Situació
Vestigis d’aquesta antiga església parroquial, ara aprofitada com a borda.
ECSA - Rambol
Els vestigis d’aquesta església són al despoblat d’Ovella, prop de l’entrada de l’engorjat del Malpàs del riu d’Alp. Les restes són integrades a un corral conegut amb el nom de porxo d’Ovella, sota el punt quilomètric 157 de la carretera N-152, al costat de la pista que va a la Molina.
Mapa: 36-10(217). Situació: 31TDG137893.
S’hi pot arribar directament des de la Molina. (RMAE)
Història
Aquesta església tingué la consideració de parròquia, i més tard esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Pere d’Alp. El primer esment d’aquest temple és a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l’any 819, document redactat segurament al final del segle X. En la visita arquebisbal de 1312-14 consta entre les parròquies de l’ardiaconat de Cerdanya; contribuí a la visita amb 36 sous. Del segle XV endavant consta com a filial o subjecta a Alp. Al segle XVII l’església va ser incendiada i destruïda per l’exèrcit del duc de Noailles, fet que va provocar la retirada de la marededeu que hi havia, probablement romànica, a la casa de la Torre del Riu. Després deixà de tenir culte i els murs foren aprofitats per construir-hi un corral per al bestiar. (MD)
Església
Planta de les restes romàniques d’aquesta malmesa església, que corresponen al mur meridional, ara esdevingut la paret nord del corral d’Ovella.
E. Ventosa
Els vestigis d’aquesta església es troben molt emmascarats pel seu aprofitament com a borda. Sembla que, originàriament, era un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular potser ultrapassat i coberta per una volta de canó reforçada per arcs torals. Bàsicament, el que s’ha conservat és la paret meridional, integrada al mur de tramuntana del corral o porxo d’Ovella. S’hi observen dues fàbriques diferents, que semblen correspondre a dues èpoques de construcció. A l’extrem oriental, la paret és majoritàriament de carreus calcaris ben escairats, de mida mitjana, 25-40×15-18 cm, i amb els junts estrets. La resta del mur és fet amb blocs allargats d’esquists sense escairar, amb els junts bastant amples.
Les dues fàbriques estan travades amb argamassa de calç meteoritzada; en un primer moment fa l’efecte que es tracta de parets de pedra seca. L’esquist, de color gris i fosc, és la pedra que es troba en el lloc, però les calcàries blanquinoses i vermellenques van ser portades de l’altre costat de la vall.
Queda molt poca cosa de l’absis, a penes un metre de l’arrencada i encara només les dues o tres filades inferiors; és suficient, però, per posar de manifest la seva forma circular, que sembla ultrapassada. L’arc preabsidal, del qual es conserva una alçada aproximada d’1 m, té uns 70 cm de profunditat. A continuació hi ha un tram de paret d’1-1,5 m de llarg que correspon al començament de la nau, construït amb carreus calcaris barrejats amb altres d’esquist, com a l’arc preabsidal. El parament exterior d’aquest tram d’església, que ara queda dintre la cabana del pastor, és de carreus calcaris; s’hi troba el ressalt que sol correspondre al començament de la paret de la nau.
A continuació, la paret es desvia lleugerament i canvia el tipus de construcció, que passa a ser exclusivament d’esquists, amb peces grans en general i juntes amples, la qual cosa fa que l’estructura de l’edifici esdevingui bastant confusa. De primer es veu, a una certa alçada, el que sembla ser l’arrencada d’un arc toral sortint directament de la paret, sense pilastra. Seguidament hi ha una arcada adovellada de 2,40 m de llum i 0,80 m de profunditat, amb l’extradós peraltat, que travessa la paret com si es tractés de l’entrada a una capella lateral adossada. Poc més avall es troba un pilar d’uns 60 cm d’ample, que podria haver sostingut un arc toral i, a 3 m més enllà, les restes d’un altre de 70 cm. Finalment, hi hauria probablement el frontispici, 2,20 m més a ponent, amb la paret de 70 cm de gruix. La llargada total de la nau seria de 12,20 m mesurada per l’interior. Des de dintre el corral es veu l’arc de la porta d’entrada, un brancal i el llindar, actualment tapiat, que tenia 1 m de llum i 2 m d’alçada màxima. L’arc és de mig punt, format pels dos salmers i onze dovelles més. Els salmers són molt grans, tenen 38 i 44 cm de desenvolupament i estan bastant treballats. Les dovelles són pedres ordinàries una mica triades, però sense treballar i amb grans junts entre elles.
El llindar és d’una sola peça sense treballar, d’1,65 m de llarg i 0,15 m de gruix. L’eix de la porta queda exteriorment a 4,40 m de l’extrem oest de la nau.
No es pot aclarir si la capçalera de l’església és preromànica o en conté alguna part, ja que, si no es fa una excavació acurada, hi ha ben poca cosa visible. La resta té les característiques de les construccions del segle XI. (EVS)
Bibliografia
- Pladevall, 1983, pàg. 143
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8