n’han posat al descobert la primitiva planta basilical emmascarada pels arrebossats ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Alp és situada al centre del poble, 8 km al SW de Puigcerdà, a la riba esquerra del riu d’Alp Mapa 36-10217 Situació 31TDG084919 Des de Puigcerdà s’hi pot arribar per la carretera N-152, d’on surt un trencall a l’altura d’Urtx que hi mena RMAE Història La parròquia d’Alp és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document redactat en realitat…

Es tracta d’una església, avui desapareguda, que es trobava vora el camí que condueix al mas de Santescreus, al nord d’Alp És esmentada per primera vegada en una sentència de l’any 1256 en què apareix com a possessió del priorat de Marcèvol Conflent, de l’orde dels canonges del Sant Sepulcre Tenia, segons J Martí Sanjaume, caràcter d’ermita i fou objecte de moltes deixes testamentàries durant els segles XIII i XIV

Antiga parròquia, avui desapareguda, situada a l’actual despoblat de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal, dit també de Sagramorta, que és afluent del riu d’Alp L’esment més antic d’aquesta església cal cercar-lo en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat fou confegit vers la segona meitat del segle X Dues notícies del 1282 es refereixen a aquesta parròquia Aquell any, Ermengol d’Alp i la seva muller van vendre a Arnau Veciat dues terceres parts i a Jaume Coc la tercera part restant de la vila de…

Situació Vestigis d’aquesta antiga església parroquial, ara aprofitada com a borda ECSA - Rambol Els vestigis d’aquesta església són al despoblat d’Ovella, prop de l’entrada de l’engorjat del Malpàs del riu d’Alp Les restes són integrades a un corral conegut amb el nom de porxo d’Ovella, sota el punt quilomètric 157 de la carretera N-152, al costat de la pista que va a la Molina Mapa 36-10217 Situació 31TDG137893 S’hi pot arribar directament des de la Molina RMAE Història Aquesta església tingué la consideració de parròquia, i més tard esdevingué sufragània de la parròquia de…

Fou la parròquia del vilatge de Saltèguet, avui despoblat Encara es conserven les ruïnes d’aquest despoblat prop del quilòmetre 150 de la carretera N-152, a la sortida de la baga de Saltèguet La parròquia de Saltèguet és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819 però que cal datar vers la segona meitat del segle X En el testament de Ramon Berenguer del 1130, aquest feu donació a Berenguer de Fullà i el seu germà del feu de Saltèguet perquè el tinguessin pel fill de Bernat Berenguer, excepte els drets de l’església de Sant Martí, que ell…

Situació Vestigis de murs que podrien correspondre a aquesta desapareguda cella monàstica ECSA - Rambol Les minses restes d’aquesta antiga cella monàstica són al costat de la carretera de la Molina, a 3,6 km de la cruïlla amb la carretera d’Alp a Puigcerdà Mapa 36-10217 Situació 31TDG115903 EVS Història Els orígens d’aquesta església, que fou una cella o petita casa monàstica de Sant Serni de Tavèrnoles, es presenten confusos Proporciona la menció més antiga del monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfred un document del cartulari de Tavèrnoles de l’any 815, que es considera…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets

Alta Cerdanya Angostrina i Vilanova de les Escaldes Sant Andreu d’Angostrina Sant Martí d’Envalls Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes Bolquera Santa Eulàlia de Bolquera La Cabanassa Santa Maria de la Perxa Dorres Sant Joan de Dorres Santa Maria de Bell-lloc Èguet Sant Esteve d’Èguet Eina Sant Miquel d’Eina Enveig Sant Sadurní d’Enveig Santa Eulàlia Sant Fructuós de Brangolí Er Sant Genís d’Er Mare de Déu d’Er Estavar Sant Julià d’Estavar Sant Bartomeu de Bajande Font-Romeu Sant Martí d’Odelló Mare de Déu de Font-romeu Santa Coloma de Vià La Guingueta d’Ix Sant Martí d’Ix…